Cine per Nadal

Un clàssic, segur que aquestos Nadals algún dia haveu anat al cinema. Jo us faig un recull de les pel·lícules que he vist aquestes vacances:

1/ La Gran Belleza (2013, Paolo Sorrentino):



La pel·lícula del director italià em va agradar. Una repassada a la "dolce vita" de la alta burgesia italiana.
El que més em va agradar va ser la direcció, els moviments de la càmera.
El que menys la durada, potser alguna escena seria precindible.


2/ Padres e hijos (1957, Mario Monicelli)

Divertida comèdia italiana.
El millor la complicitat entre pares i espectador.
El pijor, res.


3/ El crepúsculo de los dioses (1950, Billy Wilder)



Drama sobre la caiguda de les grans estrelles de Hollywood. Em va agradar més "Qué fue de Baby Jane", no per la direcció, perquè crec que és superior la de Wilder, sino per la interpretacio de Bette Davis.

Lo millor el desasosiego que provoca.
Lo pijor res.


4/ Una noche en la ópera (1935, Sam Wood - Germans Marx)


Després d'haver vist alguns fragments a la tele fa molts anys, primera retrobada amb els germans Marx.
El millor, després de quasi 80 anys t'adones que són els grans mestres de l'humor (en el permís dels que diuen que ho són els Monty Python) perquè molts gags i "conyes" han sigut molt imitades.
El pijor, ojo els que no soportin el humor a lo Harpo Marx.


5/  Hannah takes the stairs (2007, Joe Swanberg)



Primer contacte amb el moviment "munblecore" de cinema independent americà i amb Greta Gerwig, actriu en creixement professional i de popularitat.
El millor, una història sencilla on t'hi pots sentir identificada.
El pijor, el molt baix presupost.


6/ Quiet city (2007, Aaron Katz)


Segon contacte amb el "munblecore".
El millor, el mateix que abans, una història senzilla on t'hi pots sentir identificada. I el tó de derrotisme que acompanya l'indie i que tant mola.
El pijor, el mateix, el baix presupost.