páginas

martes, 26 de agosto de 2008

Yo soy un loco, que se dió cuenta, que el tiempo es muy poco...



nanananana.... Feia molt que no escoltava al Calamaro i la veritat és que una part de mi necessitava retrovar-se en un dels músics que més m'agrada perque les seves lletres i melodíes m'encanten. A part, el moment ho exigia, i cap lletra en anglès em podia ajudar, ja que no les entenc bé ni de conya...

El que m'agrada més és posar la música mooooooooooooolt forta i pensar que li estic acompanyant jo en algún concert jejeje... és la gran fricada però és lo que màgrada pensar. M'agradaria posar-lo ara al treball però no tinc res d'ell aquí... i estem fent un repàs de emisores internacionals que no està gens malalament: www.delicast.com
De moment els canadencs es veu que es pirren pels Bee Gees.

2 comentarios:

alicia dijo...

A mi també m'grada molt posar la música forta, però els veins sempre em criden l'atenció...és que els suecs són molt tranquils!

elena gutierrez dijo...

jejeje a mi m'agrada forta! la disfruto més no se xq, tb serà per no sentir-me cantant jeje