páginas

Mostrando entradas con la etiqueta Peter Bagge. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Peter Bagge. Mostrar todas las entradas

martes, 10 de enero de 2017

Gilipolleces. Peter Bagge.


"Gilipolleces" (Peter Bagge).

No es que este cómic de Peter Bagge me haya encantatado, de hecho me han gustado mucho más otros del autor, lo guai en este caso es que hay colaboraciones por ejemplo de Adrian Tomine, nombran a otros autores como Joe Matt, etc... Es guai ver como muchos de los autores que me gustan están conectados, comparten historias, etc...

martes, 29 de noviembre de 2016

Reset.


"Reset" de Peter Bagge.

Otro cómic del señor Peter Bagge que me he leído. No es de los mejores, delante van "Odio" pero no está mal, no es el truño de "Gilipolleces" que estoy acabando de él ahora mismo...

martes, 1 de marzo de 2016

Mejores cómics del 2015.

Los mejores cómics que leí en 2015 son, en este orden:

Hechizo total. Simon Hansselmann.
Podría ser peor. Ana Galván.
La mujer rebelde. Peter Bagge.
Como guante de seda forjado en hierro. Daniel Clowes.
Shortcommings. Adrian Tomine.

Y para acabar, un buen encuentro: para los fans de Daniel Clowes como yo, he encontrado esta web con la actualización casi diaria de sus trabajos.

viernes, 12 de junio de 2015

La mujer rebelde. Peter Bagge.


Otro de los cómics leídos estos meses. Aunque no tiene nada que ver con Buddy Bradley y otros personajes de "Odio", la serie de cómics más famosa de Peter Bagge - lástima, creo que ese cómic fue el que hizo que empezara a leer cómics - Peter Bagge explica aquí la historia de Margaret Sanger, una luchadora. Activista política, enfermera de profesión, luchó por los derechos y la igualdad de la mujer.

Lo más sorprendente del cómic es leer como a principios del siglo XX las mujeres no podían tener control sobre sus relaciones sexuales y se veían abocadas a duras enfermedades o incluso a la muerte. El libro, si lo piensas friamente es muy triste. Mujeres al servicio del deseo sexual de sus maridos que ni se preocupan por los posteriores embarazos que acabarán en partos peligrosísimos o una salud muy pobre.

Luego piensas que hoy en día se presupone que está todo conseguido, y no es verdad, y nadie se levanta en contra, al contrario, parece que volvemos hacia atrás.

Cómic de obligada lectura.

lunes, 8 de agosto de 2011

Més còmics

Com ja havia comentat ara m'he aficionat als còmics. Últimament he llegit més.  Em vaig llegir "Epiléptico" que està molt bé però és una mica trist. Conta la història d'una famíla, els pares i els tres fills, que intenten buscar solucions a l'epilepsia d'un dels fills o intentar que aquest tingue una millor qualitat de vida. És trist perquè relata tot el recorregut amb els metges, després amb naturistes, curanders... però és molt recomanable. A més el dibuix m'agrada perquè hi ha molta taca de negre i al curs de il·lustració em van explicar com fer-ho :) encara que ho veig molt difícil perquè al haver molta taca en negre i fer-ho per ordenador en negatiu has de tenir molt clar quan vas dibuixant el que deixes en blanc per a que després sigue negre... buen un rollo!


Després m'he llegit "Ghost world". Hi ha una peli, on surt S. Johansson de jove. No està mal però tampoc diria que és boníssim.
El que em pareix que està molt bé i que m'estic llegint ara és "Odio". El protagonista es diu Buddy Bradley i és un noi d'uns 25 anys que viu a Seattle. El còmic, dels anys 90, és un dels emblemes de la Generació X. El grunge és a la música dels 90 el que Buddy Bradley ho és als còmics.
Es poden llegir les vivències del protagonista: el treball, la novia, els amics i companys de pis, la falta de motivació, etc... Són super tirats, tenen treballs basura, no paren de beure cervesa tot el dia, realment són uns inadaptats socials i m'estan enganxant bastant.

L'estil de dibuix em tirava enrere, però quan pilles com és cada personatge t'enganxes. M'està agradant molt, fins i tot em fa riure en veu alta. Us els recomano.

I es que no veig tanta diferència entre ells i la nostra realitat. Vale, ells són mooooolt tirats, però molta gent de la que jo conec i jo mateixa hem treballat amb treballs temporals, fem pràctiques eternes en les que no ens paguen, no ens podríem pagar un pis a soles, i etc etc etc. Si llegiu algún d'aquests o teniu alguna recomanació ja em direu :)