Ahir a la tarde, vaig anar en l'Àlex a la filmoteca. Vam a anar a veure 'El verdugo' de Berlanga. Ningú se podia imaginar que la sessió acabaria sent tan divertida jejeje.
Resulta que hi havia un home molt surrealista. Va començar la peli i al primer pla va riure, però molt fort i en una risa com aufegada (segurament degut a la edat...), però clar, de primeres ja et sorprén que algú riga tan alt al cine, i quan no pega, perque la peli es divertida però és humor negre pur, que no és vinga la risa histèrica...
Pues això, en un marge de 6 a 7 segons el home reia, totalment fora de lloc, quan canviaven de pla, quan començava a parlar algú, quan no deien res (?¿?¿...). La gent desconcertada mirava qui era el responsable, jo el vaig pillar i vaig vore que fins i tot es balancejava cada vegada que reia.
Total que la seva risa se va encomanar a part de la sala, i van començar a sentir-se més rises ofegades (també per la edat). Al principi vaig pensar, joeeee que no callarà? Però passava el temps i perdia el fil de la pel.lícula i hem centrava més en la risa... així que amb lo surrealista de la situació a mi també se me va encomanar.
Això que estàs a punt de pixar-te... et falta aire i t'has de tapar la boca, a part de que et fa mal la panxa i no pots parar. Atenció! això a un cine, on la gent ha d'estar en silenci... a l'Àlex també li va passar i ja va ser el desmadre... I el tio que no parava, quan paraves tu de riure ell tornava i caies un altra vegada... i part de la gent també. Al final veies cares que també reien.
Això va durar mitja hora. Fins que un home va cridar "que es calli, cony!", i va ser el desmadre... perque ahí encara me petava més, i l'home per fotre també. Més endavant, l'home cabrejat va dir, "vol parar de riure ja, cony!" (més o menys) i l'altre va contestar que ningú li deia lo que tenia que riure...
Però va parar. Ufff, agafem aire. La gent és molt punxa, i com l'home de la risa no reia tant, pues havia un graciós que va riure dos cops imitant-lo... jejeje.
Ay! no hem vaig enterar molt de la pel.lícula, sort que ja l'havia vist, però m'ho vaig passar super bé.
Quan van encendre les llums 'l'home de la risa' va desaparèixer super ràpid, segurament pensava que 'l'home cabrejat' li pegaria.
Però ara penso, anirà tots els dijous, seguirà el cicle d'Azcona? Hi ha que anar només per trobar-lo un altra vegada, perque, riure tant no té preu, encara que no t'enteres de res... :P
GRACIES 'home de la risa-surrealista-fora de lloc-exagerada-que s'encomana'.
3 comentarios:
hehehe ho has explicat perfecte, tot i que jo no hi era, m'ho puc imaginar perfectament! sort que us va agafar per riure, perquè si no, n'hi havia per matar-lo! La filmo té aquestes coses, gent friqui que riuen quan no toca.
Sobre l'altre post, hi estic meditant perquè triar cinc discos és difícil, però alguna cosa hi posaré quan ho hagi pensat bé.
ostres quin post més bó tio. a partir d'ara no em deixaré cap per llegir. no podia parar tio de riure imaginant-me la situació. i q fort l'home cabrejat no? no sé, és una situació simpàtica i mola haver-la escrit pq és super divertida. i quan tornis a llegir-la segur q t'entra la risa. pq jo q no estava allí em petava :D
besitos!
jejeje si, va ser guai... al principi posava de mala llet però després te feia molta gràcia jejeje...
l'home cabrejat no tenia sentit de l'humor o potser se l'havia trobat més vegades i estava fins els ouets jejeje nu se
Publicar un comentario