Mostra FIRE!! (2)

Se acabó el festival: Mostra Fire!! 2016. Y tengo que decir que ha sido una de las mejores experiencias del año. El primer día tenía una sonrisa que no podía esconder. Bueno, días antes cuando fuí a ver el documental "Maricones para siempre" ya tuve una sensación muy guai al estar viendo algo que no veo habitualmente en un sitio donde no estoy habitualmente, fue una sensación muy positiva.

Después estuve por allí todos los días, mil horas, cansada pero a la vez muy contenta, de ver pelis, de tomar mojitos, de hacer fotos, tweets, de hablar con la gente, un poco nerviosa también porque había momentos en que no sabía si aportaba suficiente o qué podía hacer, supongo que no estoy acostumbrada a hacer lo que quiero o lo que se me ocurre en lugar de hacer lo que me dicen que debo hacer. Ya iré practicando. Y si puedo repetiré.

Y las pelis que vi en la segunda semana del festival fueron:

 - Hockney (2014, Randall Wright).

Documental sobre el carismático pintor. Yo no conocía su obra y resulta que es el pintor de las piscinas, a mi me flipan las pinturas e ilustraciones sobre piscinas, y tiene una razón, hubo una época que estaba muy contenta - ahora también lo estoy pero creo que en esa época nada me preocupaba - en la que soñaba continuamente con piscinas o con agua muy azul y mucho sol. De ahí que me guste ahora coleccionar imágenes de piscinas.

A parte de este pequeño detalle, el documental muestra la vida y obra del autor, muy variada (no sólo piscinas!), excéntrico, amigo de la jet set californiana, gay, etc. Muy recomendable.

- Girls Lost (2015, Alexandra-Therese Keining).

Esta película me decepcionó un poco porque todo el mundo hablaba bien de ella, y además está protagonizada por adolescentes, pero es una especie de fábula estiradísima, es decir en 15 minutos podrían contar y acabar la historia, pero la dilatan una y otra vez y en general... no me gustó, diría que es la única película que no me gustó del festival. De temática trans.

- Suited (2016, Jason Benjamins).

Otro documental, de temática trans, el ganador del festival según la organización. La primera mitad me pareció muy interesante, conmovedora, educativa, pero la segunda mitad me pareció muy sensacionalista y muy del estilo canal temático americano... realmente es el documental que menos me gustó. Creo que obtuvo mayor fama por estar producido por Lena Dunham... pero en general, molar, molar, no mola.

- What's between us (2015, Claudia Lorenz).

Una película sobre una familia perfecta, muchas pelis empiezan así, hasta que el padre se enamora de otro hombre y se rompe esta perfección. La historia de una ruptura, como la ve y la sufre la mujer; y en menor medida, como la vive el hombre.

- Feelings are facts: the life of Yvonne Rainer (2015, Jack Walsh).

Este documental me encantó, sobre la vida y carrera de la coreógrafa. Muy interesante. Una suerte descubrir peronajes que no conoces y te llevan a grandes historias.

- Let the record show (2013, Demetrea Dewald).

El documental que más me removió la conciencia. Sobre los inicios de SIDA en el Nueva York de los 80. Durante años no se le dió importancia a la cantidad de muertes que estaba causando el virus en la comunidad artística y homosexual de esta ciudad, ¿porqué? porque no interesaba que sobrevivieran, así de simple, así de horrible. Llegué a casa y no pude parar de leer sobre ese momento histórico, sobre la creación del virus (se cree que fue un virus creado en un laboratorio y utilizado como arma biológica para acabar con ciertas comunidades). Me dejó muy muy tocada. Por favor, no olvidemos esto o no ignoremos que EEUU utilizó el virus del SIDA como arma biológica contra la comunidad gay y artística, minorías étnicas etc...  qué hubiera pasado si estos artistas, visionarios, luchadores, ¿hubieran sobrevivido? por favor, no olvidemos nunca esto. Me dió muchísimo asco, vergüenza y pena. Muchísima pena.

También muestra cómo se creó el símbolo del lazo, tiene un enfoque artístico, y como documental es muy plano, pregunta respuesta, pregunta respuesta... pero como digo, el mensaje caló.


Ha habido muchas pelis que me han quedado por ver, hubo un par de días que la terraza y los mojitos me distrajeron, suerte que volví enseguida a meterme en la sala. Si el año que viene vuelvo, seré una experta en la edición del 2016, eso me dará mayor seguridad y está bastante bien.

A los que la etiqueta de cine LGTBI les frena como antes a mi, por favor, pasad de las etiquetas, es cine, buen cine, de verdad.

Este artículo es la II parte de: Mostra Fire!! (1).

Mostra FIRE!! (1)

 

Esto de participar en un festival me está molando mucho! Estar en taquilla, hacer fotos, subirlas, tweets... mojito en la terraza... acompañar al aeropuerto a la directora de una peli, que el director de otra me pida las fotos... ¡estos días estoy flotando!

Pero a lo que iba, un resumen de lo que he visto hasta ahora en el FIRE!! 2016:

27/06 - En La Casa del Cine muestra de los cortos ganadores de "El dia més curt" del 2015.
28/06 - En la sala Zumzeig "Maricones hasta el final", muestra de los cortometrajes en Super8 del colectivo "Les 5 QK's".
30/06 - Inauguración del festival con "La Belle Saison" de Catherine Corsini.
1/07 - Las pelis: "Nunca vas a estar solo" y "Theo et Hugo".
2/07 - "Flores de mazapán" y "Tomcat".
3/07 - "What's between us" y "Carmín Tropical".

¿Cuál es la que más me ha gustado hasta ahora? Diría que todas me han gustado, y aunque el cine nórdico me da un poco de pereza, tanta contención... creo que me quedo con "Tomcat", porque cada vez que la pienso, una y otra vez, me gusta más. Me parece que la cinta está más cerca de Lars Von Trier o de la demencia más de lo que parece a simple vista. Cuenta la historia de una pareja de hombres perfecta, son atractivos, tienen una casa preciosa, un gatito, etc... tanta perfección que molesta. A simple vista tienen la vida perfecta, hasta que un hecho - bastante chungo por cierto - trunca toda esta armonía. El director defendió la idea en el coloquio final de que habla del amor, querer a alguien aceptando sus defectos y su lado oscuro y del amor a los animales... pero es una peli muy malrollera, no va de eso. Para mi es más como (¡ojo spoiler!): me he dado cuenta de que estoy con un tarado ¿salgo corriendo? no puedo, le prometí que le querría siempre... voy a esperar un tiempo a ver qué pasa... Buf, algo así, da bastante mal rollo. Retendré el nombre de este director - Händl Klaus - porque si sigue por esta vía hará pelis super interesantes.

Fire!!

 

He empezado a colaborar con el equipo del festival FIRE!!

Es un festival de cine LGBT (lésbico, gay, bisexual, trans) que hacen en Barcelona desde hace 20 años. Colaboro en temas de comunicación. Tengo muchas ganas de hacer cosas y hasta que llegue el festival, que es la primera semana de julio, aprender y sobre todo divertirme. Saber cómo funciona un festival, desde el momento en que se abre la convocatoria y se reciben las primeras cintas hasta el último día que se clausura el festival ¡tengo muchas ganas de vivir todo esto!

Más adelante igual también hago alguna colaboración más, pero no está confirmado todavía. Estoy muy contenta porque he empezado a moverme y empiezan a pasar cosas. Ya dije que en primavera vendría lo bueno.

(:

Mirades al passat. La ràdio. Històries.

Aquest és un altre borrador de a saber quan... recuperat :P

Estic amb la idea de fer una espècie de portfoli amb treballs, textos, etc... per a la meva interminable recerca de treball o millora de treball o millor dit millora de la meva realitat laboral... alguna de les tres coses estic buscant.

He anat a Castelló uns díes i he pillat cosetes entre les quals hi ha uns cd's de quan feia pràctiques a Ràdio Vila-real. M'ho passava mooolt bé, vaig anar dos estius i tot un hivern fent un programa els dissabtes al matí, i mai em van pagar! però això sí, ens van donar una vegada un lot de Nadal i lo contentes que vam quedar!
Estava sentint un dels programes que vam fer, dissabtes al matí una companya del gremi i 'una servidora' (em dono compte de que lo de servidora no ho paràvem de dir... horrible!) i és genial.

La intenció diuen que és el que conta, aquí hi havia molta intenció. Recordo que el programa es deia 'L'Illa', que en principi dèiem 'L'Illa dels dissabtes' però al final vam retallar... També recordo que la directora ens va dir que no li agradava el nom perquè li pareixia una continuació de l'estiu, però pel que pareix no li vam fer ni puto cas... així que molt bé! Les seccions teníen noms de objectes i símbols que podem trobar a una illa: el mapa, senyals de fum i coses d'este tipo, molt originals! jejeje.

Obríem amb la salutació i desseguida mencionàvem allò de riguròs directe (sempre ho dèiem i quedava com que fos gravat!). Fèiem la introducció del tema principal del programa i al ataque! Obríem amb notícies, el mateix matí agafàvem un parell de periòdics i vinga la fotocòpia... (alguns dels periodistes que em llegiu perdoneu-me, ja ho sé que és fatal!), així ens sortia... moltes vegades ens equivocàvem, havíem de tallar a mitat o ens entrava el riure, sobre tot a mi que dels nervis m'entrava la risa fluixa de sentir a la meva companya dir taronjos en lloc de taronges...

Després el mapa, que era l'agenda de la província... per no perdre's i no saver que fer a 'L'Illa', ho pilleu? :P

Posàvem musiqueta i vinga cunyes... jo crec que posaven una mitja de 30 cunyes per programa tirant a la baixa... lo qual no crec que ajudés a tindre una bona audiència... i quan dic bona vull dir àmplia, perquè bona si que ho era: mon pare, ma mare, son pare, sa mare, algún amic i algún perdut per el món de les ones.

Ara he sentit un parell de cunyes i m'ha entrat la risa, en aquell moment no vaig caure en lo cutres que eren? Un parell d'elles deien així:

'... ya llegan las siempre espectaculares rebajas de 'Galerías viuda de Centelles'... pantalón pana chico de 39,60 a 27,70... sábados tarde abierto'. Qué dius, osti si no obres els dissabtes quan vols vendre???

'... excavaciones Robert: movimientos de tierra, derribos, escombros...'.

Tot molt interesant i suuuper adequat per a la ràdio... a aquestos de les excavacions... ja me diràs tú si han de gastar diners a la ràdio en lloc de fer un altre tipo d'accions... no se com lis haurà anat...

Uala! Veig que això del portfoli es va quedar en un borrador... quina pena!

Les vistes des del treball

Si hi ha alguna cosa que m'agrada del meu treball són les vistes des de la terrassa. Aquí us deixo unes quantes fotos que vaig fer la setmana passada amb el mòbil, estan fetes abans de les 10 del matí, quan el sól encara es reflexa al mar. Jo crec que tenim unes de les millors vistes de la ciutat. Veiem des de Colón, fins l'hotel Wela (encara que no l'he tret), passant per la Sagrada Família, la torre de la Catedral, la torre Agbar, la torre Mapfre i l'hoel Ars, la Barceloneta, Rambles, etc... Tota la ciutat!



Una de les torres del funicular que porta a Montjuic.



Colón i les Rambles.



El Maremàgnum.



La Barceloneta, al fons torre Mapfre i hotel Ars.



El Mar.




El port.

Dins el despatx.

I finalment vaig anar de...

Aquesta és la proba de que em vaig disfraçar de Tipi Hedren a 'Los pájaros' de Alfred Hitchcock. No s'aprecia massa bé, però damunt l'hombro tinc un corb a punt d'atacar-me, encara que jo estigue rient és pel pànic, risa nerviosa que diuen... Em vaig emocionar molt pensant en què em podia disfraçar, calfant-me el cap amb algo relacionat amb el cinema... i voilà! Hitchcock, el mestre del suspens (i no perquè fos mal estudiant ja-ja). Quan anava a l'institut em vaig obsesionar un poc amb les seves pelis ('Los pájaros', 'Psicosis', 'Vértigo'...) i em vaig fer tota la colecció amb vídeo. Em vaig deixar algunes pelis per veure però ara m'han vingut ganes de fer un recordatori.



M'ha semblat molt curiós el trailer que he vist per internet de la peli, molt original. Realment ni es veu a la protagonista, ni es sap molt bé del que parla aquesta dona... però aquesta forma de parlar acusant cap a l'espectador et deixa intrigat, eh? alguna cosa ens voldria dir el tio Alfred...

Homenatge a...

Celebreu Halloween? jo crec que aquest serà el primer any que ho faig i estic molt emocionated :D Demà vaig a una festa de Halloween amb companys del treball i la meva disfressa és un homenatge a un dels directors de cine que a mi més m'ha agradat sempre... i fins aquí puc llegir ;) però pròximament posaré alguna foto... :[

The last interview

Aquest dimarts vaig fer una entrevista. Yuhuuuuuuuuuuu!!! la primera en molt de temps. Era una entrevista informal, a una cafeteria. Havíem quedat a plaça Universitat i a les 10 hores em trucaríen per telèfon i ens reuniríem a un punt de la plaça. Jo ja vaig vore sortir del metro al que pensava que em faria l'entrevista i quan vaig vore que trucava i em sonava el mòbil li vaig dir crec que ja t'he vist. A l'anunci possava que era de copy (redactor publicitari) però ell em va comentar que ja teníen al copy i buscava a algú per a creativitat en internet/nous mitjans, jo vaig pensar joer menuda merda jo no controlo res de programes d'aquestos... però més endavant li vaig preguntar exactament el què i me va dir que era creativitat, inventar nous formats que incluixquen diversos mitjans (noves tecnologíes, internet...) que no hi havia que preocupar-se per la programació ni la producció. Em va molar molt.

La qüestió és que no se si em va sortir massa bé... tenia aquesta sensació perquè m'atrancava un poc en què vull fer, a què m'agradaria dedicar-me realment, perquè he fet això o allò... total, que penso que dono una impressió de dispersió molt gran...

Però no passa res. Perquè vam parlar de música i altres coses i va estar bé, i encara que no m'agafen (joer quina merda!) he de dir que m'he motivat. Després em vaig anar a esmorzar a una terraseta pel Raval, vaig demanar un croissant i un aigua (el café ja l'havia pres, i ja estava prou alteradilla) i em vaig posar a pensar... A vore, què m'agradaria fer. Ja sé el que m'agradaria fer, moltes coses, però a vegades tinc com a vergonya o por de dir-ho en veu alta. Molt extrany.

Prenent el solet vaig començar a escriure:

1ª qüestió - què m'agradaria fer?
I tot lo que vull fer, que són moltes coses les que m'agraden, jo no se si és una ventaja o un inconvenient, perquè tothom que m'entrevista me pregunta perquè has fet això i perquè allò i ahí em poso un poc nerviosa, però he de començar a raonar-ho bé. Perquè el que t'entrevista suposo que vol que li digues que t'agrada molt lo que ell busca i que li raones bé, i veient el meu curriculum com hi ha varies coses deu desconfiar (això és el que jo penso...). Ara ho tinc raonat.

2ª qüestió - què és el que m'inspira?
Exemples de publicacions, empreses, fets o conceptes que m'agraden. Exemples per a mi.

3ª qüestió - què puc fer?
Una llista de coses que puc anar fent pel meu compte, algunes més serioses que unes altres, però tot servirà.

Després va vindre la meva amiga M., li vaig contar què tal... ella em comentava és que en lo teu hi ha molts de camps i tot evoluciona de forma molt ràpida... Però la meva pregunta és, hi ha que ser el millor només en un àrea? En teoria si, buscar el que et diferencia i potenciar-ho. O no hi ha que rallar-se tant i seguir buscant... jo vaig a pensar en les dos coses a vore què tal.


Una imatge del carrer Ramelleres, per on vaig fer l'esmorzar :)

Treballar cara al públic

Sempre s'ha dit que treballar de cara al públic és difícil, jo crec que a vegades sí i a vegades no. M'explico. És difícil mossegar-se la llengua contínuament.

Els caps de setmana van les famílies, odiòs... Perquè hi ha molts xiquets que toquen tots els vidres amb els dits o fins i tot els xupen... si, si que ho fan... i després ens toca llimpiar-ho, no irrita del tot, però el que si em molesta és que els pares no diuen res si el xiquet ho tira tot, només diuen "no faces això que aquesta noia et renyarà", a lo que jo diria "no tingues la barra de dir això i fot-li la bronca tú", però clar... et mossegues la llengua. També hi ha la mare i el fill adolescent que en gustos no coincideixen res i la mare et mira i et diu "veritat que això és horrible?" a lo que contestaria "senyora, si diguès que és horrible el que venem no haguès durat aquí ni un dia, si a vostè no li agrada a mi no me fique pel mig...". També hi ha parelles odioses, quan la noia intenta vestir al noi al seu gust o al contrari, perquè es comporten com a pares els uns dels altres?

També està el pare que passa de tot, això tinc que dir-ho perquè ho veig contínuament, l'home que passa i és la dona la que té que tindre cent ulls. Però també hi ha l'home que va a comprar amb la filla i ho fa perfectament. Ahir em va passar i he de dir que em vaig "mig enamorar" d'aquell home que tenia la qualitat de ser normal...

També està la gent indecisa que et demana mil coses i no s'acaba mai de decidir, el que busca un regal i no té ni idea de que li pot agradar a l'altra persona, el que es queixa del preu, el que et demana un descompte, el que senyala i diu "aquestes" i li dius "quines? les marrons?" i contesta "no, aquelles" i dius "aquestes blaves?" per si ho capta... i diu "no, aquelles!"... i penses quin problema tens amb els colors???
O els que tenen 15 anys i em diuen senyora... això més que odiòs és depriment! no tinc cara de senyora!

Doncs si, a vegades tens pensaments negatius sobre algunes persones, però passa ràpid. També hi ha gent molt agradable, molt amable i molt pacient. Des d'aquí faig un crit a tothom per a que siguem més educats, respectuosos i pacients amb els que treballem cara al públic. Des de que treballo cara al públic, a part d'analitzar al detall a la gent per a combatre l'avorriment... (m'estic fent un màster amb sociologia!), també miro de ser més educada i amable amb els dependents. Un "moltes gracies, molt amable" no costa gens i senta super bé, si s'ho mereixen, també hi ha gent maleducada a l'altre costat. I ara em fixo molt em com em tracta la gent. Fa poc vaig anar a comprar cremes i vaig sortir super carregada perquè la noia em va tractar super bé, a part era de matí i no hi havia ningú, i jo sé que és avorrir-se quan no entra ningú a la tenda, així que suposo que ella em va alegrar a mi sent tant maja i jo a ella per entretindre un poc el seu matí.

I un altra cosa que he aprés és que anant de bones es guanya, a males s'aconsegueix poca cosa... però sent educat e insistent, èxit segur! ;)

Ja tinc curreleeeeeee!!!!

Siii ja tinc un treball, no és de lo meu i és temporal però descansaré de tindre que pensar en els diners, no és que anés apurada però en un mes o dos ho haguès estat. No puc dir on és per evitar que els psicòpates de la red em persegueixen al plegar del treball i perquè no m'agrada fer publicitat gratuïtament. Però puc donar una pista: botiga de material deportiu a bon preu... :P

Pues això, a la secció de roller, em posaré al dia amb això dels patins i dels monopatins jeje. I pensant en això m'enrecordat de l'anunci que feien fa poc del Seat Ibiza, FOREVER YOUNG!


La versió és d'un grup australià que es diu Youth Group.

La tornà

La veritat és que m'haguès agradat tornar amb un post dedicat al super treball que he trobat però no ha estat així. Encara no he trobat res, vaig tindre una entrevista i crec que no m'agafaran perquè no m'han dit res encara i ja ha passat una setmana. La veritat és que estic orgullosa de l'entrevista, va ser la més llarga que he tingut, un hora, i em va preguntar tot tot i tot, i li vaig tindre que justificar tot tot i tot, i estic orgullosa perquè crec que no ho vaig fer malament. La veritat que em va donar bon rotllo i pensava que m'agafaríen, no se, potser la desesperació et porta a veure coses que no passen jejeje però jo crec que vaig causar bona impressió.

Ara estic enviant cv a tot arreu. Avui m'ha fet gràcia que un noi/home m'ha contestat que no em podíen donar feina però que havia vist un parell de errors al cv (un doble espai on no tocava, un nom mal posat...), que no havia vist més errors però moltes coses a favor. Això anima. Vos pareixerà una xorrada, però el fet de que algú dedique uns minuts a llegir el cv i a manar-te un email dien-te com podríes millorar-lo i donar-te ànims alegra molt. Seguidament he pensat si estaria bo... jeje és conya!

Així i tot, encara tinc bons presentiments. El que si faré és la setmana que ve rodar totes les tendes, restaurants i cafeteríes que pugue. La cosa està fotuda i no només perquè ho diuen a la tv.

I com no, poso una cançò. Resulta que Julian Casablancas (oh julian, què bo estàs, perquè t'has casat ja?), treu disc en solitari i aquest és el primer single. Jo ja la vaig sentir repetidament el cap de setmana passat i encara no m'he saturat, això deu voler dir algo. Es diu "11th Dimension".

Busco treball

Això de buscar treball és un 'coñazo'.

Fa un temps que no tinc treball però vaig pendre la decissió i/o em vaig deixar portar per la idea de les vacances d'estiu, així que em vaig relaxar, que tampoc està malament i he passat un bon estiu. Però ara ja és setembre i ja toca mirar alguna cosa. Però això de buscar treball és horrible, primer perquè sobre publicitat o audiovisuals no hi ha un filtre massa bo i t'arriba informació de tot tipo.

Jo el que faig és buscar per internet diverses empreses: agències de publicitat o productores audiovisuals. Mano a totes o a les que més m'agraden el meu curriculum i una carta de presentació, a algunes el porto en mà, però de totes les empreses que trobo informació em guardo la web a un document per saver on he enviat el currículum i on no. Suposo que ho faig per si en un moment donat vull recòrrer a aquelles que no m'havíen agradat massa.

Després miro webs especialitzades com Domestika. També consulto revistes i web especialitzades en el sector que contenen un munt d'enllasços. Després està Infojobs però crec que està prou desfasat i en lo referent a publicitat... està fatal, m'arriven ofertes de repartidor de publicitat!!! Això quin filtre és perfavor! En fi, que jo ja no crec en aquestes webs.

Vaja que estos díes són una mica 'jórribols', més que res perquè em rallo veient algunes webs i pensant que no sabré fer això o allò, que hi ha gent que té molta més formació, més experiència, etc... però per un altra banda veig altres webs super xules que fan coses molt interesants i ja me imagino treballant aquí o allà, damunt si miro la situació d'algunes al mapa de Bcn ja és perfecte perquè moltes són molt cèntriques... A vore si tinc sort.

Ah! si se m'escapa alguna cosa i voleu donar-me algún consell serà suuuuuuuuper-benvingut.

Us poso al dia

Alaaaa per fi actualitzo el blog. Si no ho he fet abans es perque al treball era on ho solia fer, fins que van començar a revisar els llocs web que visitavem i em vaig tallar una mica d'entrar a actualitzar i a llegir vint vegades al dia tots els blogs, si, ho feia vint vegades o mes. (Disculpeu els accents pero no se perque el portatil aqui no escriu cap accent i al word si... te vida propia... potser modifica el post, a saver...).

I ara un repas de la meva vida en aquest ultim mes, vaig aprobar l'examen pero encara he d'aprobar la part practica... joer odio al profe, ell mai ho llegirà aixi que puc dir les vegades que vullgue "t'odieeeee, cap d'avellana". Pero be que aixo esta fet, al setembre crec que ho tindre :D

Un altra noticia es que ja no treballo :( van despedir a varies persones de la meva empresa i a mi em va tocar... jooo, realment m'ho imaginava perque no havia faena de fa temps i estava tothom prou cagat, pero quan t'ho diuen el mateix dia i has de marxar al cap d'un rato i despedir-te de la gent mentres estan fent fora a mes gent... es un pal, et quedes una mica xafat. Al sortir vaig trucar a Aniwiki i vaig plorar com una magdalena de crema. Pero al ratet em va passar. Despres d'uns dies de no fer res m'estic començar a cansar de no fer res, aixi que estic buscant treball, logicament! Els primers dies vols desconectar i alçar-te tard, pero ara si m'alço tard tinc carrec de conciencia... es una sensacio un poc rara, perque es estiu i avellix remullar-se les castanyes (jejeje), pero per un altra part no estas de vacances pagades aixi que no et sents be si despilfarres...

Per un altra banda m'he gastat un ou de diners en les rebaixes! be, tampoc tants xo m'agrada exagerar. Unes botes, una caçadora, uns vaquers, 2 samarretes i un vestit... tot x 20 euros jejeje q va, ni de conya, no posare quan pero una mica mes. Pero son coses que buscava i coses que me van agradar abans de rebaixes i sorprenentment han estat a les rebaixes! El problema es que dissabte m'avorria i vaig anar de tendes i em vaig comprar mes coses... es un vici que tinc juntament amb el tabac i que he d'apendre a controlar. Per cert el tabac l'han pujat, que malament en pareix que s'aprofiten de yonkis tabaquils com jo... perque el tabac de liar no es lo mateix... Vaig fer una promesa dient que aquest estiu m'ho deixava... (imatge mental: quatre borratxos jurant i perjurant que aquest estiu ho deixen...)jo crec que estic a prop del moment en que dius m'ho deixo, cada vegada ho veig mes clar, pero encara ha d'arribar el moment correcte.

Aquesta setmana em compro un portatil, crec que en aquest cas si es el moment esperat. Tambe tinc una entrevista, ja contare que tal i si no conto res sera per algo jejeje. Ah, i mes coses, em quedo en el mateix pis pero estic prou cabrejada en l'administrador i la casera, pero aixo mereix un altre post... pero en resum podriem dir allo de com som jovens ens prenen el pel... Pero aixo de discutir m'esta començant a agradar, potser perque tenia que descarregar certes tensions...

Ja continuare actualitzant... espero que dins de poc sigue amb ordinador nou! :D

Un any a Barcelona

Demà fa un any que vaig vindre a Barcelona, primer a fer les pràctiques i després em vaig posar a treballar, de moment continúo treballant i com està la cosa ja és molt! Balanç d'aquest temps aquí mmmm en alguns moments ha sigut "durillo", sobre tot el moment d'acabar d'estudiar per posar-se a treballar i treballar a l'estiu... però en general m'agrada molt Barcelona i ho estic passant molt bé. Veig més al meu germà, vaig més a la meva en tots els sentits, i potser vos sembla una xorrada però jo crec que en tot aquest temps he madurat un poquet més, veig les coses molt més clares i sóc més fidel a mi mateixa, i amb tot això, estic més a gust amb mi mateixa :D


Plaça del Real, un dels punts que més m'agrada de Barcelona.

Fred

Estic congelada... i aquí no fa massa fred.

Sopars, regals i Nadal

Ja teniu llestos els regals de Nadal?? jo no! encara m'he falten un munt de coses i avui i demà no podré anar... com semrpe a última hora el dia 24! vaig fer una llista i l'he perdut! catàstrofo! bé, tinc algunes idees mentals... així que no passa res.
Dons el divendres va ser el sopar d'empresa i m'ho vaig passar molt bé, de fet vaig acabar la nit anant a esmorzar! no m'ho esperava la veritat, però m'ho vaig passar molt bé! I el joc de l'amic invisible-lladre em va agradar molt! encara que el meu regal no va triomfar massa perque va recòrrer molt la taula... jo vaig anar a per una miniwok amb un kit d'utensilis i menjar japonès, molt bonic tot! la veritat que me la vaig jugar perque li vaig pendre una vegada al jefe i dos a la jefa... però és un joc, no? Hi ha que dir que hi havíen regals molt xulos: una webcam, una botella de vi, varies botelles d'olis aromàtics, sabons, una bufanda, un bolso, un licor i mil històries més.


La meva és mini, però més o menys...

El dissabte vaig ajudar amb un trasllat i després vam anar a sopar a 'La paradeta'. És molt curiòs perque és com una parada de mercat on només pots comprar marisc, però tú tríes el que vols menjar, la quantitat, t'ho pesen i t'ho cuinen ràpidament. Tot molt fresc, molt bo i bé de preu.


Aquí a la foto es veu que és com una parada de mercat i a l'esquerra està el restaurant.

I ahir vaig anar a comprar regalets però mmmm amb tanta gent, i sense la llista... poca cosa vaig arreglar.

Ironíes de la vida...

Mai digue-ho 'de este agua no beberé, este cura no es mi padre y...' no continúo perque és poc fi. El que vinc a dir és que mai digue-ho que no fareu tal cosa, o que gaudiu d'una situació privilegiada i que no caureu en la porca misèria, perque en qüestió d'hores es dona la volta a la situació i zas, por detràs.

M'explico. L'anterior post anava sobre els cicles de treball... de díes de molta feina i de díes de tocar-me les castanyes... Dons no ho tindria que haver dit, perque la vida, que és molt irònica i té molt sentit de l'humor, va fer que ahir arribés a casa a les 4 de la matinada...

Jo pensava que això només passava a les pelis, de fet, a les pelis de iupis que cobren una pasta... que no té res a veure en mi! perque ni sóc iupi, ni ho vull ser, ni tampoc cobre una pasta, però això si que m'agradaria...

La vida és dura. Però una nota positiva: ens vam quedar els 5 de l'equip i la jefa, vam sopar que te cagues (evidentment això i el taxi m'ho paguen), i havia molt bon rotllo... qué menos! però podria ser que no fos així... De totes formes em va calar veure que un dels companys no havia vist des del dia anterior a la filla i va trucar per la nit a casa abans de que ella anès a dormir per a saludar-la.

Bé això no passa tots els díes però estic mooooooooolt cansada. Crec que damunt no faré el sopar que tenia planejat avui... perque lo que vull és ficar-me baix de l'edredón fins Nadal que tindrè vacances.

Minivacances

Q guai! Q guai! Q guai!!!

Avui m'han dit que puc començar més tard al nou treball, passat els exàmens!! m'han fet un gran favor!! així podré estudiar i potser perdre de vista ja la universitat (que tinc ganes... encara que la vida universitària... és la millor!). Però estic més contenta encara perque algú em va aconsellar que ho demanès i hem va ajudar a fer-ho... jo no m'haguès atrevit o no haguès trobat la forma més encertada, ja que sempre penses... si començo tan pronte demanant... ui ui ui! i una merda!hi ha que demanar!

Quan trobo gent que m'ajuda tant, no se, hem sento realment feliç. A lo millor pareix una xorrada, però per a mi es important que algú que casi no hem coneix hem done bons consells.