Me regalaron una suscripción a Filmin de 6 meses y la estoy aprovechando bastante. Lo mejor diría que son los documentales, sobre todo los musicales, y la cantidad de clásicos y films obligados que abarca el catálogo.
Voy a enumerar los documentales musicales que he visto hasta hoy, aunque aún tengo unos cuantos en la lista "guardadas para ver después":
"My mad fat diary" (2013) es la última serie que he visto. No sabes si reír o llorar cuando la ves, porque tiene momentos divertidos, trata sobre la vida de una adolescente que vive en una pequeña ciudad de Inglaterra y como se relaciona con sus amigos, madre, etc... pero también acaba de salir de un hospital psiquiátrico, por lo que tiene una existencia bastante difícil. Es un poco como la primera imagen, con luces y sombras. Y todo empapado por el brit pop de los 90.
Lo que no me ha gustado, que son ingleses. Tienen ese punto decadente que no me mola nada.
Lo que más me ha gustado es que es bastante educativa, en el sentido de que en algunos momentos te puedes reconocer en la protagonista y entender sus inseguridades y ver como les hace frente.
Los dos libros que he leído últimamente son de la misma autora: Caitlin Moran. Estuvo en el festival Primera Persona de este año, al que no fuí, pero al ver la programación me llamó la atención su trayectoria y tuve curiosidad por leer algo de ella. No me ha defraudado para nada, los libros los he leído rapidísimo.
Si que tienen muchas cosas común ambos libros y hay muchas repeticiones, pero son divertidos y van sobre la mujer, aspiraciones, deseos, fustraciones... Es feminista y como ella dice cualquier mujer que quiera defender sus derechos y a si misma debería declararse siempre como feminista. Amén.
Ya queda un poco lejos, pero este verano estuve en el FIB y volví a ver a Blur, uno de mis grupos favoritos de los 90. Tuve la oportunidad de escuchar canciones del nuevo disco, y esta se ha convertido en una favorita. ¿Qué os parece?
Ésta es una de las últimas bandas que he escuchado. Dicen que es una vuelta al britpop, aunque ellos son australianos. Las melodías y la actitud si que recuerdan a las de Oasis. Esta canción me ha gustado un montón.
Lo que no me gusta tanto es la actitud, recuerdo que acabé hasta la... de que la pareja de hermanos de Oasis estuvieran siempre a punto de separarse y montándola. En ese sentido me gustaba más Blur. Y con el tiempo mi banda favorita de britpop ha sido Pulp, por el significado e ironía de sus canciones supongo.
De "Common People" hablé hace muuucho aquí. Y hace menos tiempo, expliqué que para mi una de las mejores canciones de Pulp es "Babies", aquí. En general, si vais a la etiqueta de Brit Pop, vereis más posts sobre el asunto.
Fa tres anys ja vaig anar al SOS 4.8(2011, Múrcia). I amb l'excusa de recordar a Suede vaig fer una minicrònica mai publicada del festival. Ara la recupero en aquest post, amb l'excusa un altre cop de recordar al grup anglès.
En general li poso un 6,5. No li poso un notable perquè crec que no ho tenen del tot ben montat: 1/ Durant tot el festival no hi havia ningú amb cobertura, no es podia fer trucades sols enviar i rebre missatges (aquí no teníem wassap!). La ventaja és que el festival no era massa gran i no era tan difícil trobar-se. 2/ Els escenaris estaven massa a prop (els dos principals i quasi únics escenaris) i es barrejava el so si t'allunyaves molt de l'escenari. 3/ El cartell estava bé i el preu millor (això és possitiu!). 4/ El recinte... un poc cutre. 5/ L'ambient em va sorpendre. A l'entrar vaig veure molta gent "disfraçada" per a l'ocasió. Si vas a qualsevol festival està clar que la gent lluirà les millors gales però és genuí, jo aquí vaig veure molts calcos... ("postureo" que se li diu ara!) i em va fer ràbia, la típica ràbia de "joderrrr ara tothom va igual!".
Tocaven molts grups: Manel - que van saber adaptar el concert al festival, ja que el concert que van fer a Barcelona era més tranquil i al SOS molt més animat (noooo Manel noooo!) -, Hola a todo el mundo, Two doors cinema club, We have band, MGMT... pero potser el més esperat per mi era Suede. Quan als 90 els escoltava (joder! fa més de 15 anys de tot això...!) ja m'agradaven, igual que m'agradava Blur, Oasis, Pulp... fa poc vaig veure un documental de Blur i vaig començar a recordar tot això. El gravar cintes de cassette amb el que sonava a la ràdio, és a dir, cintes amb cançons tallades per la publi, per mi o per el locutor fotent la cançó...
Fa un parell d'anys vaig vore de concert a Pulp i vaig començar a estimar esta cançó. A dia d'avui, segueix sent una de les que més m'agraden. "Babies" és una de les millors cançons.
Vos imagineu que coneixeu a algú i vos diu que és molt molt molt ric, però que li agradaria divertir-se vivint com la gent normal? això és el que conta aquesta cançò. Suposo que és una metàfora i que en realitat no van conèixer a ningú que lis diguès que ser pobre és cool... però em pareix interesant la lletra i la cançò m'agrada. A més al final deixa de ser una frivolitat i es transforma en una crítica.
Vaig llegir fa temps que fa referència a la època en que Margaret Tatcher era primera ministra del Regne Unit i la joventut es sentia un poc perduda sense saver què fer o bé savíen que el futur que lis esperava no era massa prometedor. De aquí el paràgraf que diu: "You'll never live like common people, you'll never do what common people do, you'll never fail like common people, you'll never watch your life slide out of view, and dance and drink and screw, because there's nothing else to do".
She came from Greece she had a thirst for knowledge
She studied sculpture at Saint Martin's College,
that's where I caught her eye.
She told me that her Dad was loaded
I said in that case I'll have a rum and coke-cola, She said fine
and in thirty seconds time she said,
I want to live like common people
I want to do whatever common people do,
I want to sleep with common people
I want to sleep with common people like you.
Well what else could I do - I said I'll see what I can do.
I took her to a supermarket
I don't know why but I had to start it somewhere, so it started there.
I said pretend you've got no money, she just laughed and said oh you're so funny.
I said yeah? Well I can't see anyone else smiling in here.
Are you sure you want to live like common people
You want to see whatever common people see
You want to sleep with common people,
you want to sleep with common people like me.
But she didn't understand, she just smiled and held my hand.
Rent a flat above a shop, cut your hair and get a job.
Smoke some fags and play some pool, pretend you never went to school.
But still you'll never get it right
'cos when you're laid in bed at night watching roaches climb the wall
If you call your Dad he could stop it all.
You'll never live like common people
You'll never do what common people do
You'll never fail like common people
You'll never watch your life slide out of view,
and dance and drink and screw Because there's nothing else to do.
Sing along with the common people,
sing along and it might just get you thru'.
Laugh along with the common people
Laugh along even though they're laughing at you
and the stupid things that you do,
because you think that poor is cool.
I want to live with common people,
I want to live with common people...
Aquest vídeo sempre m'agradat molt, és de Blur i es diu 'Coffee and Tv'. He buscat per internet i he trobat les dos plantilles dels bricks de llet que apareixen per a fer-los en paper i tamany real. Ara no se on els posaré, mmm potser damunt la meva taula del treball o a la nova habitació... no se no se. Aquí vos deixo les plantilles per si a algú li fan gràcia.
La foto no està massa ben feta però es que em fa gràcia la cara de la meva amiga Cristineta. Això va ser la nit del dia 2 de gener que vaig fer els meus primers "pinitos" com a dj jejeje. Després de donar-li la bara per segona vegada al senyor M., vaig anar allí amb un cd (estava nerviosa i tot montant-lo!) disposada a fer una mica de dj... jejeje. La veritat es que vaig posar 5 o 6 cançons només, i amb ajuda, però ja em va picar. És igual que a la ràdio, i el que mola es que poses la música que vols i la gent la disfruta (encara que esa nit no havia quasi ningú). Però la veritat que deu ser molt guai ser dj a un petit i ambientat pub.
Aquest és el cd que vaig gravar:
1. Hot Chip - Ready for the floor.
2. Hercules and love affair - Blind.
3. MIA - Paper planes.
4. MGMT - Kids.
5. The Teenagers - Homecomming.
6. TV on the radio - Wolf like me.
7. Interpol - Slow hands.
8. Joy Division - Transmission.
9. The Cribs - Mirror kissers.
10. New Order - Ceremony.
11. The Libertines - Don't look back into the sun.
12. The Strokes - Last night.
13. Klaxons - Golden skans.
14. New young pony club - Icecream.
15. Digitalism - Pogo.
16. Maximo Park - Apply some pressure.
17. The Maccabees - About your dress.
18. Blondie - X offender.
19. Billy Idol - Dancing with myself.
20. Iggy pop - I wanna be your dog.
Hace poco me enteré de que Damien Hirst, el artista vivo mejor pagado de la historia, fue quién ideó el videoclip para 'Country House' de Blur. Damien Hirst es conocido por obras cuyos protagonistas son animales muertos conservados en formol, una calavera humana cubierta de diamantes... y demás obras relacionadas con la muerte.
Hirst genera polémica con su obra y con la riqueza que obtiene a través de ella; en resumen, es el artista del que más se habla actualmente.
Para mi lo curioso ha sido que en los inicios de su carrera hizo este vídeo. En fin, todo es empezar, así que a rememorar este vídeo y a Blur, una banda poco mimada pero que a mi siempre me ha encantado.
***A los seguidores de 'Little Britain': fijaros que el científico del vídeo, es uno de los cómicos de la serie.
Aquí estan els 5 albums o cd's que més m'agraden, perquè hi ha bandes, cançons, cantants... etc, però quan un cd l'escoltes una i un altra vegada i totes les cançones t'encanten... És diferent.
1. 'Is this it?' de The Strokes.
2. 'The Libertines' de The Libertines.
3. '(Whats the story) Morning glory?' de Oasis.
4. 'Hasta luego' de Los Rodríguez.
5... La vostra proposta. Segur que en moltes coincidim :D
