Més minimalisme.

Aquest post els vaig escriure fa temps, és una reflexió en veu alta sobre pensaments que he tingut alguna vegada. En resum, si fòssim més feliços en nosaltres mateixos no caldria deixar-nos la vida intentant parèixer-nos a altres, però com ho fem per estimar-nos més?

Joder les rebaixes, me tornen del revés. Tinc els meus plans fets de "no gastar, no gastar, no gastar..." i arriben les rebaixes i a pendre pel cul. Tinc varios dilemes. El primer, segons en qui em compare penso "ui tinc molta roba... sóc molt despilfarradora" o "ui no tinc casi roba!". Per tant, em sitúo en mig de dos opinions totalment oposades i això estresa. O accepto que m'agrada tindre molta roba, em trec de damunt el sentiment de culpa per tenir coses que m'he posat dos vegades... o canvio i aprofito millor els recursos/roba que tinc. Per exemple, si no miro el que tinc a l'armari, hi ha coses que no em poso en tota la temporada (per exemple un jersei en tot l'hivern) i a l'hora penso que sempre vaig vestida igual. Així que he tingut la idea friki d'organitzar-me millor en aquest sentit. Crear diferents "conjunts" (no volia dir looks... merda ja ho he dit!) i quan no sàpigue que posar-me, tirar d'aquestes idees. Però les idees al cap no sempre les trobem quan volem, així que he pensat a fer fotos o apuntar-ho i anar tirant d'ahí. Un altre problema que tinc, dili tonteria, és que si hi ha algú que m'agrada molt com vestix (per sort són gent que no conec: cantants, actrius, etc...), busco imatges de com s'arreglen i a vegades de forma conscient i altres inconscientment busco els mateixos conjunts. Quan ho trobo i m'ho poso em sento contenta perquè m'acabo pareixent a "algo" que m'agrada. Però quan passa aquesta d'eufòria, m'avorreixo-deprimeixo i torno a no vòre'm massa bé. No seria millor centrar-me en mi mateixa, estar contenta en el que duc o com sóc per no estresar-me/arruinar-me en aquesta carrera de "vull ser així". 

En general és un problema, no valoro les meves coses (aficions, habilitats...) i quan un altra persona sap més sobre qualsevol tema (a vegades ni me interesa!) o té habilitats que jo no tinc (i què?!?!), em sento malament. Això no pot ser! He de fer un canvi! Però en realitat això li passa a molta gent (no???), per això aquest consum insaciable, perquè per molt que compres, et disfreces o el que sigue, si per dins no estàs content en tú mateix o t'agrades o acceptes com eres, doncs sempre estàs en esta carrera que no té fi. Això no vol dir que no pense que sigue guai vòren's guapos, però hi ha que posar límints. Quines reflexions!