Hi ha pel·lícules que no t'agraden, hi ha que simplement t'agraden, hi ha pel·lícules que es converteixen en hites de l'any, per l'originalitat o el que sigue. Hi ha, estic convençuda, que mooolt poques pel·lícules a la vida, que et marquen molt a dins. Són films on el missatge sembla fet i escrit per a tú.
A mi m'han agradat moltes pel·lícules, si hagués de fer una llista seria llarga. I hi ha poques pel·lícules que m'han marcat. "Esplendor en la hierba" (1961, Elia Kazan) és una d'elles.
La vaig veure una tarde sense tindre molt clar de què anava. I vaig quedar molt impactada. No és només la història d'amor entre dos adolescents, és la història de la pèrdua de la innocència, de l'arribada a la vida adulta i amb el xoc que això significa. Aquesta idea és reflexa molt bé als versos que recita la protagonista.
Oda a la inmortalitat de William Wordsworth:
"Aunque mis ojos ya no puedan ver ese puro destello que en mi juventud me deslumbraba,
aunque nada pueda hacer volver la hora del esplendor en la hierba, de la gloria en las flores,
no debemos afligirnos, pues encontraremos fuerza en el recuerdo...".
La pel·lícual també reflexiona sobre la decadència de la societat després de l'any 29 (ejem ejem) i sobre el paper de la dona, que ha de triar entre puta o monja.
En general, m'agrada molt el cinema americà dels anys 50. M'agrada descobrir pel·lícules de fa tants anys que porten missatges universals. Penso que donaven molt pes al guió. Un guionista més per a tindre en comte: William Inge.
Si teniu alguna recomanació, endavant :)
3 comentarios:
Esplendor en la hierba en mis tiempos marco una época, me gustó mucho.
De recomendaciones poco puedo recomendar, pues hace mucho que no voy a ver nada,me parece que este próximo fin de semana ponen una en el cine de Benicássìm que está bien, ya la comentaré si al final la ponen y voy, me parece que es "De tal padre tal hijo" o algo así.
Besicos.
Hola! Jo no sé si la he vist però sé que és molt mítica, així que l'apuntaré a la llista :P
Besitos!
@carmen
Hola! yo la vi por casualidad y me impactó tanto la historia, es que me encantó. El choque de un adolescente cuando llega a la etapa adulta y piensa ya está, ya nada volverá a ser tan emocionante como antes, ya no lo viviré con tanta intensidad.
Bueno, si pensará del todo así estaría deprimida, pero algo de razón hay...
Un beso! gracias!
@ana
Hola! si la veus, ja em diràs què penses d'aqueta reflexió. Besitosss!!
Publicar un comentario