Les 5 pelis de 2013 que més m'han agradat.

M'ha costat molt fer la selecció del 2013 i no per la gran quantitat de pelis que haguès posat a la llista, sino perquè tenia clar les tres primeres, però a partir d'aquí m'haguès donat igual quina posar. He vist que hi ha hagut moltes pelis importants - que segurament m'haguèssin agradat - que no he vist i que he vist molta palla, però bueno, al grano.

1. NO de Pablo Larrain.

Sinopsi: davant la pressió internacional, el dictador xilé Augusto Pinochet es veu obligat a organitzar un referendum per apoyar la seva presidència. Els líders de la oposició convencen a René Saavedra, un jove i arriscat executiu publicitari, per a que s'encarregue d ela campanya a favor del NO.



Per a mi, el millor film que vaig vore en el 2013 en molta diferència. La història - no ens equivoquem, és un publicista, no és una libertaria -, Gael Garcia Bernal, la fotografia... en resum genial.


2. Searching for Sugar Man de Malik Bendjelloul.

Sinopsi: als anys 60 un músic de Detroit va ser descobert per dos productors convençuts de que el convertiríen en un dels artistes més grans de la seva generació, però l'èxit no va arribar mai.
Mentres la figura del cantant es perdia entre rumors de suicidi i l'oblit, una grabació pirata trobada a la Sudàfrica del Apartheid es va convertir en un fenòmen.
Dos fans sudafricans intenten averiguar què va passar realment amb el seu heroi.



Com un documental segueix les regles d'una peli de ficció. Em va emocionar molt.


3. Spring Breakers de Harmony Korine.

Sinopsi: cuatre noies joves planegen un robatori per aconseguir diners per a les seves vacances de primavera a Florida. 



Passen moltes més coses, òbviament, es troben amb James Franco, fan més gamberrades, etc.


4.  Stockholm de Rodrigo Sorogoyen.

Sinopsi: de festa, noi s'enamora de noia e intenta seduïr-la per portar-la a casa. I a partir d'aquí, moltes coses que no es poden contar...



Passen moltes coses en esta peli, però lo important és que és una peli en molts pocs recursos - l'han feta gràcies al crowfounding - però molt ben feta, tant per guió com per direcció. Ha guanyat molts premis però s'ha estrenat a poquíssimes sales, així que no ha tingut molta relevància entre el públic, però segurament els que han participat en la creació tindran un pes important en el cine espanyol d'ara en endavant.


5. On the road de Walter Salles.

Sinopsi: després de la mort del seu pare, Sal Paradise, aspirant a escritor, coneix a Dean Moriarty, un exconvicte amb un encant arrollador. Enseguida es fan amics i viatgen a llarg de tot el país per trobar la llibertat i a ells mateixos.



Basada en la novel·la de Jack Kerouac, tothom deia que era una mala pel·lícula, i segurament que ho és, perquè hi havia parts (cap al final sobre tot) que no s'entenen i estan posades en calçador, però jo tenia moltes ganes de vòre-la i no puc ser objectiva, em va molar, què vaig a fer? un plaer culpable.


Altres que podríen haver entrat La Gran Belleza, Blue Jasmine, The Bling Ring, Lawrence Anyways, Gente en sitios.