Repulsión. Polanski.

I l'altra gran pel·lícula que he vist, també recentment, de Roman Polanski és "Repulsión" (1965).
Em va semblar molt bona, realment crec que el director és un gran coneixedor d'aquesta barrera entre la bogeria i la cordura, sempre pendent d'un fil.
Crec que moltes pel·lícules posteriors s'han basat després en aquesta cinta, hi ha imatges com la del passadís que és mítica i ha sigut infinitament imitada.

M'agrada perquè és una peli sense grans diàlegs (no vol dir que no m'agraden les pelis amb molts diàlegs), és a dir, que sap transmetre estats d'ànim, etc... sense donar grans explicacions, sino amb detalls i fets. Quan la vaig veure em va deixar molt impactada. No apta per a ments massa sensibles.
El millor per mi, és el pla de la fotografia del final de la peli, mooolt inquietant i turbador.

Si us interesa aquest post, haureu de mirar: Rosemary's baby i El quimérico inquilino.