Woody Allen. Guionista entre guionistes.

Va haver una època que em vaig posar al dia de les pel·lícules de Woody Allen: 'Annie Hall', 'Si la cosa funciona', 'La maldición del escorpión de Jade', 'Manhattan', 'Melissa and Melissa', 'Hannah y sus hermanas', etc. Algunes les tenia pendents i altres les vaig veure fa anys i volia tornar a vore-les.

El que m'agrada més és que són històries senzilles i encara que paregue mentira, en molts punts et pots sentir identificat. Per exemple a 'Annie Hall' quan ell li demana un altra oportunitat, ella el deixa a mitja paraula i se'n va. Després, ell escriu una obra teatral basant-se amb aquestos fets i em va fer molta gràcia veure com ell rescriu la història com li haguès agradat que passés, és a dir, a l'obra que està escrivin fa que la noia li demane disculpes i es quede al seu costat.

També m'agraden els paissatges urbans de Nova York, crec que no sols és un bon guionista per les històries que ha conta si no per les imatges que col·loca.



Veieu 'Desmontando a Harry' on hi ha varies històries molt bones com la del que sent olor a sofre quan s'aproxima el seu amic o el que li ve a buscar la mort per equivocació. També és bon director. Fa molt bons plans i seqüències interesants com el començament de 'Desmontando a Harry' on trenca el raccord (la continuitat), tallant i tornant a tallar el mateix pla. 

També m'agraden els apartaments dels protagonistes i la seva decoració, és una passada! A més les pelis sempre acaben amb una petita reflexió, normalment possitiva.

A la peli de 'Melissa and Melissa', que comença amb una coversació d'uns amics que parlen sobre la vida i de com canvia segons ho mires, un explica que la vida pot ser molt dramàtica i l'altre li discuteix que no, que és divertida. Expliquen la mateixa història amb els dos punts de vista. Reflexió super sobada però que a vegades està bé que ens recordi algú que tot depén de com es mire.

També hi ha molts punts en comú a la seva filmografia. Al principi de veure 'Si la cosa funciona' vaig pensar: 'no pot ser, un altra història d'una jove guapa i tonta que s'enamora d'un vell neuròtic?'. A diferents pel·lícules recurreix al fet de com un tío bastant lleig però divertit enamora a una noia a la que dona lliçons de vida i cultura, això em posa un poc nerviosa, però després sempre li claven la patada. A varies pelis ell diu: 'no, no et pots enamorar de mi, sóc vell i tú eres jove, et queda molt per viure i apendre...' com avisant-les de que no es poden enamorar d'ell perquè patiran i a més han de viure la seva vida... però després sempre acaba patint ell, ironíes de la vida i m'encanta! es riu d'ell mateix.

Hi ha moments que m'agraden com quan coneix a Diane Keaton a 'Manhattan' i es burla d'ella per com pronúncia Van Gogh perquè li pareix una pedant, però finalment s'acaba enamorant d'ella. O el personatge d'Annie Hall.

Resum, he fet el meu propi cicle filmotequil de Woody Allen i m'agradat molt per això, perquè són històries senzilles contades amb molt humor: sobre la parella, les amistats, el treball, les aspiracions, la família, les neures d'ú mateix...

Si he de triar tres de les seves pelis em quedaria amb 'Annie Hall', 'Desmontando a Harry' i potser 'La maldición del Escorpión de Jade', encara que la dramàtica història de 'Match point' també està molt bé. Triaria la quotidianitat de les històries, la vida a la ciutat, la música i com es riu de si mateix.

Algú em recomana un altre director que li agrade? (Ja tinc començat el de David Lynch... però en vull més!).