D'on no aniríes mai i acabes anant... però contra tot pronòstic genera una nit 'majíssima'!

Moltes vegades recomanem llocs que ens agradat pel menjar, l'ambient, la música, etc... però poques vegades parlem dels llocs que recomanaríes per lo cutres/extranys que són però que han generat una divertida vetllada :P

(Això ho vaig escriure fa un parell de setmanes, ara me cago en el tema "cites" - sóc una resentida! jeje - però com a mi em va parèixer divertit en el seu moment, que c-o-n-y!, ho publico!)

Un dia passejant pel carrer Ample, al Gòtic, vaig entrar en un lloc que pareixia anava a prometre una vetllada prou càlida (ja saveu, amb molt de sofà) però el que jo no sabia és que anava a entrar en un altra dimensió, la de lo cutre-friki-raro.
Era un lloc molt ampli amb molta llum i amb una decoració incoherent. Primer perquè hi havia cartells que posava 'exposició' penjant del sostre quan allí no havia cap exposició (si no és que era de merda... i ara entendreu perquè), a part els cartells eren de fusta com els que ficàvem al campament per a indicar on estava el water... que podíen estar senyalant on estava el del bar, perquè la porta estava oberta i el veies allí tan blanc i pulit que feia pensar que era el protagonista de l'exposició... potser no estava tant desencaminada i si era una exposició de merda...

La decoració era insoportable, làmpares antigues però fees que no hi havia per on agafar-les, pareixia un museu dels horrors... ah! ple de maniquís mig vestits, una parella pegant-se el lote i tres cambrers que em recordaven a personatges de 'Twin Peaks' i amb això ja ho dic tot... a part, es van posar a discutir i va ser com "piernas para que os quiero...". Però no era que fos modern i es passèsin, sino com... com han deixat obrir això al públic?

Això és el que va passar-me en una 'primera cita'. Surrealista total, però va donar per a riure molt i tindre un tema de conversa, perquè trencar el gel és difícil...

Un altra experiència extranya va ser al meu barri, després de donar voltes per trobar un bar decent que no estigués ple de pijos, vam entrar en un bar temàtic de la Polinèsia... que dius perquè? si ja d'entrada es veu que és un lloc cutre cutre... Al costat de la porta hi havia una vitrina amb 25 periquitos xalats per portar tants d'anys tancats... pobrets, abans m'agradaven, bé i ara també, però no allà dins tancats. Jo tenia un periquito, que després va resultar ser periquita, es deia Xusqui, es cagava per tots els puestos, es xocava contra els vidres i un dia va posar un ou :D

Doncs si en una cita anterior la cosa no va anar malament entrant al primer bar, perquè no entrar i riure una mica a la Polinèsia?
Vam entrar i vam comprovar que el bar era inmens i era un picadero (llums molt tènues, racons com a cabanyes on si et fixaves bé hi havia parelletes intimant...).
Lo millor va ser intentar demanar un còctel: Dr. Funk, afrodisíac... el que tú vullgues, però no possava a cap lloc que portaven els còctels, i els gots? figures tallades de fusta, les palletes??? kilomètriques jejeje això va ser molt díver, la música? jejeje, ai la música...

Però com he dit va ser divertit, a vegades anar a un lloc cutre fa que t'ho passes molt bé, és molt raro però és així, potser perquè ens agrada molt rajar o potser perquè som uns avorrits i si anàrem a llocs corrents no savríem de que parlar.

Jo recomano un lloc cutre per a una primera, segona o tercera cita, faltar-se de les coses uneix, però només un ratet, després hi ha que canviar i relaxar-se a un lloc un poc més normal :D



I tinc tantes cançons pendents per posar... aquesta dels Passion Pit m'encanta, es diu 'The reeling'. T'entren unes ganes de sortir de festa... ueeee ja s'acosta el cap de setmana! :D