Blue velvet

Aquesta setmana fan bones pelis a la filmoteca (o pelis que a mi m'avellix veure). Avui he vist 'Blue velvet' de David Lynch. No se si recordareu que l'estiu passat vaig començar a veure 'Twin peaks', magnífica sèrie del mateix director, però vaig deixar-la quasi al final (però penso rependre-la). Doncs 'Blue velvet' que és anterior a la sèrie, m'ha recordat moltes coses que suposo marquen l'estil de Lynch. Imatges oníriques, el contrast de colors a la fotografia (blau i roig, com es veu a la foto), la música, l'humor negre, personatges singulars... A mi m'agradat bastant i he entès de que va (no puc dir el mateix de 'Mulholland drive'... hi haurà que veure-la un altre cop en un futur). Al final he sortit tararejant el tema principal de la peli.



Han programat la peli perquè fa poc va morir Dennis Hopper, que fa un molt bon treball com a maníac (realment et fa passar angústia... a l'hora que et dona risa... coses del director!).



Abans de la sessió han passat una petita entrevista amb Hopper que també ha sigut director i que comentava que només el trucaven de la indústria de Hollywood per fer de dolent, però ell reia.
Recordava com havia sigut el rodatge de 'Apocalipse now' que va durar dos anys i en el que Coppola va empenyar les vinyes, la productora... i comentava que potser seria la última peli que feia però la rodaria molt minuciosament, encara que també va improvisar molt sobre tot amb el final, que no tenia definit. També parlava de com va ser fer 'Easy rider' (un altra peli que voré aquesta setmana) en un moment en que als EEUU només es feien pelis de Doris Day i ningú parlava del que estava passant al país: l'assesinat de Martin Luther King, ciutats cremades, drogues, sexe lliure... i que es va convertir en una de les primeres pelis independents americanes.

Però per últim es queixava de la distribució i comentava que és el problema del cine actual. És molt difícil accedir a pelis d'altres països que no siguen americanes, franceses o alemanyes (per exemple). I ell recordava com abans hi havia cines on podíes veure pelis de tot arreu. Les conseqüències són que al veure el mateix tipo de cinema (procedència, estil, temàtica...) el cinema s'ha americanitzat' (i/o globalitzat).

Ha sigut molt interesant.