páginas

miércoles, 29 de octubre de 2008

Ironíes de la vida...

Mai digue-ho 'de este agua no beberé, este cura no es mi padre y...' no continúo perque és poc fi. El que vinc a dir és que mai digue-ho que no fareu tal cosa, o que gaudiu d'una situació privilegiada i que no caureu en la porca misèria, perque en qüestió d'hores es dona la volta a la situació i zas, por detràs.

M'explico. L'anterior post anava sobre els cicles de treball... de díes de molta feina i de díes de tocar-me les castanyes... Dons no ho tindria que haver dit, perque la vida, que és molt irònica i té molt sentit de l'humor, va fer que ahir arribés a casa a les 4 de la matinada...

Jo pensava que això només passava a les pelis, de fet, a les pelis de iupis que cobren una pasta... que no té res a veure en mi! perque ni sóc iupi, ni ho vull ser, ni tampoc cobre una pasta, però això si que m'agradaria...

La vida és dura. Però una nota positiva: ens vam quedar els 5 de l'equip i la jefa, vam sopar que te cagues (evidentment això i el taxi m'ho paguen), i havia molt bon rotllo... qué menos! però podria ser que no fos així... De totes formes em va calar veure que un dels companys no havia vist des del dia anterior a la filla i va trucar per la nit a casa abans de que ella anès a dormir per a saludar-la.

Bé això no passa tots els díes però estic mooooooooolt cansada. Crec que damunt no faré el sopar que tenia planejat avui... perque lo que vull és ficar-me baix de l'edredón fins Nadal que tindrè vacances.

6 comentarios:

rAcHeL dijo...

Ánimo Elena, que ya estamos a mitad semana y en cuanto menos te lo esperes llega el finde y a descansar y desconectar de todo. Y si puedes a dormir mucho para recuperar el sueño perdido..Besos

alicia dijo...

Elena, ànim!!!!! A dormir aquesta nit i deixat de sopars, besets!

Aniwiki dijo...

Erli :) No et preocupes i igual q les teves amigues et dic q descanses i ja farem festuki o surtirem per ahí aquest capde val? :)
molts besitos!

elena gutierrez dijo...

jejeje, si, ja l'hem deixat per un altre dia... ara lo únic q m'avellix és una sopeta i dormir, en serio... i amb el dia que fa encara més!

Besets i gracies pels ànims!! però suposo q de quan en quan tocarà...

Irene dijo...

ualeeeee que fort! quina coincidència, no??? Esperem que no tinguis molts més dies com aquest. La imatge del pare trucant la filla és brutal, és molt dur no veure't en tot el dia. Ànims!

Alicia dijo...

Ele! Ja t'has recuperat? Actualitza! ;) I contans quina sopa et fas fer...