Anoche en la Filmoteca vi "Divorcio a la italiana" (Pietro Germi, 1961).
Me pareció muy divertida, tuve varios ataques de risa (provocados también por el acontecimiento en la sala de dos personas del público comentando la película en voz alta y el resto silvándoles; algo que suele pasar en la filmoteca).
Bueno me pareció una buena comedia y una buena crítica a la sociedad de la época que era poco estricta con los "crímenes de honor".
Además, comentando a la salida, parece que ha servido de inspiración para muchas comedias de W.Allen.
4 comentarios:
Ei esa peli és de l'estil papiwiki.
Jo l'he vista, una mítica.
Besius :*
Sip jeje amb actor favorit inclòs :P
Natros vam veure amb le papito l'altre dia 'Rocco ed i soui fratelli', de Visconti amb Alain Delon. Un dramon però retrat d'una època. Gràcies per la recomanació, a veure si estrenem la nova filmo! ;)
Heiii Alex aquesta de "Rocco y sus hermanos" també la vaig vore fa temps a la filmoteca; és bona però una tragèdia... hi ha que estar preparat.
http://jaestaaquijaarribalerle.blogspot.com.es/2014/03/rocco-y-sus-hermanos-cine-italia.html
Gràcies per comentar!
Publicar un comentario