La festa sorpresa

El diumenge passat va ser el meu cumple i a mi no m'agrada molt celebrar-lo, prefereixo anar a l'aniversari d'algú altre, suposo que és perquè no m'agrada encarregar-me d'organizar coses que són per a mi, perquè passo vergonya, etc... tonteríes però sóc així. Però aquest any ha sigut diferent. Jo vaig convocar a varies persones el dissabte per fer el de sempre, sopar una mica a casa, pendre algo i després ixir un ratet.

Però Estela, la meva amiga i companya de pis, es veu que des de principis de gener va estar convocant a gent per a organitzar-me una festa sorpresa. Jo no me imaginava res, l'únic que m'estranyava era que el dissabte a migdia la vaig vore un poc inquieta i em va trucar mil vegades per preguntar-me si anava a dinar. Com cada dissabte vaig a currar, torno a dinar a casa i torno a currar, però com aquest dissabte vaig portar menjaret al treball pel meu cumple, em vaig entretindre i vaig fer el descans més tard, lo que crec que va destorvar els seus plans jejeje.

Al sortir de treballar a les 21.30, bé, vaig sortir més tard perquè a última hora va sorgir algo, però al ixir vaig mirar el mòbil com sempre i tenia un sms amb una imatge meva de quan era petita que possava que tenia que buscar un cartell amb la meva foto a la cabina de telèfon de davant del treball i seguir les intruccions. Jo em petava jejeje era com una gincama! El primer cartell no el vaig trobar i vaig trucar mil vegades a Estela i a Carlos per a preguntar-lis però no m'agafaven el mòbil... no savia que fer i em va costar molt ampliar la fotografia del mòbil, però ahí vaig poder llegir que possava. Possava Barcelona Exprés i més paridetes i que tenia que replegar tots els cartells fent el camí a casa que faig sempre i al arribar a casa donar-los tots. Pel camí em petava perquè eren fotos meves posant que la gent em felicitès, o que m'agradava molt i anyorava l'estiu, o que m'encanten les madalenes i no les de menjar... jejeje. Arrivant a casa uns es van quedar mirant i em van felicitar jejeje.

Al portal hi havia un altre cartell que possava 'sóc la teva veïna, avui és el meu cumple, felicíta'm!!' i dalt a la porta del pis hi havia més instruccions. Al entrar al pis hi havia un portàtil, hi havia una presentació amb música (atenció! la de Twin Peaks!) i possava coses molt xules, possibilitats que em podia trobar a casa: Eduardo Noriega esperant per a sopar, una pista dient-me on m'esperava la gent, el cadàver de Laura Palmer... Però abans havia que mirar les fotos penjades al pasillo. Eren fotos meves amb amics, de petita, amb els meus germans, montages de coses que havíem fet o coses que volem fer. Súper xulooooooooooooooo!!!! I possava que entrés a la meva habitació. Al entrar hi havia un muuuuuuuuuuunt de globos damunt del llit jejeje i al entrar al menjador, un munt de gent cridant "sorpresaaaaaaaaaaaaa" jejejeje com a les pelis. Va ser super guai, em moria de la vergonya, però va ser una canya vore a gent de Castelló, a Elia que venia de Ciudad Real, a Ainhoa des de Madrid, una passada!!! I ja estava tot decorat i montat. Vaig passar triple vergonya dient unes paraules, però em van obligar.





En fi, una passada. Et sents super valorat i et donen ganes de canviar, de ser una mica més detallista, perquè la gent que te vol es mereix sentir-se igual o més de valorat. MOLTES GRACIES!!!