Del verb xocar.
Hi ha coses de Barcelona que em van xocar quan vaig arribar i amb algunes he tingut que apendre a conviure. Una d'aquestes coses son els gossos salsitxa, la ciutat està plagada, en serio, potser no vos heu fixat els que viviu aquí fa anys però crec que és la raça de gos predominant a la ciutat i mira que són lletjos... no ho entenc, però com he dit, he aprés a respectar-los.
L'altra son els patis de llums. Algunes de les històries dels patis de llums ja les he comentat en directe pero vull fer especial énfasi amb els veïns cardadors. Tinc uns veïns que carden dia si dia no, lo fotut per a mi és que jo no ho faig tant seguit... però la putada en si està en que és estiu i al dormir amb la finestra oberta ho sents tot, i quan dic tot vol dir tot, tot i tot. Vos juro que sento fins i tot les respiracions, no són de cridar massa, la tia si però tampoc allò exagerat, però es que és com si els tinguès a la meva habitació. Molts díes intento concentrar-me en dormir però no puc, així que em toca tancar la finestra i patir calor. Lo pitjor va ser l'anterior cap de setmana que ho van començar a fer de matí i em van despertar, fot molt tíndre't que alçar-te pronte un dissabte al mati perque els teus veïns no et deixen dormir perque s'estimen molt.
Però a part d'això també està l'home de la tos... no vull parlar del seu estat de salut perque em sabria mal que fos greu, pero en sèrio, això s'ho tindria que mirar.
També estan els que cuinen a les 12 de la nit ous fregits i l'efecte es que estan cuinant dins de la meva habitació.
Els que escolten les notícies d'Antena 3 a tota llet...
També hi ha una finestra que mai te llum i me intriga saver si viu algú o no...
Com he dit, m'he tingut que acostumar a viure en una habitació que dona a un pati de llums i donar-me compte del que és tindre veïns.
Com m'agrada pensar en veu alta!
5 comentarios:
Ja et dic jo que no cal reduir-ho a un pati de llums; el primer pis en el que vaig viure en BCN donava a un interior d'illa... i també es veien i se sentien moltes coses, sobretot la "musiqueta de llit" :-P (a Almassora una part del pis també dóna a un pati de llums, però amb una paret oberta a l'exterior, i mai hem sentit res... Seran més discrets o menys sorollosos o més avorrits :-P)
Jorl, veïns així hi ha a molts llocs. I també gossets que viuen dalt i se sent quan caminen les petjades, i alguns que borden tot el dia :O
@lauram
jejeje es que este post és de poc temps després d'arribar a Barcelona i em va impactar molt el tema dels patis de llum i els sorolls, a mi em passava igual a Castelló no sentia res, però a Bcn: veins enamorats, pets (en sèrio), olors de cuina... buaaaaa fatal! jejejejeje encara que dona per a històries
@aniwiki
jejeje si, els sorollos del pis de dalt sempre arriben, jo últimament he tingut sort amb això :P
besetssss!!!!
Lo de los vecinos es algo que no se puede evitar, ya sabes donde vivo, al principio los vecinos en verano ponían canciones de la Pantoja o de Julio Iglesias a todo volumen, asi que imagina, ahora parece que encuanto a canciones están un poco moderados, pero cuando les vienen visitas estan también con mucho jaleo, un rollo.Tus vecinos como lo cuentas es muy gracioso.
En cuanto a esa raza de poerros salchica, tampoco me gustan nada.
besicos.
Hola Carmen!
vecinos con música mala es el peor castigo del destino jejejejeje
besicosss!!!
Publicar un comentario