Monòlegs.

Fa dos setmanes vaig anar a vore una obra de café teatre al bar Fussió de Benicàssim, aprofitant que estava a Castelló el cap de setmana. Es tractava d'un monòleg que feia un tal Pablo Carrascosa. Al principi no em va agradar, el tio parlava com un dels participants de "Gandia Shore", és a dir com un garrulo que no para de dir "nano", "tio, nano", "hijo de puta, nano". I era mooolt vasto. Al principi les meves amigues i jo vam flipar una mica... però cap al final de l'espectacle (que va durar quasi una hora!) la cosa es va animar i jo vaig riure prou. Sobretot en una part on el tío soltava una retaïla de xistes dolents... molt bo! Per curiositat vaig buscar vídeos al youtube del tío i el vaig vore una mica fluix, però li reconec que fer un monòleg d'una hora és mooolt difícil: escriure'l, fer que cada 5 o 10 segons la gent rigue, que sigue més o menys original i que tingue molta energia.

Em va recordar a que des de que vaig anar a vore a Xavi Castillo quan visitava Barcelona amb el seu espectacle "Hamlet, això ho pague jo!", no anava a vore monòlegs. Xavi Castillo és un monologuista valencià molt crític amb el govern valencià, que ha estat vetat de representar el seu espectacle a moltes localitats de la Comunitat Valenciana.