páginas

jueves, 17 de junio de 2010

The last interview

Aquest dimarts vaig fer una entrevista. Yuhuuuuuuuuuuu!!! la primera en molt de temps. Era una entrevista informal, a una cafeteria. Havíem quedat a plaça Universitat i a les 10 hores em trucaríen per telèfon i ens reuniríem a un punt de la plaça. Jo ja vaig vore sortir del metro al que pensava que em faria l'entrevista i quan vaig vore que trucava i em sonava el mòbil li vaig dir crec que ja t'he vist. A l'anunci possava que era de copy (redactor publicitari) però ell em va comentar que ja teníen al copy i buscava a algú per a creativitat en internet/nous mitjans, jo vaig pensar joer menuda merda jo no controlo res de programes d'aquestos... però més endavant li vaig preguntar exactament el què i me va dir que era creativitat, inventar nous formats que incluixquen diversos mitjans (noves tecnologíes, internet...) que no hi havia que preocupar-se per la programació ni la producció. Em va molar molt.

La qüestió és que no se si em va sortir massa bé... tenia aquesta sensació perquè m'atrancava un poc en què vull fer, a què m'agradaria dedicar-me realment, perquè he fet això o allò... total, que penso que dono una impressió de dispersió molt gran...

Però no passa res. Perquè vam parlar de música i altres coses i va estar bé, i encara que no m'agafen (joer quina merda!) he de dir que m'he motivat. Després em vaig anar a esmorzar a una terraseta pel Raval, vaig demanar un croissant i un aigua (el café ja l'havia pres, i ja estava prou alteradilla) i em vaig posar a pensar... A vore, què m'agradaria fer. Ja sé el que m'agradaria fer, moltes coses, però a vegades tinc com a vergonya o por de dir-ho en veu alta. Molt extrany.

Prenent el solet vaig començar a escriure:

1ª qüestió - què m'agradaria fer?
I tot lo que vull fer, que són moltes coses les que m'agraden, jo no se si és una ventaja o un inconvenient, perquè tothom que m'entrevista me pregunta perquè has fet això i perquè allò i ahí em poso un poc nerviosa, però he de començar a raonar-ho bé. Perquè el que t'entrevista suposo que vol que li digues que t'agrada molt lo que ell busca i que li raones bé, i veient el meu curriculum com hi ha varies coses deu desconfiar (això és el que jo penso...). Ara ho tinc raonat.

2ª qüestió - què és el que m'inspira?
Exemples de publicacions, empreses, fets o conceptes que m'agraden. Exemples per a mi.

3ª qüestió - què puc fer?
Una llista de coses que puc anar fent pel meu compte, algunes més serioses que unes altres, però tot servirà.

Després va vindre la meva amiga M., li vaig contar què tal... ella em comentava és que en lo teu hi ha molts de camps i tot evoluciona de forma molt ràpida... Però la meva pregunta és, hi ha que ser el millor només en un àrea? En teoria si, buscar el que et diferencia i potenciar-ho. O no hi ha que rallar-se tant i seguir buscant... jo vaig a pensar en les dos coses a vore què tal.


Una imatge del carrer Ramelleres, per on vaig fer l'esmorzar :)

9 comentarios:

Irene dijo...

Erle, que bé que et sortís una entrevista! I veure't motivada per la teva feina!

Crec que has fet bé de parar-te a pensar com raonar la teva trajectòria. ÉS important perquè normalment en una entrevista et demanen què pots aportar tu. A mi on treballo ara també m'ho van demanar i vaig intentar buscar els punts positius del que havia fet fins llavors, tot i reconèixer que no havia treballat mai a internet, vaig dir que tenia ganes d'experimentar camps nous i que mai m'havia tancat a treballar en un sol mitjà, que de fet és el que vaig fer.

També has de buscar respostes a preguntes trampa que et poden fer, com ara això que dius de no tenir molt clar què vols fer. Crec que pot servir molt dir això dels referents que tens. I si per exemple et demanen perquè no estàs treballant en publicitat ho has de girar a favor teu. Dir que això també t'ha ajudat a conèixer la gent, a guanyar-te la gent en públic...

No sé, són idees. Quin rollàs que t'he fotut! Espero que tingui sort! Petons!

Alicia dijo...

Elena!!! Enhorabona per l'entrevista! Això ja és un primer pas! De totes les entrevistes s'adepren i si a més et motiven doncs molt millor!

Jo també penso que és molt important tindre respostes preparades a les preguntes clau que et puguen fer. Jo a les entrevistes que he anat em sabia les respostes de memòria (també perque al tindre que dir-les en un altre idioma no volia quedar-me en blanc i que no em surtira la paraula).

No crec que haver treballat en molst llocs sigue un inconvenient. Jo ho veig com un punt positiu!
Encara que no sigues especialista en algun camp en especial, tens molt coneixements d'altres coses.

Per exemple, jo crec que si has de treballar dissenyant publicitat està genial que hages treballat en una botiga directament amb els clients (que són els que tal volta hagen vist la publicitat) primer. Segur que això t'ha donat moltes idees.

I després, doncs sempre pots dir la veritat, que igual si tu hagueres pogut elegir altres treballs doncs no hagueres triat el treball que tens ara, però la situaciò econòmica està com està i els que ho paguen molt són els joves i ademés el teu sector està lligat al consumisme, si la gent està menys disposta a gastar diners comprant coses igual es fan menys anuncis (igual estic dient una barbaritat). El que vull dir, és que no és tan extrany que no estigues treballant de lo teu.

Resumint, en una entrevista jo crec que és molt important: ser sincer, creure en tú mateixa i tindre preparades respostes a preguntes del tipo:
- Conta'm un poc la teva trajectòria professional (si ho tens preparat sabràs què dir i què no dir i ho faràs d'una forma estructurada)
- Per què vols treballar aquí?
- Per què t'hem de contratar?
- On et veus en 20 anys?
- Quines són les teves qualitats bones? I les roïnes?

I ja per acabar, jo sempre pregunte "Bé, i a tú que et semblo? Creus que m'aniria bé el treball?"

Aquesta pregunta no se la esperen i tu ja et fas una idea de si et cridaran o no.

Moltíssima sort Ele!!! Besets

Anónimo dijo...

Elena! Estic molt d'acord amb l'Alicia!

Jo he estat força cops a l'altra banda de la taula, fent entrevistes de treball a candidats. Per part meva, el que sempre he valorat més és que la persona es mostri segura de si mateixa i que et pugui raonar el que li preguntes. El pitjor que et pot fer és quedar-se callada, abaixar la mirada a la taula o dir-te un monosílab...

Hahaha preguntes com "com et veus d'aquí a deu anys" les he fetes i de debò que el que menys importa és la resposta. Importa més com et responen i com t'ho raonen.

També busques gent que mostrin una mica d'iniciativa i d'interès, que no els vegis com a éssers passius. En aquest sentit, està bé que tu també els facis preguntes sobre el tipus d'empresa que és, quin tipus d'activitat tenen, quina clientela tenen, en quins mercats operen, etc. De cara a l'entrevistador, si mostres interès (i sembla genuí), ja tens un punt més.

En el fons, el que vols és algú que entengui de què va la feina, de què va el teu negoci i que t'hi pugui ajudar, que et pugui oferir solucions. Per això fas l'entrevista, perquè el que és purament l'experiència professional i estudis ja ho veus en el CV.

En resum: mostra interès, fes preguntes, fins i tot fes propostes de millora (del pal "jo ho faria així", "heu pensat de fer això?"... encara que et diguin que sí, veuran que vols aportar). I si et fan una pregunta fora de lloc, fes-los-ho saber ("ui, no me l'esperava, aquesta!" o "suposo que sí que voldré tenir fills, tard o d'hora. Per què m'ho preguntes? Per què és important?").

En molts casos, el primer que fas és descartar ràpidament (als 2 minuts d'entrevist ja ho has fet) els candidats no vàlids. I desl vàlids, t'acabes quedant amb aquell parell o tres que eren diferents, que mostraven més interès, que veies més desperts o que, senzillament, et van donar més bon feeling...

Espero haver-te ajudat!!!

PS. Tu treballes en publicitat. Munta't la teva història (del pal que deia l'Alicia) sobre la teva carrera professional, empaqueta-la que quedi fantàstica i ven-l'hi a qui t'entrevisti. En el fons l'entrevistador està comprant alguna cosa...

En fi,molta sort i una abraçada!! :-)

elena gutierrez dijo...

ei moltíssimes gracies pels comentaris! en serio me pareix que lis puc treure molt de suc jeje més o menys crec q se q passa, a vore si pronte tinc un altra entrevista i poso en pràctica el que tinc pensat i els vostres consells. moltes gracies (sobre tot a l'òscar, q la visió de l'altra part no la tenia, gracies!)

:)

Aniwiki dijo...

Jo crec que els consells que t'han donat els companys bloguils són força interessants. Respecte a les preguntes, les maneres d'enfocar les coses i com saber vendre un producte en aquest cas tu. Així que "manos a la obra" y a començar a redactar, revisar i crear tot això que tens en ment i ja saps si necessites en algún moment ajuda jo et puc ajudar, no cal que t'ho digue.
Molts besitos i bon divendres!

AlexeiGP dijo...

Normalment quan fem una entrevista (i en general a la vida) tendim a minusvalorar el que hem estudiat, en què hem treballat, les nostres habilitats o les nostres aficions. És com si tinguéssem l'autoestima baixa. Llavors ha de venir una altra persona a dir-te les coses positives i te n'adones que "osti, doncs potser no estic tan malament com em penso". Treu lo bo de cada experiència laboral, encara que a simple vista no t'haja agradat i a partir d'aquí vas construint el caminet.

Erle, paciència i valor. I saps que tens la gent que t'envolta que t'ajudarà, només has de veure els comentaris.

Besitoss!

Aniwiki dijo...

:) holi erli,
volem actualització :) besitos!!!!
i bon dilluns!!!

Angie dijo...

Elena!!! Qué bons consells t´ha donat la gent!!
Jo ho sento, però no et puc ajudar molt per no dir res en estes coses. Això si, te desitjo mooltisima sort per les próximes entrevistes i seeeempre tindràs el meu "apoyo"!!!
Ànim i sort!!!!!

Aniwiki dijo...

volem que actualitzes erle!!!!
besitos i bon dissabte!