Analista de guió. Més guió.

Ara estem amb l'anàlisis de guió, que m'està molant molt. La profe que ens dona les classes ens enumera una sèrie de preguntes que s'ha de fer l'analista per tal d'analitzar si el guió està bé o no, i si es factible produïr-lo o no. Aquí sempre entra a debat el tema de si preguntar-se tantes coses no mata la creativitat, el geni, etc... però jo crec que com a métode està molt bé, penso que reforça la idea de aprèn la tècnica per després destroçar-la (no sé si és així la dita, segurament no, però la idea s'entèn, espero jeje).

L'exercici pràctic el vam fer amb la gran pel·lícula "El Apartamento" de Billy Wilder. Si no l'heu vista, que no m'ho creuria, vos la recomano al 100%. Jo la vaig veure fa temps però per a l'exercici l'he tornat a vore.

Lo que més mola d'aquestos exercicis és que analitzes als personatges com pots analitzar a les persones en la vida real: perquè fan això, quina és la seva motivació o el seu objectiu, quins són els valors què hauríen de canviar, és realment mala persona, és ambiciós o ho fa perquè és idiota... vaja, com quan cotillees sobre algú, però com "no està bé fer-ho", pues sempre ens quedaran els personatges.

Imatge de la convivència al rodatge.

Marilyn i Billy al rodatge de "Con faldas y a lo loco".

Els dos un altre cop, ara amb Jack Lemmon.

D'aquesta peli també m'agrada la crítica que fa del somni americà, de la societat capitalista on el individu és insignificant. La peli té molta profunditat, perquè també va parlar obertament en el seu temps de les infidelitats dels homes a les dones, d'una societat masclista, etc.
I el que em flipa més és que està molt ben quadrada a nivell de guió, utilitza l'estructura clàssica i quan una trama baixa de interès puja el interés de la subtrama, etc etc etc... i mil coses més, ara entenc perquè diuen que Billy Wilder era un mestre.