El trailer de "El resplandor" (Stanley Kubrick, 1980).
Mostrando entradas con la etiqueta Trailer. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Trailer. Mostrar todas las entradas
miércoles, 26 de noviembre de 2014
viernes, 2 de mayo de 2014
Right here, right now. Fat Boy Slim.
Right here, right now...
Utilitzada en molts trailers i pel·lícules; el millor el de "Virgin Suicides" clar :)
lunes, 10 de septiembre de 2012
Submarine. Peli.
viernes, 4 de febrero de 2011
Hallam Foe
Ja fa temps vaig començar a escriure un post sobre aquesta pel·lícula però el vaig deixar a mitges. Quan la vaig veure fa un parell de messos em va agradar molt.
És la història d'un noi escocés amb poques habilitats per relacionar-se. La seva mare mor i ell culpa a l'amant del seu pare, que després és la seva madrastra, d'aquest fet. Desesperat per haver de conviure amb ella deixa la casa familiar, en mig de les Highlands, per a traslladar-se a Edinburg.
La vaig descobrir perquè estava escoltant música del grup Orange Juice i vaig descobrir la BSO.
Si veieu el trailer, apareixen dos temes, el primer és d'Orange Juice i el segon de U.N.P.O.C (cançò 'Here on my own' que posa els pels de punta). Dos grups escocesos.
Espero que la veieu i la disfruteu, jo vaig llegir abans de veure-la que era una peli lenta però a mi no m'ho va parèixer. Jo crec que t'enganxa des del principi fins el final, i poc a poc et va desesperant el no saver com acabarà la història d'aquest noi, si la cagarà totalment o no.
A més està el paissatge, tant de la casa familiar com d'Edinburg, on vaig estar durant l'erasmus quatre vegades i m'ha agradat molt tornar a veure la ciutat. L'accent dels personatges, la música i la interpretació de l'actor principal que és el noi de Billy Elliot em van parèixer genials. Ja em direu que vos pareix.
lunes, 15 de noviembre de 2010
I finalment vaig anar de...

Aquesta és la proba de que em vaig disfraçar de Tipi Hedren a 'Los pájaros' de Alfred Hitchcock. No s'aprecia massa bé, però damunt l'hombro tinc un corb a punt d'atacar-me, encara que jo estigue rient és pel pànic, risa nerviosa que diuen... Em vaig emocionar molt pensant en què em podia disfraçar, calfant-me el cap amb algo relacionat amb el cinema... i voilà! Hitchcock, el mestre del suspens (i no perquè fos mal estudiant ja-ja). Quan anava a l'institut em vaig obsesionar un poc amb les seves pelis ('Los pájaros', 'Psicosis', 'Vértigo'...) i em vaig fer tota la colecció amb vídeo. Em vaig deixar algunes pelis per veure però ara m'han vingut ganes de fer un recordatori.

M'ha semblat molt curiós el trailer que he vist per internet de la peli, molt original. Realment ni es veu a la protagonista, ni es sap molt bé del que parla aquesta dona... però aquesta forma de parlar acusant cap a l'espectador et deixa intrigat, eh? alguna cosa ens voldria dir el tio Alfred...
miércoles, 4 de marzo de 2009
Sèries i pelis indie-frikis

Saps allò que veus una peli molt molt indie i es passa de friki? això em va passar amb 'Eagle vs Shark'. Jo no la recomano, o si, va si. Si voleu riure un rato, però predispostos a riure i no a analitzar res perque si no la preneu massa en serio riureu molt. Va de dos nerds que s'enamoren, la noia primer, però ell et possa taaan nerviòs que al principi no disfrutava de la peli... però si, quan deixes de costat el 'no pot ser' et rius bastant. Realment és boniqueta, té moments originals i el missatge final és molt clar: encara que sigues molt friki sempre hi ha algú per ahí que et supera jejeje... bé, en veritat no, va del triomf de l'amor per damunt de lo friki que es pot arribar a ser.

I una amiga fa poc em va recomanar la sèrie 'Flight of a conchord' que també és una mica indie-freak però és molt divertida. Va de la vida de dos amics de Nova Zelanda que han anat a viure junts a Nova York i durant els capítols fan com cutre-videoclips de lo que lis va passant: quan s'enamoren d'algú, quan comencen a treballar, etc. És molt graciosa. Vaig veure dos capítols, el 1 i el 2, i he de dir que el 1 val la pena que el mireu, rius molt. El segon ja em va parèixer menys graciòs i una mica absurd però també era divertit. Curiosament un dels dos nois és el protagonista de la peli de la que he parlat, igual és tota una celebritat en el món indie-freak.
Part del primer capìtol.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)