Sempre s'ha dit que treballar de cara al públic és difícil, jo crec que a vegades sí i a vegades no. M'explico. És difícil mossegar-se la llengua contínuament.
Els caps de setmana van les famílies, odiòs... Perquè hi ha molts xiquets que toquen tots els vidres amb els dits o fins i tot els xupen... si, si que ho fan... i després ens toca llimpiar-ho, no irrita del tot, però el que si em molesta és que els pares no diuen res si el xiquet ho tira tot, només diuen "no faces això que aquesta noia et renyarà", a lo que jo diria "no tingues la barra de dir això i fot-li la bronca tú", però clar... et mossegues la llengua. També hi ha la mare i el fill adolescent que en gustos no coincideixen res i la mare et mira i et diu "veritat que això és horrible?" a lo que contestaria "senyora, si diguès que és horrible el que venem no haguès durat aquí ni un dia, si a vostè no li agrada a mi no me fique pel mig...". També hi ha parelles odioses, quan la noia intenta vestir al noi al seu gust o al contrari, perquè es comporten com a pares els uns dels altres?
També està el pare que passa de tot, això tinc que dir-ho perquè ho veig contínuament, l'home que passa i és la dona la que té que tindre cent ulls. Però també hi ha l'home que va a comprar amb la filla i ho fa perfectament. Ahir em va passar i he de dir que em vaig "mig enamorar" d'aquell home que tenia la qualitat de ser normal...
També està la gent indecisa que et demana mil coses i no s'acaba mai de decidir, el que busca un regal i no té ni idea de que li pot agradar a l'altra persona, el que es queixa del preu, el que et demana un descompte, el que senyala i diu "aquestes" i li dius "quines? les marrons?" i contesta "no, aquelles" i dius "aquestes blaves?" per si ho capta... i diu "no, aquelles!"... i penses quin problema tens amb els colors???
O els que tenen 15 anys i em diuen senyora... això més que odiòs és depriment! no tinc cara de senyora!
Doncs si, a vegades tens pensaments negatius sobre algunes persones, però passa ràpid. També hi ha gent molt agradable, molt amable i molt pacient. Des d'aquí faig un crit a tothom per a que siguem més educats, respectuosos i pacients amb els que treballem cara al públic. Des de que treballo cara al públic, a part d'analitzar al detall a la gent per a combatre l'avorriment... (m'estic fent un màster amb sociologia!), també miro de ser més educada i amable amb els dependents. Un "moltes gracies, molt amable" no costa gens i senta super bé, si s'ho mereixen, també hi ha gent maleducada a l'altre costat. I ara em fixo molt em com em tracta la gent. Fa poc vaig anar a comprar cremes i vaig sortir super carregada perquè la noia em va tractar super bé, a part era de matí i no hi havia ningú, i jo sé que és avorrir-se quan no entra ningú a la tenda, així que suposo que ella em va alegrar a mi sent tant maja i jo a ella per entretindre un poc el seu matí.
I un altra cosa que he aprés és que anant de bones es guanya, a males s'aconsegueix poca cosa... però sent educat e insistent, èxit segur! ;)
5 comentarios:
M'ha agradat molt la crònica de treballar cara al públic :) Realment pots analitzar a la gent quan estàs tantes hores allí no? És divertit pq veuràs un munt de situacions curioses :)
I això de la noia de les cremes també m'ha paregut guai. Jo també estic més contenta quan et fan cas i et tranquen bé, no dic que et facin la pilot això no m'agrada però que siguen amables és fonamental crec jo.
Molts besiwikis!!!!
Ei m'ha agradat molt el teu post. Clarament treballar de cara al públic és xunguíssim, perquè has d'estar sempre atent, simpàtic, de bon humor...
De fet, hi ha molta gent que treballa de cara al públic i són uns híper bordes de cuidado, però hi ha d'altra ent que sembla que sigui la seva vocació!
En fi, molta paciència i que o disfrutis!
(X cert, quines cremes et vas comprar?)
Això d'estar de cara al públic és tot un art! Així tens mil històries per explicar. Ptons:-)
si, es xunguillo a vegades però tb és molt agraït, ahir van vindre uns homes a la tenda q vaig atendre va unes setmanes i me van agraïr molt q lis vaig ensenyar com comprar x internet i me van ensenyar les sabates q es van comprar jejeje això et fa estar suuuper content.
eii oski, faré un post amb les cremes, són de Clinique.
besitosss i moltes gracies pels comentaris!!! xxx
Holaa Elena!
A mi també m'ha agradat el post. Jo quan vaig treballar de cambrera al Corte Inglés també vaig adependre molt i em fixava molt en com era la gent i clar que no coste res dir un gràcies i et poses contenta. Qué guay els homes que van comprar per itnernet!! Besets!!!
Publicar un comentario