Aquelles persones en les que et trobes cada dia però...

... no coneixeràs perquè alteraríes l'ordre de les coses i liquidaríes l'encant.

Acabo de trobar aquest borrador que no vaig publicar. Com diu el títol va de les persones en les que et creues cada dia però no arribes a conèixer mai.

Cada dia faig el mateix recorregut amb la bici per a anar a treballar i com que hi ha molta gent que fa el mateix, ens creuem tots plegats pel camí i normalment a la mateixa hora. Si em creuo amb el pare que porta al fill darrere de la bici a l'altura de l'Escola Industrial... és que no vaig massa bé de temps... així que he de fer un spring, passar per Rosselló en vermell perquè sé que mai hi ha cotxes i a volarrrrrrrr...

Més endavant em creuo amb un home que em fa molta gràcia. Depenent d'on me'l creuo, em fa de rellotge i sé si arribo tard o no, normalment ha de ser a l'altura del Mercat de Sant Antoni per anar bé de temps. Existeix la possibilitat de que ell face tard i jo no porte rellotge i esta teoria no servixque de res... però hi ha que arriesgar. Jo sempre em pregunto on deu anar? Potser a un càsting? Es que és clavat a Bill Murray però amb un toc de l'avi de la família Monster (jeje).

Em fa molta gràcia perquè el sillín el porta molt amunt i pareix mooolt alt, però quan t'aproximes a ell veus que fa trampa... A més porta els fils del ipod pegats al nas i pareix que porte una bombolla d'oxígen per a respirar... el primer dia que el vaig vore vaig flipar pensant qué cony fa aquest home anant en bici si no pot respirar?!?...

També em creuo amb un noi que porta ulleres rodones i va mooooolt follat, alguna vegada he intentat seguir-li el ritme però és un temerari: no segueix completament el carril, creua en vermell, etc... Massa enterat, per mi juga en un altra lliga. 

A la tornada ja no vaig amb bici (massa pujada i sóc massa vaga) i normalment agafava el metro, però ara a l'estiu és odiòs amb tots els giris i els que es fan passar per giris per robar als giris, així que abans de que em confonguen amb una giri agafo el bus que tarda més però és menys agobiant. I esperant el bus també sol estar el mateix home cada dia. Sol cantar una cançó en plan "soy minerooo" i és una mica pesat... bueno la zona on espera es que és un poc "xunguilla". Em fa molta gràcia això de trobar-me a les mateixes persones cada dia. Jo dec ser la que l'altre dia es va dormir al bus i al despertar-se es va pensar que es passava la parada... (jeje). Saveu allò que t'adorms una mil·lèsima de segon però et despertes pensant que han passat dos hores i has fet la línea del bus dos vegades?!?

Ara a l'agost no estem tots (a Bill Murray+Avi Monster no el veig!) però al setembre suposo que tornaran :P

I vosaltres, també us trobeu a la mateixa gent cada dia?