Formats tele. Guió.

Aquest és el segon any que faig el Posgrau de Guió per a Cine i Televisió. M'està agradant molt, però a l'hora també he de dir que és de les coses més difícils que he fet. Cada vegada que et poses a escriure alguna cosa o a fer un exercici, has de barallar-te en tú mateix per a no pensar que el que estàs fent no val res. I això d'animar-se ú mateix, és el que trobo més difícil, no animar-se a escriure, sino animar-se a pensar que lo que fas és bo, o com a mínim, passable. Pero a banda d'això, és molt divertit :)

Per exemple, ahir a classe havíem de iniciar una història i cadasqú havia d'afegir un conflicte (extern o intern, degut a un objecte...) fins que la història ha anat desvariant fins no tindre massa sentit...Mola fer a classe coses que en principi ú fa per a divertir-se i en les que s'acaba desvariant.

M'ha agradat el que el professor ha dit de que aquest exercici i d'altres ens serveix per trobar finals, fer canvis... i que no em d'esperar a fer-ho quan ens encallem, sino que hem de tractar millorar de forma possitiva, és a dir, en qualsevol moment, no només quan la cosa se posa negra i no sabem per on tirar.

Per acabar, faré una recomanació, la peli "El ladrón de orquídeas" que conta la història d'un guionista (Kauffman, guionista real de "Olvídate de mi", "Cómo ser John Malkovich" i altres) que es troba estancat en la tasca d'escriure l'adaptació al cine d'una novel·la, curiosament centrada en un personatge que es dedica col·leccionar les espècies més buscades d'aquestes flors. Les pelis d'aquest tio són una mica... extranyes, però val la pena vore-la per tot el que explica sobre l'escriptura de guions.