Alfred Hitchcock. Mestre de mestres.

Crec que poques pel·lícules poden fer que se't pose la carn de gallina durant varios segons. Hi ha pel·lícules que asusten, en les que crides, però les sensacions s'esfumen en un segon, però amb Hitchcock, no.

Això em va passar al vore "Psicosis" i em vaig enrecordar de lo molt que em va agradar quan la vaig veure per primera vegada fa mooolts anys. També penso que "Vertigo" és molt bona peli, m'he donat compte de que per a mi Hitchcock és el millor director de cine que hi ha hagut mai.

Una vegada li van preguntar si li quedava alguna cosa per fer i ell va respondre que s'havia quedat molt lluny de Murnau, que també és considerat un dels mestres del cinema.

I es que m'agraden molt les seves històries, on hi ha terror psicològic, però on també hi ha amor, obsessió, el luxe dels escenaris (l'òpera, elegants restaurants, museus, apartaments), la ciutat de Nova York, San Francisco o la montanya Rushmore. I m'agrada l'elecció dels actors (encara que no tant l'obsessió que tenia amb les rosses...). Jugava amb els plans, amb el montatge, amb la utilització de diferents colors per la fotografia. A "Vértigo" treballa molt això, on juga amb el vermells a la presentació de Madeleine, amb el verd amb Judy, etc. Crec que és tan important cuidar tots aquestos detalls.