La inspiració

Una de les meves sèries de capçalera (jeje que bé que sona dir això) ha sigut 'Sex and the city'. Però abans d'elogiar-la la criticaré. Per a mi aquesta sèrie no és més que la típica història d'una adolescent que escriu al seu diari sobre els seus rotllets, les seves preocupacions, etc. Tot això extrapolat a protagonites de 30 anys amb diners i independència i on el diari es transforma en una columna. No estic completament d'acord amb la visió hedonista i simplista d'alguns conflictes però em pareix una sèrie suuuper divertida, estèticament molt cuidada (la ciutat, les localitzacions, el vestuari...) i quan estic avorrida torno a veure alguns dels capítols i ho paso genial. M'agraden totes les noies encara que Miranda a vegades és un poc insoportable i poc empàtica, a la realitat no sé si em cauria massa bé; m'encanta Samantha, super divertida, molt segura de si mateixa encara que es tanca portes per por a complicar-se la vida, craso error; Charlotte també em fa molta gràcia i Carrie és la prota, a vegades m'identifico amb les ratllades però a vegades penso que li falta una 'petxinà' (no se exactament que vol dir però jo penso que és com ai alma de cántaro, deixa de pensar i actúa!).

Diverses vegades he sentit dir a un parell de nois que aquesta sèrie manipula la visió de la realitat, concretament que manipula a les dones. La única manipulació que jo veig és el fet de que per escriure una columna setmanal una de les protagonistes es pot permetre viure que et cagues, aquesta és l'única manipulació que veig i està justificada perquè és una ficció, viuen a NY i no van a ratejar.

Aquestes persones deuen pensar que les ties som gilipolles e incapaços de pensar i analitzar els missatges que rebem, aquestes persones es veuen com els salvadors, aquells que deuen mostrar-nos la veritat absoluta. És que fa poc he tingut aquesta disputa per això estic alterada... i sabeu què en penso? veste a la mierda! O sigue que si 4 ties es tiren el que volen, a la vegada que algunes d'elles es ratllen i d'altres no, és manipulació. La realitat és 'Californication', no? Un tio feo, guarro i poc respectuós que pot deixar prenyada a l'ex i totes les que es plantin per davant... jaja és que m'entra la risa... Un altra vegada puc dir, veste a la mierda!

Aquestes persones que diuen això són persones que van de liberals,
entenent per liberal 'me tiro a todo lo que quiero que no pasa nada
por mi cabeza, estoy por encima de todos los prejuicios sociales', perquè ser liberal és cool (li diré a Jarvis Cocker que face una cançò...). Pensen que ser liberal és tirar-se a molta gent i la gent que té una parella assentada i duradera no sap de què va la vida. Però aquestes persones són de mentida, poden contar-te les seves batalletes però quan tú els contes que t'has liat en un noi però no recordes el seu nom i realment te la bufa (com quan no recordes el nom d'un bar perquè et dona igual si tornes com si no, a no ser que un dia tingues molta gana, els bocates siguen baratets i et trobes de casualitat amb el bar davant teu...), va i et diuen que tú no tens la necessitat de fer això, que tú vals més que això.

Ehhh? perdona? qui ha parlat d'una necessitat? perquè valc més que això? que això val poquet? si tú ho fas perquè dius que gaudeixes de la vida i no et ratlles com les ties, et penses liberal, però si ho faig jo està malament, no deuria de fer-ho perquè no tinc la necessitat. No me jodas, ho faig perquè em dona la gana al igual que hi haurà un dia que algú m'agrade i no tindré por de interesar-me per aquesta persona. No es suposa que som iguals? doncs em dona la sensació de que no, de que hi ha molts tios disfressats i que en realitat són uns masclistes en totes les lletres i es pensen que les ties som idiotes.

Doncs a mi 'Sex and the City' m'agrada. M'agrada perquè hi ha una noia que està desesperada per casar-se i un altra que evita conèixer a algú amb profunditat i que la coneguen, perquè creuen i descreuen els seus principis, perquè encara que no són reals s'aproximen una mica miqueta a la realitat.

Volia parlar de la decoració de l'apartament de Carrie, perquè m'agrada molt i és una inspiració per als meus plans futurs d'habitació (encara que és un apartament desordenat i destartalat).







Volia comparar la imatge de l'apartament abans i després (a la peli) i dir que a mi m'agrada molt més l'abans encara que estigue més vell perquè és més personal i el després pareix un catàleg. I que m'encanta el rebedor amb les revistes i això de posar els quadres dalt dels mobles, sense penjar-los a la pared. Però ara mateix estic de mala llet. No estic enfadada, però em molesta que la gent vage d'oberta quan no ho és, sí per als homes i no les dones, i que les seves restriccions mentals et facen dubtar del que fas. Veste a la mierda!