páginas

jueves, 5 de febrero de 2015

Manifest solteril. Històries.

Escrit al 2009. Això és un manifest solteril :P

Primer, vull donar les gracies per algo que no cal, perquè no cal que els meus amics, sobre tot els emparellats, me intenten 'arrejuntar' (emparellar de forma forçada e involuntària per a un dels emparellats) amb gent. Nooooo! Jo ja se què he de fer, no vaig nèixer ahir (frase que m'agradava dir cada dia quan tenia 18 anys i que no vull tornar-la a fer servir). Des del meu blog demano que algunes persones deixen de posar en pràctica sobre els solters les tàctiques següents: deixar-nos a soles amb persones casualment solteres, perquè pot resultar violent, en el meu cas la meva cara reflexa de forma molt explícita el que penso i pot resultar ofensiu; manipular les situacions amb frases com "jo crec que et fa ullets", aquesta he de reconèixer que és una tàctica que cau en gràcia... però no, no ens deixarem manipular; donar idees sobre amb qui podríes sortir dels teus coneguts, recalcar els punts en comú... no cal perquè en algún moment de la nostra vida nosaltres ja ho hem pensat.

Jo crec que també ho vaig fer, en una vida anterior de la que no recordo ser tan cruel... però perquè? perquè em portaria tan malament amb els solters?... ara em fa molta gràcia (bé molta no, només una mica), vore com s'ho monta la gent per a emparellar als demès, els emparellats disfruten amb tot això perquè així tenen un projecte en comú que els recorda com van començar ells. Molt bonic, però per a la resta no.
Potser hi ha moments en que no volem emparellar-nos, potser no ens ve de gust avui, demà si, passat mmmm... Ah! Això és un procés natural, així que també està guai divertir-se sense 'calfar-se' molt el cap.

Sortir de festa els dissabtes no és només per a anar de 'caça', els solters sortim per a divertir-nos al igual que la resta de gent, sortim més és cert, bebem més també és cert... però perquè quedar-nos a casa mirant la tele amb un company de pis no és igual de divertit que mirar un ratet la tele i anar a dormir pronte amb la parella, ni punt de comparació per molt que a 'Callejeros' varíen una mica i en lloc de prostitutes i yonkis treguen mmm deixa que pense, ai no, això no podria passar mai, per lo tant queda clar, millor sortir.

Continúo, sortir no és un ritual, si cae algo pues eso que te llevas claro! és com tot, però surts per a divertir-te i passar-ho bé. Si un dia surts i no has 'pillat', tampoc passa res, no cal fer un examen i una reconstrucció de què va passar aquella nit per a que no pillessis res més que una castanya. Tampoc cal fer una festa quan pilles... que no estem tan malament. I NO és una contrarellotje. De fet pot caure algo i pot ser pijor.

Si un dia cau (no m'agrada dir cau...) i volem repetir ens buscarem la vida per a repetir, així que tranquils que no estem deixant passar als homes/dones de la nostra vida. Els solters sabem que fer en aquestos casos encara que a la resta lis paregue que no, i a més tenim molta sort (o no): ens trobem a gent que volem trobar-nos, ens trobem a gent que no volem trobar-nos, en resum ens trobem a molta gent.

Acabant, no diferenciem entre solters i emparellats perquè això no és una sèrie de televisió, encara que m'agradaria perquè són prou divertides... doncs això, alguns ja ho hem sigut d'emparellats, un altres no, però no necessitem lliçons, els agraïm però a vegades sense voler ens feu sentir ridículs i incòmodes (véase una de les primeres escenes de la peli 'Buscando un beso a medianoche').

Pues eso, que ningú s'ofengui perquè jo ho dic amb humor i evidentment no em molesta, algunes vegades em fa gràcia i unes altres no. "És com tot", gran frase que val per a tot.

No hay comentarios: