Aquest dimarts vaig assistir a una de les classes magistrals que s'organitzen als cines Verdi de Barcelona. El convidat era Bigas Luna i la pel·lícula que projectaven era "Jamón, jamón". L'entrada és gratuïta i només cal recollir la invitació uns díes abans. La sala estava plena. Jo no tenia coneixement d'aquesta activitat i es veu que al setembre ho rependran. Ja tinc ganes de saver qui serà el convidat.
La presentació la va fer Eduard de Vicente i després del film va haver un cinefòrum amb el director. Tant el presentador com els assistents li feien preguntes sobre la simbologia del film, el descobriment dels actors, les localitzacions, si tornaria a fer el film, etc... I ell va explicar anècdotes molt divertides sobre els actors (es veu que Javier Bardem no parava de menjar alls com el personatge... per adintrar-se en el paper?!... jeje), sobre el guió (Quim Monzó el va revisar i després va enviar les modificacions, només hi havia una correcció: canviar la paraula burdel per puticlub, a Bigas Luna li va fer gràcia i apareix al títols de crèdit).
Jo la peli no l'havia vista i em va agradar. Tenia molts prejudicis sobre les pel·lícules de Bigas Luna i per tant cap al director però el dimarts em va fer canviar d'opinió. Va haver moments en que vaig riure molt, i em va parèixer molt irònica i divertida. Bigas Luna la va descriure com una tragicomèdia, com Espanya, que estima i odia a la vegada. Ell em va parèixer molt proper i molt divertit, i ara penso que em cau bé.
Va haver una anècdota molt divertida i es que les butaques del centre estaven reservades, es veu que hi havia dos dones que no paraven de xarrar i un noi es va aixecar als 10 minuts de cinta i en veu molt alta va cridar que la senyora es callès. Als 10 minuts ho va tornar a fer. Al acabar la pel·lícula i al cap de 5 preguntes, una senyora es va posar de peu i va dir que ella només parlaria si li donaven la paraula. Llavors presentador i director van dir que clar. El noi que es queixava li va dir "vosté ja ha parlat prou durant tota la pel·lícula", ella va dir "que em dones tú la paraula? ara discutirem?"... suposo que tothom flipava igual que jo... però encara quedava una mica més per flipar. Ella va dir que era molt fan de Bigas Luna, que pensava que era un geni i després va dir que era la seva germana. Suposo que el noi va pensar que l'havia cagat una mica... encara que tenia dret a queixar-se però justament va escridaçar a la germana del director, una abueleta molt entranyable. Segur que Bigas Luna no ho té en compte, és un tio molt enrollat.
3 comentarios:
Ei Erle, saps moltes coses de cinema. I quina sort poder haver anat a aquesta xarrada.
I molt fort això de la dona que parlava i que l'altre li diu això i dp resulta ser la germana de ... :P
Molts besiwikis i a passar-ho bé i disfrutar!
Elena, por fin me decido a ponerte un comentario. Alguna vez he entrado, pero a veces por una serie de razones, núnca me he decidido a escribir, ya sabes soy carmen la mama de.......
Pues nada, que yo también tengo prejuicios con Bigas Luna, debe de ser que lo miro con ojos un tanto críticos, a veces me parece que se pasa un poco con escenas un poco subidas, además gratuitamente, creo que se podrían evitar y no le afectaría a la película.
Es muy interesante y ir a películas donde luego hay coloquio, siempre se aprende algo.
@ana
hola! a vore si alguna vegada quan vingues trobem un acte similar, segur q sí! sii quina casualitat, la veritat és q anar de borde no sempre dona bon resultat... molts besitoss :)
@carmen
hola carmen! muchas gracias por el comentario, yo también voy visitando tu blog así que a ver si te escribo más a menudo. si, algunas salidas de tono son gratuítas y al final es un tipo de cine que define todo el cine de nuestro país y eso no me acaba de gustar (tampoco me gusta que Almodóbar sea la única bandera del cine español porque tiene una visión muy singular...) pero "Jamón, jamón" me pareció muy irónica y divertida, si veo alguna más del director la comento.
Muchos besos!!
Publicar un comentario