páginas

Mostrando entradas con la etiqueta Polanski. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Polanski. Mostrar todas las entradas

jueves, 15 de septiembre de 2016

Chinatown // Cafe Society


"Café Society" (2016, Woody Allen).


La última de Woody Allen me pareció un truño. Así de claro. Leí críticas super positivas en relación y que no nos engañen. Está claro que el tío ya ha hecho sus obras maestras y es difícil que cada año repita el tiro, pero esta película fue decepcionante para mi. En serio, muy mierda. Creo que iba con las espectativas muy altas y la recuerdo peor de lo que en realidad fue. Pero es que no me gustó ni la fotografía. Leí que era muy acertado el cambio del director de fotografía, a mi no me lo pareció, y no tengo ni idea, pero no me gusta ir al cine y ver que todas las pelis son iguales. No quiero que todas las películas se parezcan, que ya no sepa lo que estoy viendo, es como si la globalización hubiera llegado también a este terreno. No basta solo que en la ciudad en la que vives encuentras las mismas tiendas, bares, etc... que en cualquier otra capital, sino que va a pasar con el cine y en general con todo. Joder, cada vez nos estamos volviendo menos auténticos y menos honestos, con lo que consumimos y con nosotros mismos.

Lo siento por W. Allen, realmente tiene pelis que son de mis favoritas por siempre y para siempre ("Annie Hall" o "Desmontando a Harry"), pero esta peli es solo un producto más de gran consumo. No es una obra maestra, obviamente, pero no es una buena peli. Si incluso Steve Carell parece que se aburra.

He caído como una idiota en ver la última peli del director. Evidentemente, en cuanto la estrenen veré la serie que está preparando para Amazon, aunque haya leído que él mismo ha comentado que no podía negarse al cheque que le ofrecían. Pero, ¿quién sabe? igual me gusta... He vuelto a caer.



"Chinatown" (1974, Roman Polanski).

Y ahora no entiendo porqué junté estas dos pelis en un mismo post, supongo que en algún momento pensé que tendría sentido, igual por la fotografía, porque igual en la de Allen pensaba ver un poco más de lo que tiene "Chinatown". No lo sé, pero la peli está bastante bien. Mierda, he caído en la cuenta... recrean la misma época... bien. Mucho mejor la segunda.

martes, 24 de marzo de 2015

La venus de las pieles. Polanski.

 

Otra de las películas que he visto últimamente y que tacho de la lista de 2014 es La Venus de las pieles (2013, Roman Polanski). Para mi ha sido una de las grandes películas del año pasado, si la hubiera visto antes la hubiera nombrado.
Me daba un poco de manía el hecho de que el actor se pareciera tanto al director... pero la cinta vale la pena. Los diálogos son muy buenos y para nada aburre.

jueves, 10 de abril de 2014

Repulsión. Polanski.


I l'altra gran pel·lícula que he vist, també recentment, de Roman Polanski és "Repulsión" (1965).
Em va semblar molt bona, realment crec que el director és un gran coneixedor d'aquesta barrera entre la bogeria i la cordura, sempre pendent d'un fil.
Crec que moltes pel·lícules posteriors s'han basat després en aquesta cinta, hi ha imatges com la del passadís que és mítica i ha sigut infinitament imitada.

M'agrada perquè és una peli sense grans diàlegs (no vol dir que no m'agraden les pelis amb molts diàlegs), és a dir, que sap transmetre estats d'ànim, etc... sense donar grans explicacions, sino amb detalls i fets. Quan la vaig veure em va deixar molt impactada. No apta per a ments massa sensibles.
El millor per mi, és el pla de la fotografia del final de la peli, mooolt inquietant i turbador.

Si us interesa aquest post, haureu de mirar: Rosemary's baby i El quimérico inquilino.

miércoles, 9 de abril de 2014

El quimérico inquilino. Polanski.


Una altra de les pel·lícules que he vist recentment de Roman Polanski és la de "El quimérico inquilino" (1976). La història comença quan un home es muda a un nou pis, on abans, la inquilina que hi vivia s'havia suicidat. Al passar el temps, el nou inquilí comença a pensar que els veins volen portar-li a un estat de bogeria on acabe fent el mateix que la morta. 
El plantejament m'agrada, però cap a la mitat del film crec que es desvia totalment de l'objectiu i la trama perd interés, acaba sent una paranoia del director. A part, no em va agradar massa que l'actor principal fos Polanski, crec que hi ha moments en que no dona la talla.

El que més em va agradar es veure si podeu mirar aquesta peli i haver-me mudat de casa recentment...

Si us interesa aquest post, haureu de mirar: Rosemary's baby.

martes, 1 de abril de 2014

La semilla del diablo. Rosemary's baby, per favor.



"La semilla del diablo" (1968, Roman Polanski). En la filmoteca, el passat dissabte. El més impactant és la tensió que es manté creixent durant tot el film fins al inesperat final. I es que l'espectador sap algo més que la protagonista (Mia Farrow) i això fa que no pugues parar de mossegar-te les ungles durant les dos hores que dura el film.
Ella està espectacular, no l'he vista en moltes més pel·lícules (un parell de Woody Allen i "El Gran Gatsby") però crec que aquí ho borda.
A més del argument, m'han agradat els tocs d'humor que no desvíen a l'espectador de l'objectiu principal, que és pasar-ho malament. 
És molt interesant també tot el que ha envoltat el rodatge de la pel·lícula, les llegendes que circulen al seu voltant i del enigmàtic edifici Dakota de Nova York.

Evidentment em va recordar molt a altres pel·lícules del director: "El quimérico inquilino" (1976) i "Repulsión (1965).