Nit de tormenta, sessió a la filmoteca

Ahir, nit de tormenta, pluja, llamps i trons vaig anar a la filmoteca perquè feien 'Psicosis' d'Alfred Hitchcock. Vaig comprar l'entrada, vaig entrar dins amb el butlletí quinzenal i em vaig assentar per llegir-lo abans de que comencés la projecció. La sorpresa va arribar quan vaig veure que no projectaríen 'Psicosis', si no una pel·lícula anomenada 'Jane Eyre' del director Robert Stevenson i de l'any 1943. Orson Welles és un dels actors principals i la banda sonora la signa Bernard Herrmann, el compositor de les bandes sonores de Hitchcock, per lo que vaig pensar que potser no havia estat malament equivocar-se.

El film conta la història d'una nena que passa l'infantesa en un orfanat, maltractada pel director del centre i marcada per la mort de la seva amiga (Elisabeth Taylor de nena!). Passen els anys i aconsegueix deixar l'orfanat per a convertir-se en la institutriu de la pupila d'un home solitari que viu en un castell (Orson Welles) amb tan sols una criada. La protagonista, feliç pel canvi de vida i per la companyia de la pupila i del seu apoderat, no se imagina que potser no són els únics en habitar la casa. A partir d'aquí, alguna rialla sinistra i molt de suspens.

Si vos agrada el cinema dels anys 40, les històris de suspens clàssic, el fort contrast de llums (sobre tot al rostres dels protagonistes), la tensió sexual que no acaba de resoldre's i aquesta singular forma de treballar que tenen els actors de l'època... us agradarà. Avui mirant per la web he descobert que hi ha alguna versió més actual, però suposo que l'essència es conserva a la primera.