Zelig. Woody Allen.

Zelig. Woody Allen.

Zelig és una peli de W.A. que pren la forma de documental per parlar-nos d'un suposadament cas únic al món de la psicologia, un home, que depenent de l'ambient en el que es troba adapta la seva personalitat i el seu rol a l'entorn. És a dir, si està amb un grup de rabins es torna rabí i fins i tot li neix barba, si està amb un grup de jazz la seva pell s'enfosquix i li canvia la veu... i així continuament. La història narra el seguiment d'aquest personatge: des del moment en que és reconegut per l'opinió pública en diverses ocassions, durant el seu tractament, recuperació, etc.

Aquesta peli tracta temes que Allen sempre ha tingut presents a la seva filmografia: la psicologia, la pròpia personalitat, la música jazz, el sexe... etc. Jo crec que és una molt bona pel·lícula. Potser en alguns moments avorreix perquè la forma en que està contada la història és en si mateixa avorrida (el documental). Però és impossible no riure en molts moments en que veiem al propi Allen transformat en situacions absurdes. I té detalls molt bons, com quan es transforma en un psiquiatra durant les seves sessions de psicoanàlisi.

Absurda però a l'hora molt reflexiva, sobre el paper de les persones a la societat, tractant continuament de pertànyer a un grup social i sacrificant la identitat individual. I amb aquesta idea reflexiona i situant la pel·lícula als anys 20-30, reflexiona amb moviments socials com el feixisme. El discurs em va parèixer genial.
Li poso un 8.