Ja està aquí... ja arriba l'ErLE!

Swing!

2012-01-24T19:58:00.000+01:00

M'he apuntat a Jazz Steps :)

És un mix entre el swing i el charleston (així ho he entès jo). A part de que la música m'encanta, és super divertit!! jo pareixo un pato marejat i m'he donat compte de que sóc més ortopèdica en els meus moviments que el pal d'una escombra, i sense exagerar... però crec que tot es pot millorar així que a vore si en tres mesos puc dir que sé ballar i us ensenyo alguna coreografia :)

Us deixo una de les cançons que vam ballar l'altre dia a classe :)

Días de vino y rosas

2012-01-22T21:33:00.000+01:00

Avui he vist "Días de vino y rosas". Bona pel·lícula, impactant drama. Jack Lemon genial com sempre, però em quedo amb "El Apartamento".

Mad men...

2012-01-10T13:43:00.000+01:00

Estic viciada a la sèrie "Mad men". Vull beure champany! vull portar guants que m'arriben fins el colze! portar sabates de tacó! fumar sense parar! i escoltar més música jazz :)

Els còctels (Hibiscus royal i Chic&chic) i les fotos són de la coctelería Milano.

Life aquatic

2011-12-11T21:57:00.000+01:00

Un altra peli que he vist últimament i que m'ha agradat bastant és "Life aquatic" de Wes Anderson. Jo no he vist cap més del director, només el curt protagonitzat per Natalie Portman a un famós hotel de París.

Hi ha moltes coses que m'han agradat de la peli. La primera Bill Murray perquè encara que pareix que sempre fa de si mateix ho fa genial, a mi m'agrada molt aquest home. La resta d'actors que completen el repart també ho fan molt bé. La peli és còmica i una mica absurda en alguns moments, però també té la seva part emotiva. Els decorats i la fotografia, amb tants colors crec que ajuden a reforçar la idea optimista de la trama.

Una de les coses que també m'han agradat i és algo en lo que sempre em fixo és la banda sonora. La fa Seu Jorge, un cantant portuguès que fa versions en la seva guitarra de David Bowie, molt bo!

Si la veieu o l'heu vist ja em direu que us va parèixer. Jo li poso un 8/10.

Festivalet

2011-12-09T00:00:00.000+01:00

El cap de setmana passat vaig anar al Festivalet. És una mini fira on es venen collarets, roba, coixins, objectes decoratius... tot fet a mà i amb un disseny original. La veritat que tot lo que hi havia era bonic, tant les joies com la roba... però excessivament car. Menys una parada on les joies eren asequibles, la resta era prou car, vull dir que ara mateix no pagaria uns 60 euros per un coixí fet a mà... Però va valer la pena anar i fer una ullada.

Jo vaig comprar algo molt baratet, unes cintes adhesives per fer dibuixos a la pared. Us deixo una imatge perquè us feu una idea. Si entreu a la web de la fira també podreu veure la resta de webs i blogs de les parades. Potser per comprar online o per agafar idees, a mi m'han vingut ganes de posar-me a fer coixins :)

Mercat medieval de Vic

2011-12-08T21:57:00.001+01:00

Dimarts passat vaig anar a Vic perquè feien el mercat medieval que es veu fan tots els anys. Em va sorprendre moltíssim que hi hagués tanta gent, tant al tren (vam anar de peu tot el viatge) com pels carrers. Encara que en alguns moments era una mica agobiant va estar molt bé, sobre tot pel menjar. Vam arribar a les 12h i abans que fos la 13h ja volíem dinar... però és que era impossible no deixar-se emportar per la bona olor de les butifarres a la brasa, els bulls, les llonganises i formatges que hi havíen exposats a les parades.

Finalment, vam dinar a la 13h bocata de butifarra gegant, després vam fer postres i vam seguir el recorregut. Hi havia una part que si era com un mercat medieval de veritat, canviaves els euros per cruats (així ho vaig entendre) i feies una volta per les parades i observaves els persontages de l'època. Hi ha que dir que els que ho feien hi possaven molta gràcia i va ser divertit veurel's.

Vam continuar el recorregut i vam fer un parell de compres més i cap a casa. Vic em va parèixer molb bonic, les cases són precioses, el pont que hi ha sobre el riu... la veritat és que és un poble preciós i amb bona cuina :)

The Horrors

2011-12-02T11:04:00.001+01:00

Ahir 1 de desembre vaig anar a veure The Horrors. Crec que hagués sigut un dels concerts que hagués anat a veure sola si no hagués pogut anar amb ningú, però finalment la meva amiga M. no treballava i vam anar les dos. Razzmatazz obria les portes a les 20h, una mica més tard tocaven els "teloneros" i sobre les 21.15h ens van dir que tocaven The Horrors. Sobre les 20.45h vam veure al cantant i a un altre component de la banda caminant pel carrer i entrant a la sala, crec que quasi ningú els va conèixer (encara que és difícil no reconèixer al cantant perquè té un perfil prou peculiar). Més tard vam entrar nosaltres i passades les 21.30h va començar el concert.

A mi aquest grup m'agrada molt perquè és un tipus de música dins de la música indie que més m'agrada (em recorden a The Cure, The Jesus and Mary Chain, etc) i el concert em va parèixer una passada. Encara que les seves cançons són rollo esperimentals i extenses (entre 5 i 10 minuts la majoria) i en certs moments es feien llargues. Em va sorpendre molt que a la sala hi havia gent de la meva edat o més gran però no hi havia molta gent més jove... Resumint, m'agrada molt aquest grup, en directe sonen molt bé tot i que són complexes. Ja tinc ganes de comprar-me algún disc.

Aquest matí he estat buscant alguna crítica del concert però no ha sigut possible trobar cap... (recordo una vegada que ningú va fer menció d'un concer de Interpol, ni tant sols al blog de música de la Time Out...). He trobat una crítica a El País de l'últim disc que van treure al juliol i el deixa molt bé. El que menys em va agradar del concert van ser els 4€ per una cervesa (de barril!) i el grup de flilpats que hi havia davant nostre... a vegades penso que si passat demà es porta dur una merda seca al cap allí se la "clavaran"... (com diuen a Burriana). Bon divendres.

Melancholia

2011-11-26T15:10:00.000+01:00

Es veu que Thomas Vinterberg, colega de Lars von Trier del que només he vist i recomano "Celebración", després de veure "Melancholia" va exclamar que com es pot fer una pel·lícula després de veure això. No només perquè siguen colegues... "Melancholia" és una de les millors pel·lícules que jo he vist últimament tant a nivell formal com a nivell narratiu. Formal perquè obre la peli en imatges precioses, imatges ralentizades que combinen personatges i natura. Narrativament perquè ets capaç de fer-te a la idea del que passa amb una persona amb depressió i el seu voltant, i perquè arribes a sentir la por per la fi del món. Però a més perquè està carregada de sarcasme, símbols i bellesa (m'agrada quan compara el personatge de Justine amb Ofelia). A mi em van dir que si tenia un mal dia no anés a vóre-la. Vaig estar tant pendent de que no m'afectés que no em vaig acabar de ficar del tot dins la pantalla... el que em va donar una mica de ràbia... (però potser en aquest cas no va ser mala idea). Si no l'haveu vist us la recomano amb un 10 i si l'haveu vist, que en penseu?

Qui té por de Virgina Woolf?

2011-11-22T15:34:00.001+01:00

Si teniu l'oportunitat d'anar a veure aquesta obra de teatre que fan fins al febrer al Romea, aneu a veure-la. Si no us agraden els drames deixeu-ho estar... però encara que és un drama, és molt interesant, és d'aquelles obres que et remou per dins i et fa pensar. L'obra es situa en una sola nit quan una parella madura conviden a una parella més jove a passar-se per casa seva a fer una copa. La parella anfitriona comença a discutir, a llançar-se draps bruts, a cridar-se, a maltractar-se... deixant a la parella jove i al públic (que al principi són el mateix) flipats. A mida que avança l'obra comences a entendre el perquè, a pensar perquè actúen d'aquesta manera, on estan els seus límits i els d'un mateix...
Trobo que els dos actors principals ho fan molt bé, sobre tot l'home. Però el que més me va agradar són els diàlegs. Estic impacient per llegir-me el llibre encara que sóc poc constant amb els llibres... ja us contaré.

La despedida i la boda

2011-08-12T10:23:00.003+02:00

Avui agafo el tren cap a la terreta - alguns asseguren que és la millor terreta del món - amb la incomoditat de que a l'estació de Sants fan obres i el trajecte em costarà 45 minuts més de lo habitual, així que espero que posen una bona peli -lo que és quasi impossible-. En aquest cas sempre em puc descollonar amb els subtítols perquè si us fixeu mai tenen res a veure amb el que es diu. Podeu pensar que en sentit figarat si però no és així, són molt absurds. Encara recordo un trajecte en el que em va agafar la risa fluixa pels substítols, qué bona és!

Si no em fa massa la peli del tren em faré una bona siesta o "horitzontaleta" com diu mon pare. Sou dels que feu la migdiada a diari? Jo abans no era massa aficionada però és un hàbit molt saludable i cada vegada m'agrada més, si no abuses i et fas una migdiada de 20 minuts és genial! Les de dos hores intento evitar-les.

Doncs baixo a Castelló perquè aquest cap de setmana tinc la despedida de soltera de una amiga, Sandra, que es casa el proper 27 d'agost. Haveu anat alguna vegada de despedida? Per a mi és la primera i també és la primera boda d'una amiga . Quina emoció! Em fa gràcia! Ara estic amb allò de no tinc vestit, ni sabates ni resss!!!! Em vaig comprar un vestit a una tenda però no és massa "de boda"... encara que m'agrada, ja vorem com m'ho monto.

Però tot això em serveix d'excusa per a parlar-vos de dos tendes que hi ha a Gràcia i que m'agraden molt. Una es diu Plisados i és on vaig comprar el vestit. Hi ha roba molt maca, i també bosses i complements, i a més la gent que hi treballa és molt amable. L'aparador és antic i la tenda té un rollo vintage molt xulo.

Plisados, al carrer Astúries.

L'altra tenda es diu Verde Jade. En aquesta també tenen roba, però el que més m'agrada és la bisuteria. Em vaig comprar fa poc una polsera mooolt xula, ja ficaré una foto. A més tenen coses per a la casa i de decoració, si entreu al blog ja veureu que hi ha coses molt maques. La típica tenda on t'ho compraríes tot o on vas a comprar un regal i quan el tens a casa dubtes en quedar-te'l.

Verde Jade, al carrer Ramón i Cajal.

Normalment quan vaig a Gràcia sempre faig el mateix recorregut d'aquestes tendes i un parell o tres més. I es que hi ha comerços amb coses molt boniques el que passa és que piquen una mica.

The jesus and mary chain

2011-08-10T10:39:00.000+02:00

Us enrecordeu de l'última escena de "Lost in traslation" (de Sofia Coppola, amb Bill Murray i Scartlett Johansson)? Ella s'arrima a l'oïda d'ell i tot seguit comença la cançó: Just like honey dels The Jesus and Mary Chain.

The Jesus and Mary Chain

En els últims temps s'han convertit en un dels grups que més m'agraden. I tenen temes que estan molt bé. A mi m'agrada molt "Head on", és moooolt enèrgic. Avui m'he dutxat amb el seu cd, vull dir escoltant-lo... i no m'ha importat posar el "repeat" i escoltar una i un altra vegada aquesta cançoooooooooooooó. Ja em direu si us agrada.

El so d'aquesta banda s'ha anomenat shoegazing - acabo de descobrir el terme - i fa referància a aquestes bandes dels 80 i principis dels 90 que miraven en terra a les seves actuacions i no establíen contacte amb el públic. Es veu que aquest grup fins i tot actuava d'esquenes al públic en algunes ocasions... c'est le rock'n roll...

Les vistes des del treball

2011-08-09T08:45:00.000+02:00

Si hi ha alguna cosa que m'agrada del meu treball són les vistes des de la terrassa. Aquí us deixo unes quantes fotos que vaig fer la setmana passada amb el mòbil, estan fetes abans de les 10 del matí, quan el sól encara es reflexa al mar. Jo crec que tenim unes de les millors vistes de la ciutat. Veiem des de Colón, fins l'hotel Wela (encara que no l'he tret), passant per la Sagrada Família, la torre de la Catedral, la torre Agbar, la torre Mapfre i l'hoel Ars, la Barceloneta, Rambles, etc... Tota la ciutat!

Una de les torres del funicular que porta a Montjuic.

Colón i les Rambles.

El Maremàgnum.

La Barceloneta, al fons torre Mapfre i hotel Ars.

El Mar.

El port.

Dins el despatx.

Més còmics

2011-08-08T09:42:00.000+02:00

Com ja havia comentat ara m'he aficionat als còmics. Últimament he llegit més. Em vaig llegir "Epiléptico" que està molt bé però és una mica trist. Conta la història d'una famíla, els pares i els tres fills, que intenten buscar solucions a l'epilepsia d'un dels fills o intentar que aquest tingue una millor qualitat de vida. És trist perquè relata tot el recorregut amb els metges, després amb naturistes, curanders... però és molt recomanable. A més el dibuix m'agrada perquè hi ha molta taca de negre i al curs de il·lustració em van explicar com fer-ho :) encara que ho veig molt difícil perquè al haver molta taca en negre i fer-ho per ordenador en negatiu has de tenir molt clar quan vas dibuixant el que deixes en blanc per a que després sigue negre... buen un rollo!

Després m'he llegit "Ghost world". Hi ha una peli, on surt S. Johansson de jove. No està mal però tampoc diria que és boníssim.

El que em pareix que està molt bé i que m'estic llegint ara és "Odio". El protagonista es diu Buddy Bradley i és un noi d'uns 25 anys que viu a Seattle. El còmic, dels anys 90, és un dels emblemes de la Generació X. El grunge és a la música dels 90 el que Buddy Bradley ho és als còmics.

Es poden llegir les vivències del protagonista: el treball, la novia, els amics i companys de pis, la falta de motivació, etc... Són super tirats, tenen treballs basura, no paren de beure cervesa tot el dia, realment són uns inadaptats socials i m'estan enganxant bastant.

L'estil de dibuix em tirava enrere, però quan pilles com és cada personatge t'enganxes. M'està agradant molt, fins i tot em fa riure en veu alta. Us els recomano.

I es que no veig tanta diferència entre ells i la nostra realitat. Vale, ells són mooooolt tirats, però molta gent de la que jo conec i jo mateixa hem treballat amb treballs temporals, fem pràctiques eternes en les que no ens paguen, no ens podríem pagar un pis a soles, i etc etc etc. Si llegiu algún d'aquests o teniu alguna recomanació ja em direu :)

Restaurant etíop Abissinia

2011-08-03T11:50:00.000+02:00

Diumenge vaig anar a sopar al restaurant Abissinia que està a Gràcia, és un restaurant etíop. La carta, que és un poc complicada et convida a que et decideixes pel menú degustació i així ho vam fer. Aquest menú consisteix en una bandeja coberta per una espècie de crepes però més esponjosos on damunt està el menjar. Ho menges amb les mans acompanyan-te d'aquesta massa que us explicava. Hi havia carn de pollastre, de corder, salses, formatge, llentíes, etc. Em va parèixer molt bo, sobre tot el corder, que feia molt de temps que no menjava i era molt sabrós.

És xulo això de descobrir les cuines del món :) La fotografia que veieu és del restaurant, dels tamborets i aquesta espècie de tauleta on posen el menjar.

Amy Winehouse

2011-08-02T12:18:00.000+02:00

Estava mirant webs de coses per fer aquestos díes per Barcelona quan he entrat en un blog de música i he vist que Amy Winehouse va morir el passat 23 de juliol. Al principi he pensat que era una conya però després he buscat més i he vist que no. Ahir a la tarde vaig anar a comprar i al tornar a casa, mentre guardava la compra vaig posar el cd "Back to black", segon i últim disc de la cantant i em vaig enrecordar de les bones cançons que interpreta a l'album.

No es tracta de dir lo bona que era ara que ha mort, només que em pareix un bon disc i em fa pena que hage mort, tenia 27 anys, jo en tinc 28. Realment estava enganxadíssima a les drogues però no haguès dit que es moriria, hi ha tanta gent enganxada, la veritat...

Una de les cançons que més m'agraden és la de "Valerie", que la disfruteu.

La tornada

2011-08-01T10:43:00.000+02:00

Ja he tornat de les vacances! Qué curtetes s'han fet, però les he disfrutat molt. Dissabte vaig arribar de Menorca i tinc que dir que tenieu raó, és preciosa! M'ha encantat el viatge, he dormit molt, una "becaeta" diaria, molt de solet, encara que va haver díes de pluja i núvol, també he menjat molt bé i he fet moltes coses. Ja us contaré. El millor el contacte amb la natura, l'olor a pi, les nits de xarrada fora de la tenda mirant les estrelles, ha sigut molt guai. Segur que torno. Ara de moment he tornat a la feina... jeje... Ja us aniré contant i penjant alguna foto.

Ah! els ensiams han crescut prou! aquesta setmana els hauré de transplantar. A part ha brotat un de nou :)

Noves plantetes

2011-07-15T09:23:00.000+02:00

Gessamí i alfàbrega

Aquestes no són plantes hortícoles però les vaig comprar ahir per alegrar el balcó i perquè m'agrada molt la seva olor. El gessamí em recorda a les nits d'estiu, és alegre i les floretes em pareixen molt boniques. L'alfàbrega també fa bona olor, espanta els mosquits i a més me la puc menjar :) Espero que em duren bastant. Algú les ha tingut abans? sabeu com s'han de cuidar?

A Menorca me'n vaig!

2011-07-14T10:39:00.002+02:00

Si senyor, aquest any me'n vaig de vacances a Menorca. Per fiii podré disfrutar de platges amb arena blanca i aigua cristalina :) de bucejar sense parar i pendre el solet. Estic repassant molts dels vostres blogs i m'estan servint de molta ajuda per veure que puc fer a la illa :)

De moment només ens queda contractar el cotxe i ho farem avui. No se si contractarem també des d'aquí alguna excursió amb kayak o això ja ho farem allí.

Ara estic pensant en agafar una guia de la biblioteca, quins llibres em portaré per a llegir damunt de l'arena i en preparar-me el quadern i els llàpisos per a pintar. Jo no sóc molt de fer fotos, moltes vegades porto la càmera i ni m'enrecordo, a vore si tinc temps i dibuixo. També estic pensant en la roba que duré, en les historietes que ens poden passar, si seràn festes a la illa... i mil coses! quiena emoció! :)

I vosaltres, aneu a algún lloc aquest estiu?

L'hort al balcó II

2011-07-05T09:19:00.004+02:00

Bon dia a tothom!

Ahir vaig començar els dos cursos als que m'he apuntat aquest mes de juliol. Primer vaig anar a classe de L'hort al balcó. I ens van recomanar aquesta web perquè és de la gent que fa els cursos.

Ens van preguntar perquè ens havíem apuntat, si teníem hort, quant espai teníem, etc... i ens van explicar una mica els cultius més complicats o els que hi ha que esperar més temps per veure els resultats.

Que hi ha plantes que no són compatibles i no es poden plantar unes al costat de les altres; l'espai que hi ha que deixar entre cultius; quan es millor regar: ens van explicar que millor a primera hora del matí o al final de la tarde però no a la nit perquè les plantes estan menys actives (quasi dormint ;)) i mai al migdia perquè amb l'aigua els hi tapem l'espai per a respirar, sobre tot a l'estiu, així que encara que les veiem moixes no hi ha que regar-les i mai fer-ho per sobre de les fulles perquè es cremen.

També ens van aconsellar sobre l'adob (la merda de cavall és la millor, van comentar...) i el sustrat, nosaltres el farem servir de fibra de coco. I moltes coses molt interesants. Hi havia gent molt entesa que no parava de interrompre i posar nerviosa a la professora, això també era divertit. La profe portava una samarreta amb dibuixos de pastenagues i albergínies i quan una senyora li va dir que llimpiava les fulles de les seves plantes en cervesa es va enfadar...

Demà he de portar potets de iogurt buits perquè plantarem cosetes a classe :)

Ah! el cultiu més ràpid és el de raves, perquè en menys de 30 díes ja tens els fruits i és el que es sol fer amb xiquets perquè així veuen ràpidament el resultat. I el de ceba per exemple és molt llarg. A mi m'agradaria fer cultiu de: tomàquets, faves, pèssols i ensiams. Ja us aniré contant més i posant alguna foto.

He estat buscant informació sobre horts urbans a Barcelona, per si us interesa :)

Kakkmaddafakka + Two door cinema club + Razika

2011-06-30T20:51:00.003+02:00

Avui he descobert un grup nou a la ràdio. Són els noruegs Kakkmaddafakka. No he parat d'escoltar la seva cançó "Touching". Són molt divertits, m'han recordat als irlandesos Two door cinema club.

I descobrint altres cançons he trobat un altre grup que crec que també és norueg i s'anomenen Razika. També fan cançons de les que no et pots desfer de la melodia. Us poso tres enllaços per si les voleu disfrutar.

Kakkmaddafakka

Two door cinema club

http://www.youtube.com/watch?v=74t603vtV0c
Razika (de les que no he pogut posar el vídeo i he de posar l'enllaç)

L'hort al balcó

2011-06-29T21:50:00.001+02:00

Aquest estiu m'he apuntat a un taller que es diu "L'hort al balcó". Encara que el nostre balcó no és massa gran intentaré fer el possible per cultivar aliments que després em pugue menjar. Ja us aniré contant que és el que plantem i quina evolució segueixen aquestes plantetes. A mi m'agradaria tindre tomates, pebrots, carabassó, afàbrega...

Per a anar obrint boca us poso algunes fotos que vaig fer al "Real Jardín Botánico" de Madrid. Era un jardí molt gran i hi havia de tot, però hi havia una part molt bonica amb tomates, carxofes, pebrots, carabasses, etc... Ja m'agradaria tindre un hortet igual, però em conformaré amb el mini hortet que em montaré al balcó :)

Carabassa

Carxofes, les havíeu vist en flor?

Tomàquets

Pebrotillos

I uns gira-sols

Madrid

2011-06-27T21:47:00.000+02:00

Aquest cap de setmana llarg, pel pont de Sant Joan, l'he passat a Madrid. M'encanta Madrid! Ho he passat molt bé visitant dues amigues que tinc allà, disfrutant una mica de la seva vida allí, molt diferent una de l'altra. Una viu molt a prop de la Porta del Sol, a un pis de 14 persones on només ella és espanyola. L'altra viu a Chamberí, un barri que em va parèixer molt bonic i em va recordar una mica a l'Eixample, a prop del centre però més tranquil.

He aprofitat el temps però m'han quedat moltes coses per veure així que he decidit fer una escapada anual a la capital :)

El que més m'agrada de Madrid és l'ambient. La gent em pareix molt simpàtica i m'agrada l'ambient dels bars, de cerveses, de tapes... aquesta vegada no he quedat tant impressionada però la primera vegada que vaig estar em va encantar. De fet vaig pensar joerrr que faig marxant d'erasmus a Anglaterra...

També m'agrada el passat de "la movida" i que és molt més cinematogràfica que Barcelona, en lo que vull dir que hi ha moltes més pelis rodades a Madrid que a Barcelona. I crec que és una ciutat més descarada.

El que no m'agrada tant és el clima, he passat molta calor i se m'ha resecat tant el nas que no parava de rajar-me sang... :( No vull dir allò de no té mar i obrir el debat Madrid-Barcelona perquè no puc fer el mateix post cada vegada que vage.

Us comento un plan que em va agradar molt per si alguna volta aneu a Madrid. Em van portar a un local al barri de Malasaña a un local que es diu Microteatro por dinero. Es tracta d'un bar que antigament era una carniseria i on ara fan obres de teatre que duren 15 minuts i valen 3 euros. Les sales són petites, són pocs els espectadors que veuen cada representació i estàs quasi integrat a l'obra. A més els espais són molt naturals, com una cuina. A mi encara que l'obra que vaig veure no em va agradar molt em va parèixer molt original el format.

També us recomano la sala Sol. L'ambient estava molt bé i la música també, no eren cançons conegudes, més bé era un fil de fons per deixar parlar a la gent que no anava massa actualitzada. És una sala antiga de concerts i la decoració és una mica retro, tipus anys 50. Els cambrers són majors i porten esmoquin. Em van recordar al cambrer en el que parla Jack Nicholson a "El resplandor" -salvant les distàncies-.

Aquestes són les meves recomanacions, fins la pròxima ;)

Cinefòrum amb Bigas Luna

2011-06-23T10:41:00.001+02:00

Aquest dimarts vaig assistir a una de les classes magistrals que s'organitzen als cines Verdi de Barcelona. El convidat era Bigas Luna i la pel·lícula que projectaven era "Jamón, jamón". L'entrada és gratuïta i només cal recollir la invitació uns díes abans. La sala estava plena. Jo no tenia coneixement d'aquesta activitat i es veu que al setembre ho rependran. Ja tinc ganes de saver qui serà el convidat.

La presentació la va fer Eduard de Vicente i després del film va haver un cinefòrum amb el director. Tant el presentador com els assistents li feien preguntes sobre la simbologia del film, el descobriment dels actors, les localitzacions, si tornaria a fer el film, etc... I ell va explicar anècdotes molt divertides sobre els actors (es veu que Javier Bardem no parava de menjar alls com el personatge... per adintrar-se en el paper?!... jeje), sobre el guió (Quim Monzó el va revisar i després va enviar les modificacions, només hi havia una correcció: canviar la paraula burdel per puticlub, a Bigas Luna li va fer gràcia i apareix al títols de crèdit).

Jo la peli no l'havia vista i em va agradar. Tenia molts prejudicis sobre les pel·lícules de Bigas Luna i per tant cap al director però el dimarts em va fer canviar d'opinió. Va haver moments en que vaig riure molt, i em va parèixer molt irònica i divertida. Bigas Luna la va descriure com una tragicomèdia, com Espanya, que estima i odia a la vegada. Ell em va parèixer molt proper i molt divertit, i ara penso que em cau bé.

Va haver una anècdota molt divertida i es que les butaques del centre estaven reservades, es veu que hi havia dos dones que no paraven de xarrar i un noi es va aixecar als 10 minuts de cinta i en veu molt alta va cridar que la senyora es callès. Als 10 minuts ho va tornar a fer. Al acabar la pel·lícula i al cap de 5 preguntes, una senyora es va posar de peu i va dir que ella només parlaria si li donaven la paraula. Llavors presentador i director van dir que clar. El noi que es queixava li va dir "vosté ja ha parlat prou durant tota la pel·lícula", ella va dir "que em dones tú la paraula? ara discutirem?"... suposo que tothom flipava igual que jo... però encara quedava una mica més per flipar. Ella va dir que era molt fan de Bigas Luna, que pensava que era un geni i després va dir que era la seva germana. Suposo que el noi va pensar que l'havia cagat una mica... encara que tenia dret a queixar-se però justament va escridaçar a la germana del director, una abueleta molt entranyable. Segur que Bigas Luna no ho té en compte, és un tio molt enrollat.

Els llibres de la biblio

2011-06-16T19:01:00.000+02:00

Amb el passeig per la nova biblioteca també em vaig endur alguns llibres.

El còmic 'Epiléptico' recorda molt en els dibuixos als de 'Persepolis'. No se on he llegit sobre aquest còmic però em sona que el recomanaven i segons la contraportada està molt bé, ja us contaré que tal.

Entrevistes amb Woody Allen, també hi havia un llibre amb les seves millors frases però em pareix excessiu... M'haguès agradat trobar algún guió però només hi vaig veure d'alguns films d'Ingmar Bergman que no he vist.

Sobre Stanley Kubrick, del que no se gaire cosa però és un dels directors més reconeguts i m'agraden molt algunes de les seves pel·lícules ('La naranja mecánica' o 'Eyes wide shut'). Es veu que va començar la seva carrera treballant de fotògraf.

Un anàlisi de 'La noche del cazador' que s'ha convertit en una de les meves preferides. Aquesta espècie de conte de fades sobre el bé i el mal té molt per exprimir.

I el film 'Perdición' de Billy Wilder. He de dir que a la biblioteca o bé estaven en prèstec moltes de les pel·lícules o el fons és una mica pobre. 'Perdición' és una de les obres mestres del cinema negre.

No se si arribaré a llegir-ho tot, segurament no. Sempre trec més llibres dels que arribo a llegir però amb aquest post recordaré els que no acabi de llegir per a llegir-los potser més endavant.

Nova biblioteca al barri

2011-06-10T20:33:00.003+02:00

Ja he visitat la nova biblioteca del barri que està especialitzada en fotografia i que es diu Agustí Centelles. M'ha agradat molt! I ja era hora que hi hagués una biblioteca a prop, abans anava a la de Lesseps, a la Sofia Barat que està a la banda dreta de l'Eixample o a la de Drassanes.

Aquesta és molt gran i molt nova. Hi ha mobles moderns (fins i tot hi ha cadires en forma d'ou a la sala dels menuts!) i molt d'espai per estudiar. Però el que més m'ha agradat és que tota la façana és de finestres i entra molta llum natural tant per la part que dona al carrer com per la part de dins de l'illa.

Hi ha molts llibres sobre cinema, sobre fotografia i de viatges. També hi ha butaques per a llegir, seients i tauletes per a fer reunions... suposo que aniré a sovint.

M'agradaria que fessin activitats com a Lesseps que tenen club de lectura, intercanvi de idiomes, etc.

Només falta que facen un centre cívic prop amb moltes més activitats, ah i un poliesportiu/gimnàs municipal tampoc estaria malament, per no haver de pagar els preus de gimnasos o de la piscina Sant Jordi que crec que es passen una mica en comparació amb les instal·lacions públiques.

Nit de tormenta, sessió a la filmoteca

2011-06-08T23:22:00.002+02:00

Ahir, nit de tormenta, pluja, llamps i trons vaig anar a la filmoteca perquè feien 'Psicosis' d'Alfred Hitchcock. Vaig comprar l'entrada, vaig entrar dins amb el butlletí quinzenal i em vaig assentar per llegir-lo abans de que comencés la projecció. La sorpresa va arribar quan vaig veure que no projectaríen 'Psicosis', si no una pel·lícula anomenada 'Jane Eyre' del director Robert Stevenson i de l'any 1943. Orson Welles és un dels actors principals i la banda sonora la signa Bernard Herrmann, el compositor de les bandes sonores de Hitchcock, per lo que vaig pensar que potser no havia estat malament equivocar-se.

El film conta la història d'una nena que passa l'infantesa en un orfanat, maltractada pel director del centre i marcada per la mort de la seva amiga (Elisabeth Taylor de nena!). Passen els anys i aconsegueix deixar l'orfanat per a convertir-se en la institutriu de la pupila d'un home solitari que viu en un castell (Orson Welles) amb tan sols una criada. La protagonista, feliç pel canvi de vida i per la companyia de la pupila i del seu apoderat, no se imagina que potser no són els únics en habitar la casa. A partir d'aquí, alguna rialla sinistra i molt de suspens.

Si vos agrada el cinema dels anys 40, les històris de suspens clàssic, el fort contrast de llums (sobre tot al rostres dels protagonistes), la tensió sexual que no acaba de resoldre's i aquesta singular forma de treballar que tenen els actors de l'època... us agradarà. Avui mirant per la web he descobert que hi ha alguna versió més actual, però suposo que l'essència es conserva a la primera.

Còmics

2011-06-05T23:23:00.007+02:00

He llegit en poc temps tres còmics. El primer va ser 'Arròs covat' de Juanjo Sáez. Em va agradar molt. El vaig comprar el dia de San Jordi i a la tarde ja l'havia llegit. Alguna vegada havia vist algún capítol de la sèrie (que fan a Canal 33 i em va parèixer divertit. El protagonista, Xavi Masdéu, és el típic "cagadubtes" (m'agrada aquesta paraula jeje) no està segur de res: ni de la nòvia que té, ni de deixar-la, ni de les relacions que van venint... i li van passant historietes prou divertides. I a Barcelona que per a mi ho fa més interesant. L'únic que no em va agradar massa va ser l'últim capítol del llibre. Crec que a l'escritor se li va la olla i ho va fer massa dramàtic, no quadra amb el to humoríestic de tot el llibre.

El segon ha sigut 'Maus'. Aquest còmic és bastant famós, tracta el tema de l'holocaust nazi. És impactant i emocionant. Hi ha dos històries, la del l'escriptor i son pare, i les històries que el pare conta al fill sobre les seves experiències durant el mandat de Hitler. Pero crec que em va emocionar més la història del pare i el fill, clar que l'altra conta coses molt desgradables... però la història familiar també és molt emotiva. El final em va parèixer brusc, crec que deuria acabar amb algunes pàgines més.

I el que he acabat aquesta tarde és 'Pyongyang'. Conta la història d'un canadenc que va a treballar uns messos a la capital de Corea del Nord. Són les seves impressions, la seva imatge del país, que seria la nostra si anèssim allí a viure, la d'un occidental que va a visitar un país on hi ha una dictadura. M'ha deixat un poc tocada pensant en com pot ser que aquestes coses passen, que hi hage païssos on la gent està privada de llibertat, de rebre informació veraç o poder contrastar-la, de ser manipulats, de patir fam, tortures, de no poder gaudir de l'oci, la música, el cine o les relacions humanes, de no poder triar si estudiar o no i que sigue el règim el que designe el teu futur... i moltíssimes coses més, és molt impactant, el recomano i aquest si que penso que no punxa al final.

Advanced Style

2011-05-24T19:50:00.003+02:00

Advanced Style és un blog que vaig descobrir no fa molt temps i que ara visito habitualment. És un blog de moda però a diferència d'altres blogs en aquest els protagonistes són gent gran. Persones grans de Nova York que posen amb el seu vestuari. Alguns van vestits molt estrambòtics i hi ha tant homes com dones -encara que moltes més dones-.

M'agrada veurel's perquè són molt originals vestint, amb molt de color i molts detalls i complements extrabagants.

També surten persones "conegudes" com Iris Apfel que es veu que és tot un personatge de Nova York.

Vaig estar llegint sobre aquesta dona i es veu que tenia una fàbrica de teixits amb el seu home i amb això de viatjar per tot el món recopilant robes es va fer un vestuari genial. Van fer una exposició i tot. Aquí us deixo algunes fotografíes de les peces que composen el seu armari :)

Federal + Louis Prima

2011-05-16T22:28:00.006+02:00

Ahir al migdia vam anar a dinar a 'Federal', un bar australià que està a la part esquerra de l'Eixample, molt a prop del Mercat de Sant Antoni. Jo vaig fer un tomb pel mercat, vaig fer alguna compra i em vaig reunir per dinar. No coneixia el bar però em va agradar molt! Avui he visitat la seva pàgina web (on podreu veure lo bonic que és :)) i he descobert que tenen un terrat que els fa de terrassa.

El que més em va agradar va ser el mobiliari. La planta baixa la tenen montada com si fos una gran cuina privada, molt acollidora, amb una taula gegant que pots compartir amb la resta de la gent. També et pots asentar a les finestres amb unes tauletes de fusta i no perdre detall del que passa al carrer. El menjar és bo, rotllo orgànic, el que penso és que pica una mica el preu. Però em pareix una molt bona opció per dinar un dissabte o un diumenge i més ara que comença a fer calor i pots estar obert al carrer.

Aquest és el plat que em vaig demanar, molt ben presentat, d'ous "de corral" amb bacon i una crema de formatge. Els postres també són molt bons i crec que és on pots trobar més menjar australià.

I ara us deixo la molt famosa cançoneta de Louis Prima "I'm just a gigolo" que he estat escoltant mentre feia el sopar i que m'omple de bon rotllo :) Us recomano l'album "Buona sera" que és el que he estat escoltant.

Manel

2011-04-18T14:50:00.004+02:00

Avui vaig a veure als Manel. La primera i única vegada que els he vist en directe va ser a les festes del Prat fa uns dos anys. Llavors no em savia cap cançó i des d'Els Pets i Sopa de Cabra no havia escoltat música en català.

Em va cridar l'atenció quan van tocar l'últim tema i anava pujant gent del públic per completar les lletres de "Corrandes de la parella estable", em va parèixer molt divertit!

A partir d'aquí, vaig començar a escoltar molt més el disc fins que es va convertir en la banda sonora del nostre pis. Vaig comprar el cd i em vaig apendre quasi totes les cançons.

Primer m'encantava la de "En la que el Bernat se't troba", després "Al mar", "Dona estrangera" és potser la que més m'agrada i amb "Pla quinquennal" també he estat enganxada un temps.

Ara tenen segon disc. No l'he escoltat tant perquè crec que les melodíes estan massa adornades i m'està costant digerir-lo. Espero que no sigue perquè vullguen demostrar que han han crescut com a grup o són millors músics, perquè ja són bons, espero sigue perquè jo sóc impacient.

Jo ara us deixo amb "Al mar", perquè la lletra em pareix molt bona i molt tendra :)

Curs de guió: segona i tercera sessió

2011-02-20T23:49:00.000+01:00

La segona sessió del curs també va ser prou interesant. Havíem de portar la idea i el tema del curt. La idea són dos línees i el tema ha de ser un tema univeresal.

Jo em vaig liar una mica perquè vaig pensar en un personatge, com era, com es sentia però no vaig pensar en qué li podia passar i el professor em va dir "ok, però ara busca algo interesant que li pugue passar"... i durant tota aquesta setmana ho he passat fataaaaaaaaal... relativament perquè alhora em divirteix, però pensar que no se m'acudia res o tot em sonava és terrible! és moooolt difícil!

Vaig desenvolupar una idea, després un altra i a partir d'aquí vaig treure la definitiva. La veritat és que estic prou contenta encara que crec que me la tinc que treballar més. Aquest divendres passat havíem de portar la sinopsi i la vaig explicar prou nerviosa en 10 minuts (estava un poc cabrejada perquè a classe som 6 i el professor va dedicar-li 30 minuts a un altra alumna i després a mi i a dos més només ens quedaven 15 minuts...). Crec que està bé, ho explicaré més endavant més detalladament però són dos persones que es coneixen en un lloc peculiar.

El tema és l'amor+amistat. Encara que també hi ha desamor, orgull, falta de valentia...

:) Estic emocionada per si algún dia es gravés aquest curt.

Aquesta setmana he de fer l'escaleta que són les escenes del curt. Va prenent forma. Però he de dir que m'he desesperat molt pensant en que tot el que feia era merda, còpia, etc... és molt complicat però si del resultat estàs orgullós, també és molt satisfactori.

Algunes de les meves companyes han fet històries molt curioses, ja us aniré explicant. Ara vaig a sopar que ja és mooolt tard i demà he de matinar.

Molts besets i bon inici de setmana!

Ah! us deixo amb un curt que em va agradar molt i vam veure a la segona classe, es diu "La explicación".

Primera sessió del curs de guió

2011-02-10T20:01:00.003+01:00

Primer donaré la mala notícia i després vos contaré la bona.

Divendres passat vaig començar el curs de guió. El que menys em va agradar va ser quan a l'obrir la porta vaig descobrir que tots els inscrits al curs eren dones! No tinc res en contra de les dones, jo sóc una dona, però volia varietat de gènere! ja acostumo a relacionar-me poc amb homes per a que el meu destí em jugue aquestes males passades...

El que més em va agradar va ser la resta. El professor ens va dir que el primer dia seria un poc pesat amb la teoria, cosa que a mi no em va parèixer perquè em va semblar molt interesant tot el que deia i els exemples que possava. Crec que jo tenia molt de mono de tornar a saver, llegir i apendre sobre narrativa audivisual.

Ens van donar una carpeta amb petits apunts i una llibreta marró on a més de pendre apunts hauré d'apuntar idees, somnis, el que sigue, tot val!

Això ja ho feia, no tinc la costum massa assimilada però si que moltes vegades apunto somnis o idees que em venen al cap el que passa es que es queden en idees i mai desenvolupo una història completa, poc a poc.

Vam començar la classe enumerant 5 de les pel·lícules que més ens agraden. El professor va dir que no tractèssim de impresionar-lo... i que havíem d'escriure també 2 llibres.

En fred és difícil pensar en 5 pelis de totes les que has vist o t'agraden sense oblidar moltes.

Jo vaig dir:

1/ 'Las vírgenes suicidas'

2/ 'Familia'

3/ 'Annie Hall'

4/ 'Psicosis'

5/ 'Good by Lenin'

La cinquena l'he vista fa poc i m'agrada però no la posaria a una llista, després pensava en 'Reservoir dogs' i altres, i tantes que oblido. Sóc de gustos senzills i més que de pel·lícules sóc de directors. Va comentar els films que vaig enumerar i va dir coses molt interesants.

Ja savia que Sofia Coppola es repetia més que els alls... encara que a mi igualment m'agrada, en lo que no havia caigut és que els seus personatges sempre estan fora de lloc, mai viuen el context que els correspón.

També va parlar de 'Familia'. A mi m'encanta, és una peli espanyola, la òpera prima de Fernando León de Aranoa ('Los lunes al sol'). Tracta d'un home que el dia del seu aniversari contracta a una companyia de teatre amateur per a que li fagin de família.

Va comentar que era el somni de tot guionista, que cap productor podria dir que no a aquesta idea.

També va parlar de 'Psicosis', de com dominava Hitchcock el llenguatge cinematogràfic i a l'espectador, canviant de protagonista i desorientant a l'espectador.

Del començament d'Annie Hall... i de moltes coses més.

Vaig trobar a faltar que no ens demanés per alguna sèrie, on sense dubte incluiria 'The Office'. Els dos llibres que vaig anomenar van ser 'Las reglas de la atracción' y 'El guardián entre el centeno'.

Demà més i tinc deures però estic un poc encallada perquè he de preparar la idea i el tema general amb el que desenvoluparé el guió d'un curtmetratge.

Bon cap de setmana que s'apropa!

Hallam Foe

2011-02-04T13:02:00.000+01:00

Ja fa temps vaig començar a escriure un post sobre aquesta pel·lícula però el vaig deixar a mitges. Quan la vaig veure fa un parell de messos em va agradar molt.

És la història d'un noi escocés amb poques habilitats per relacionar-se. La seva mare mor i ell culpa a l'amant del seu pare, que després és la seva madrastra, d'aquest fet. Desesperat per haver de conviure amb ella deixa la casa familiar, en mig de les Highlands, per a traslladar-se a Edinburg.

La vaig descobrir perquè estava escoltant música del grup Orange Juice i vaig descobrir la BSO.

Si veieu el trailer, apareixen dos temes, el primer és d'Orange Juice i el segon de U.N.P.O.C (cançò 'Here on my own' que posa els pels de punta). Dos grups escocesos.

Espero que la veieu i la disfruteu, jo vaig llegir abans de veure-la que era una peli lenta però a mi no m'ho va parèixer. Jo crec que t'enganxa des del principi fins el final, i poc a poc et va desesperant el no saver com acabarà la història d'aquest noi, si la cagarà totalment o no.

A més està el paissatge, tant de la casa familiar com d'Edinburg, on vaig estar durant l'erasmus quatre vegades i m'ha agradat molt tornar a veure la ciutat. L'accent dels personatges, la música i la interpretació de l'actor principal que és el noi de Billy Elliot em van parèixer genials. Ja em direu que vos pareix.

Club de lectura

2011-02-02T23:28:00.009+01:00

Avui he anat per primera vegada a un club de lectura. La història és que al pensar en el regal del meu amic invisible al Nadal - Estela, a la que li a la que li agrada molt llegir - vaig anar a la llibreria +Bernat que està a prop de casa a vore que trobava.

L'han reformat fa poc i feia molt bona pinta. Mentres parlava amb la llibretera sobre les idees que tenia de regal li vaig preguntar si feien club de lectura i em va dir que si. Com la meva amiga havia comentat alguna vegada que li agradaria participar en un club de lectura li vaig comprar el llibre que es comentaria a la pròxima sessió.

El llibre a comentar era 'Sonata a Kreutzer' de Tolstoi. L'any passat va ser el centenari de la seva mort així que suposo que per això el van triar. El llibre és de lectura ràpida, jo el recomano encara que potser us tire enrere saber que va d'una conversació (quasi monòleg) d'un home que li relata a un altre com va arribar a matar a la seva dona. El discurs del protagonista és misògin. Però al començament crec que deixa veure certa idea feminista al assegurar que la dona no podrà arribar a tindre els drets que gaudeix l'home perquè es tractada pel món com un objecte. Això em va parèixer a mi i he llegit per internet.

A mi el tema m'agrada: el feminisme, el paper de la dona a la societat, la seva imatge, el masclisme, etc... però no m'agrada caure en la crònica negra sino analitzar-ho des del punt de vista sociològic i cultural.

M'ha agradat anar-hi. El que passa és que m'he sentit un poc cohibida perquè la mitja d'edat rondava els 50 anys i són persones que han llegit molt. Mentre els observava he fet un petit estudi sobre la burgesia catalana. A vegades sóc més d'observar.

Només hi havia un home. Un fet sense importància però curiós perquè mentre comentava mig de conya mig en serio que la dona era més agressiva i retorçada... s'escoltava i sopava amb 12 dones.

Per mi ha faltat que es parlés del contexte històric del país (finals del segle XIX a Rússia) i la repercusió que va tindre el llibre en el seu moment. I m'ha sobrat que en alguns moments es comparés la vida personal de l'autor amb la novela, si existíen paral·lelismes, etc; i comentar (només per damunt, això si) exemples personals/familiars, etc...

Però en resum ha sigut molt interesant.

El pròxim mes el llibre a comentar és un de l'escriptor xilè Bolaño, ara no recordo quin.

Alguna vegada haveu participat en un club de lectura?

Us deixo amb la imatge d'uns lloms de llibres que vaig veure a un aparador d'una llibreria a París, on he estat aquest cap de setmana passat però això ja ho contaré en un altre post. A que són bonics els colors?!

Curs de guió

2011-01-17T19:41:00.003+01:00

Ja està, ja estic inscrita i emocionada per començar el curs de guió al que m'he apuntat.

Ja vos aniré contant que tal i es que tinc moltes ganes de començar :) de probar :) d'apendre :) i d'escriure alguna cosa interesant :)

Aquest any només m'he fet un propòsit però condensa moltes idees, es tracta de passar del 'vull fer' al 'faig'.

Una abraçada a tots!

Bon Nadal!

2010-12-21T21:31:00.000+01:00

Bon Nadal a tothom! Espero que passeu unes bones festes i gaudiu de les vacances els que teniu uns díes per a disfrutar de no fer res, menjar bé i veure a la família i amics.

Aquí están els torrons de Foix de Sarrià. Un era de postre de músic i l'altre de guirlatxe. El de guirlatxe em va agradar més, a vosaltres quins són els que més vos agraden?

Coconut Records

2010-12-12T13:07:00.002+01:00

Jason Schwartzman, cosí de Sofia Coppola, que va fer de Luís XVI a 'Mariantoniette', també és músic. I ho fa molt bé! Es fa dir Coconut Records. Us deixo un vídeo que ha dirigit la seva neboda? - em perdo una mica amb aquesta família - Gia Coppola, fotos i vídeos d'ella els podeu veure a la seva web. A mi m'han agradat bastant.

En aquest vídeo la música entra tard, però està molt bé.

La localització on està rodat m'ha recordat a sèries com 'Apartamento para tres': anys 80, L.A... :) m'ha agradat.

El mocador d'Oporto

2010-12-10T12:31:00.001+01:00

Aquest mocador el vaig comprar a Oporto. Tinc un altre mocador molt paregut en color blau, però sense els flecos, que era de ma mare. Ara li he de preguntar si també és portugués :P

Aquest és molt bonic, també estava en roig i no m'acabava de decidir, però crec que amb el color cru he acertat perquè aquest també té colors molt vius.

Un passeig per Sarrià

2010-12-09T21:38:00.012+01:00

Avui he anat a fer una volta pel barri de Sarrià que cau a prop d'on treballo. Com dins de poc temps ens traslladem a l'altra part de la ciutat, al port, m'avellix conèixer un poc millor el barri abans de marxar.

La primera parada l'he fet a 'Foix de Sarrià', una de les pastisseríes més conegudes i crec que també de les més cares de Barcelona - són omnipresents al barri com ho és La Caixa a tota la ciutat... -. Dins no he fet cap foto, hagués valgut la pena: els bombons, els pastissos, els torrons! i la decoració de principis del s.XX, donava gust estar allí :P Suposo que és com la pastisseria de la Diagonal quasi tocant Passeig de Gràcia, de la que ara no recordo el nom però que quan passava amb el bus per anar a treballar - quan vivia per Passeig de Sant Joan - em feia somiar amb esmorzars rodejada de velles burgesses barcelonines... jaja! fantasíes capitalistes que tinc de quan en quan... :P

Després he passejat per Major de Sarrià. He fet una parada a una pastisseria italiana i m'he comprat un tros de quische amb puerros i carabassa - estava mooolt bona! per si voleu pendre nota -.

He passat pel davant del Bar Tomàs, on fan les millors braves de Barcelona. M'agradaria tornar perquè només he estat una vegada i em va agradar l'ambient de canyes i braves.

Finalment he fet parada a una plaça i he dinat, encara que el dia no acompanyava per fer-ho a l'aire lliure.

Oporto o Porto

2010-12-08T21:17:00.009+01:00

Aquest pont he anat fins a Oporto amb la Marta. Vam agafar un vol dilluns al matí - vam tindre molta sort perquè no ens va afectar la vaga dels controladors- i vam arribar fins a aquesta ciutat portuguesa.

Després de marcar a l'hotel el que seria el nostre itinerari, vam sortir a descobrir la ciutat. Vam baixar per l'avinguda Aliados, on teníem l'hostal i ens vam dirigir cap al barri Ribeira, que és el barri més antic i està situat al costat del riu. La primera impressió al sortir del l'aeroport i del metro va ser d'una ciutat nova i cuidada, però al passejar pel barri vell, la impressió va canviar prou. Em va donar la sensació de que estava prou abandonat, algunes façanes estaven molt descuidades i fins i tot els vidres de les finestres trencades, per lo que imaginàvem que no hi devia viure ningú. Encara que els edificis amb rajoles eren molt bonics, aquesta deixança em va transmetre tristor.

A mesura que passaven les hores, aquesta primera impressió de ciutat abandonada ens va passar. Vam dinar -arròs de marisc!-, vam a fer un vi a la cafeteria 'Majestic' on també vam berenar una espècie de torrijas amb crema d'ou i vam veure a aquestos simpàtics portuguesos vellets que també feien un aperitiu. Hi ha un que va molt ben conjuntat! ens va fer molta gràcia aquest detall!

Al fons el barri de Ribeira.

El segon dia vam visitar una llibreria molt antiga on es veu s'han rodat escenes de Harry Potter. També vam visitar una de les bodegues on vam fer un tast de vi i a la nit vam sopar en un restaurant on cantaven Fado.

I aquest és un dels tranvíes antics que recorren la ciutat.

Un bon viatge i un racó on perdre's un cap de setmana.

I finalment vaig anar de...

2010-11-15T21:08:00.004+01:00

Aquesta és la proba de que em vaig disfraçar de Tipi Hedren a 'Los pájaros' de Alfred Hitchcock. No s'aprecia massa bé, però damunt l'hombro tinc un corb a punt d'atacar-me, encara que jo estigue rient és pel pànic, risa nerviosa que diuen... Em vaig emocionar molt pensant en què em podia disfraçar, calfant-me el cap amb algo relacionat amb el cinema... i voilà! Hitchcock, el mestre del suspens (i no perquè fos mal estudiant ja-ja). Quan anava a l'institut em vaig obsesionar un poc amb les seves pelis ('Los pájaros', 'Psicosis', 'Vértigo'...) i em vaig fer tota la colecció amb vídeo. Em vaig deixar algunes pelis per veure però ara m'han vingut ganes de fer un recordatori.

M'ha semblat molt curiós el trailer que he vist per internet de la peli, molt original. Realment ni es veu a la protagonista, ni es sap molt bé del que parla aquesta dona... però aquesta forma de parlar acusant cap a l'espectador et deixa intrigat, eh? alguna cosa ens voldria dir el tio Alfred...

Homenatge a...

2010-10-27T22:05:00.003+02:00

Celebreu Halloween? jo crec que aquest serà el primer any que ho faig i estic molt emocionated :D Demà vaig a una festa de Halloween amb companys del treball i la meva disfressa és un homenatge a un dels directors de cine que a mi més m'ha agradat sempre... i fins aquí puc llegir ;) però pròximament posaré alguna foto... :[

'La vida es un guió' de Isabel Coixet

2010-08-30T00:35:00.008+02:00

Mai he vist cap pel·lícula de Isabel Coixet (sí, ho tinc pendent :P), però la setmana passada vaig anar a la biblioteca (Jaume Fuster, a Lesseps, està xula!) per a agafar uns llibres i a la part de cinema vaig veure un llibre de la directora. Era molt curtet i l'he llegit molt ràpid. Es diu 'La vida és un guió' i està dividit en quatre parts: la primera part parla sobre històries familiars i de posguerra (va estudiar Història a la universitat), la segona tracta el maltractament de gènere (va estar preparant un documental sobre el tema), la tercera part sobre el cinema (gustos, mites...) i la última part sobre la pel·lícula 'Mi vida sin mi'.

La part de història... d'entranyables anècdotes familiars... vale, però la segona part m'ha paregut molt interesant. Reflexiona sobre el maltractament de gènere, pensaments que li van sorgir mentre feia entrevistes e investigació. Explica que algunes de les dones maltractades li preguntaven 'però això servirà per a alguna cosa?' i ella no savia que contestar, perquè potser la intenció és obrir els ulls o provocar que la gent empatitze amb el tema, però també estava disgustada perquè possava en perill a moltes persones que havíen participat i tinc entés que per això i altres raons al final el projecte es va parar. Perquè molta gent diu allò de a mi no em podria passar mai això, li passa a persones dèbils, és un tema molt mediatitzat que ha perdut gravetat per això mateix, encara tenim molt arrelades costums i gestos (i cita alguns de pelis)... jo crec que si que serviria per fer entendre a molta gent que és un tema molt proper, que no només passa als dèbils sino que hi ha molt a fer i moltes coses sobre les que reflexionar, apendre i no tolerar.

Però el que més m'ha agradat (en general de tot el llibre i d'ella mateixa, que ara la veig més propera) és la inseguretat, que és humana i la patim quasi tots en algun moment o circunstància. El llibre el dedica, a més dels seus pares jeje, als tímids, als insegurs, als que ni tenen la veritat absoluta ni tan sols una veritat. Al pròleg expliquen com el seu primer treball va resultar un fracàs (i no només econòmic) però com va ahorrar, va treure d'aquí i d'allà i ho va seguir intentant. Explica els nervis d'abans de començar a rodar, posar en marxa un equip tan gran i no estar segur de lo bé que ho pot arribar a fer... i moltes coses més.

I especialment, m'agradat una part. Hi ha un capítol que diu - parla molt de sí mateixa (rutines, pensaments...) - de les coses de les que ens deuríem desfer. A començament d'any diu que és una bona època per desfer-se de moltes coses, i fa una llista!!! (jo també faig llistes de tot, puta i no puta mania!). De la roba que no et poses, dels electrodomèstics que no utilitzes, dels llibres d'autoajuda que si funcionessin ningú necessitaria ("la seva existència ja evidència que ens em d'empassar els problemes i no esperar que 200 pàgines mal redactades suposen un canvi a la nostra vida" ole!), de les males costums (preguntar com estàs sense escoltar la resposta, queixar-se de tot i de tots sense treva, amagar el gust per comèdies fluixes - això ella! -, etc), i finalment abandonar la mania de fer llistes per tot perquè sempre queda fora el més important. Jo no estic preparada per deixar aquesta mania de moment... em va bé, però moltes vegades faig llistes de coses que vull fer i acabo per no cumplir ni la meitat i desprès em sento malament... però això ja és un altre tema :P

El llibre ha estat millor del que m'esperava, perquè m'han agradat els seus raonaments i els he sentit molt propers. Més endavant ja parlaré de les seves pel·lícules :P

(Serà cert que Isabel Coixet va fer l'anunci aquell de 'a qué huelen las nubes? a qué huelen las cosas que no huelen?...).

Moonlight Serenade de Glenn Miller

2010-08-27T01:18:00.005+02:00

Quantes vegades haurem sentit aquesta cançò? a quantes pel·lícules? I per a mi sempre desprén aquesta tendresa i tranquilitat, encara que també crec que està carregada de romanticisme... em dec haver posat tendra... :)

M'agrada molt Glenn Miller i alguns altres temes que té. Segur que el de 'In the mood' també vos sona.

A que és xulo el meu fons de pantalla?

I ara acabo de veure 'Manhattan' de Woody Allen. De aquí el jazz i Glenn Miller.
La vaig començar a veure fa unes setmanes però em vaig quedar clapada a mitat. Avui ja l'he acabat, encara que ja l'havia vist feia anys però hi havia moltes coses que no recordava. M'encanten les pel·lícules de Woody Allen, algunes són més brillants que unes altres, es pot fer molta crítica, però coincideixo en que totes tracten històries no massa complicades però que sempre et fan pensar sobre lo senzilla que podem fer la nostra vida. Ja tinc un post mig preparat dedicat al director on parlo de tot això i sobre lo bon director que me pareix: paissatges urbans, creativitat dels plans, històries corals, ironia, fantasíes de l'autor... m'encanta, però ja m'explaiaré a un altre post.

Bona nit!

A la nit, a Barcelona, abaixa el volum!

2010-08-26T00:49:00.024+02:00

Pareix que alguns dels meus veïns no han llegit aquesta frase que es pot llegir a molt punts de la ciutat... Ai els veïns, són quasi com a companys de pis 'gracies' als patis de llums...

Jo que venia de viure a Castelló en un entorn idílic, a una habitació que donava a l'exterior, quan mirava per la finestra veia el verd d'un jardí! potser era massa qualitat de vida? Ara ho valoro.
Quan miro per la finestra ara veig dos metres quadrats d'espai invaït per la foscor, un fons ple d'objectes (bastonets de les orelles... mmm... al meu pati de llums hi ha més residus que al fons marí) i la varietat d'olors. I es que aquest espai concentra una gran varietat d'olors que van canviant a lo llarg del dia, molt influenciats per l'olor de menjar. Reconec perfectament el que la gent estem cuinant, però també la colònia de la meva veïna de baix, la meva casera que casualment es diu Senyora Cases ja-ja. Aquest olor no m'agrada gens! però em recorda a l'estiu passat (i el recordo amb alegria!). Suposo que el vaig començar a captar amb el bon temps quan obríem totes les finestres i ara em ralla bastant que un olor que no soporto em porte bons records... és com si el sabor d'un Frenadol et recordés la millor truita de patata que has probat! no! no té cap sentit!

Però a part d'això, ja feia temps que volia escriure sobre els patis de llums i el món veïnal... hi ha moltes històries per contar. La veïna que posa la música a tota castanya, més o menys a 100000000000 decibelis sense importar-li si són les 8 del matí o les 4 de la tarde... encara que m'estimo més la música que els seus crits, però d'això ja faré un altre post.

També dedicaré un capítol al telèfon que sona a 2000 decibelis unes 50 vegades al dia, intermitent des de les 8 del matí... Ara ja he captat que no és el mateix to que el de ma casa... però al principi em despertava tota accelerada pensant que era el de casa...

I també hi ha molt de suc per fer un post sobre les cadenes del water, un tema apassionanat. I si, al meu pati de llums es pot sentir quan un veí estira de la cadena... fins i tot, alerta, he arribat a sentir algún pet... Quan tiren de la cadena pareix que plogue, i quan es tiren un pet, que trone... ja-ja.
Aquest cap de setmana passat va estar al pis una amiga i em va comentar que era molt agradable això de sentir les cadenes del water perquè va dormir molt a gust pensant que plovia... sense comentaris.

Però digue'm que els fets que han succeit la passada nit m'han animat més que mai a escriure sobre els patis de llums. Ahir era tard quan anava a dormir... seríen les 3... estava fent moltes coses de profit i vaig pensar, Erle, per avui ja està bé, no pots salvar la humanintat en una nit, descansa. Vaig gitar-me però no tenia son i vaig començar a llegir un relat d'Edgar Allan Poe... tot estava molt calmat, no es sentia res... i derrepent, un crit!!!
Era la veu d'un home gran, d'uns 65 anys (per dir algo)... i al que anomenarem Manel. Doncs Manel va cridar espantat i aquest fet va fer que deixès apartat el relat, em vaig espantar... I de sobte... la veu d'una senyora gran, d'uns 65 anys (per dir algo també), a la que podríem anomenar Carme, la seva dona. Aquesta dona, molt energética, li va contestar també cridant 'però què passa?'.
I jo vaig pensar, òstiaaaaaaaaa, què collons estarà passant! És agost, fa molta calor, igual l'home que és gran ha patit un cop de calor... i no seria d'extranyar perquè jo he patit un parell avui... a més aquesta parella aire acondicionat no té, sino no dormiríen amb les finestres obertes com jo...
Un segon més tard, ja saveu que quan estàs inquiet penses molt accelerat, un altra idea se'm va passar pel cap: òstiaaaa, què collons estarà passant... no hi ha molta gent a la ciutat i igual han entrat a robar al seu pis, han sentit sorolls i s'han espantat...
Al segon número 3... les meves idees es barallaven dins del meu cap i es tornaven més fosques, i se'm va passar la tercera idea pel cap, encara més terrible que les anteriors. Òstiaaaa, què polless estarà passant! el Manel deu haver vist un fantasma o algun tipus d'aparició d'ultratomba i s'ha 'acagallonit'... És important recordar que jo estava llegint un relat de Poe (que per cert no em va agradar... potser perquè no em vaig enterar de res amb tanta interrupció...).

Però tornem a la qüestió, jo ja no aguantava més, tant de crit... sé que pensareu que només van ser dos, però van ser prou intensos... Jo també estava a punt d'unir-me i cridar per pur nerviosisme i mala llet (3,30 de la matinada... tic tac)... I llavors el Manel amb un to molt seriós, jo suant com un pollet expectant, li diu a la Carme: 'però què faaaaaaaaaaas?'... ufff la tensió era insoportable, què debia estar passant? els segons passaven com hores... i en aquest moment, la Carme, molt contundent li respón: 'què no puc anar a fer pipí?'...

Si, pipí, amb accent a la segona i...

Tot el misteri es resumia amb un pipí. Un pipí a les 3.30 de la matinada i el somni lleuger d'un home. Quan pensava que no quedava res més a dir, ell li diu 'i doncs, què fas amb tant de soroll?' i ella li contesta 'però què dius! ara no podré ni aixecar-me a fer pipí...'. Seria que la dona es va beure 2 litres d'aigua abans d'anar a dormir? un dubte que mai aclarirem...

Però la qüestió principal és: perquè? perquè he de ser partícep d'aquestes converses? converses que tenen lloc a la intimitat... no se qui són, ni d'on venen, ni on acabaran amb tant de pipí, però el que si se és que ja no lis queda intimitat perquè el meu pati de llums lis ho ha robat.

Moraleja: odio els patis de llums.

Si poseu 'patis de llums' a imatges de Google (on sino?), són bestials les 3 primeres imatges... Com va dir Maragall: 'Viure a Barcelona és un luxe que hi ha que pagar...'.

Yo, Cristina F.

2010-08-24T10:56:00.000+02:00

'Yo, Cristina F.' és una peli alemanya de l'any 81, que retrata la història, basada en fets reals, d'una noia de 14 anys que s'enganxa a la heroïna.

Avui he fullejat una revista i he vist que parlaven de la peli, he investigat un poc de qué anava i m'ha paregut interesant. En alguns moments és pareix bastant a 'Trainspotting', la temàtica és la mateixa, encara que aquesta peli està situada a Berlín i el to o discurs és sempre dramàtic, crec que 'Trainspotting' no només parla de la droga, sino de la falta de sortida dels joves del film i és més irònica.

'Yo, Cristina F.' és angoixant i trista, no t'acabes de creure com nois de entre 14 i 17 anys s'engaxen a aquesta droga (a part d'haver tontejat en moltes altres), ells mateixos s'adverteixen de que una vegada la probes no hi ha marxa enrere però també comenten que tenen el control absolut sobre si mateixos, el que acaba sent evident que és un absurd. Com són estudiants i no tenen diners, s'acaben prostituint a l'Estació Central per a aconseguir dosis. La protagonista i el novio intenten desenganxar-se i les imatges són molt dures... en general la peli ho és molt.

Està bé si voleu rependre el tema de la droga, sobre aquesta època (sembla mentida, però fa un temps vaig llegir no se on que l'heroïna estava tornant), encara que no es contextualitza massa, sino és pel concert de David Bowie.

La part que més m'ha agradat és al principi, quan comencen a còrrer per una espècie de centre comercial tancat i es sent de fons 'Heroes' de David Bowie. Pareix que es vagen a menjar el món. A més aquestes imatges les han utilitzat per al vídeo del tema 'Drugs in my bodie' de Thieves like us.

Però jo vos pose 'Heroes' de David Bowie :)

I, I will be king
And you, you will be queen
Though nothing will drive them away
We can beat them, just for one day
We can be heroes, just for one day

And you, you can be mean
And I, I'll drink all the time
'Cause we're lovers, and that is a fact
Yes we're lovers, and that is that

Though nothing, will keep us together
We could steal time, just for one day
We can be heroes, for ever and ever
What d'you say?

I, I wish you could swim
Like the dolphins, like dolphins can swim
Though nothing, nothing will keep us together
We can beat them, for ever and ever
Oh we can be heroes, just for one day

I, I won't be king
And you, you won't be queen
Though nothing will drive them away
We can be heroes, just for one day
We can be us, just for one day

I, I can remember (I remember)
Standing, by the wall (by the wall)
And the guns, shot above our heads (over our heads)
And we kissed, as though nothing could fall (nothing could fall)
And the shame, was on the other side
Oh we can beat them, for ever and ever
Then we could be heroes, just for one day

We can be heroes
We can be heroes
We can be heroes
Just for one day
We can be heroes

We're nothing, and nothing will help us
Maybe we're lying, then you better not stay
But we could be safer, just for one day

Un clàssic de l'estiu

2010-08-23T23:28:00.000+02:00

Un clàssic de l'estiu, per a mi des de fa dos anys, és anar a les festes de Gràcia. Aquest any he de destacar: la quantitat de nois guapos :D i la plaça Rovira. Em va agradar com estava decorada i l'ambient. Fins l'any que ve!

A la foto de la plaça, hi ha algú del món bloguil, saveu qui és? :P

Agenda musical hivern 2010

2010-08-06T10:54:00.000+02:00

Ja he fet una agenda per al pròxim hivern de concerts gairebé imprescindibles:

7/11/2010 CRYSTAL CASTLES - Apolo (20€)

11/11/2010 THE CORAL - Razzmatazz (20€)

13/11/2010 THE DRUMS - Be Cool (14€)

14/11/2010 INTERPOL - Club S. Jordi (35€)

21/11/2010 ARCADE FIRE - Palau S. Jordi (35€)

16/12/2010 MGMT - Razzmatazz (25€)

Als que estan amb negreta no vull faltar! Ara em falta trobar gent que em vullgui acompanyar a tots... jo aniré fent veus, però si algú s'anima, encara teniu temps per anar pensant si em voleu acompanyar :P Interpol i Arcade Fire són 'lo más'... jo si fos vosaltres no deixaria perdre l'oportunitat d'anar a un concert jeje.

Els meus gorrets

2010-08-05T00:19:00.000+02:00

El primer començant per l'esquerra i el del mig, els vaig comprar abans de l'estiu a H&M. El primer és com de fieltro, a lo Pete Doherty jejeje ara fa massa calor per posar-me'l però ja l'he estrenat, encara que em feia un poc de vergonya portar-lo... jeje. L'altre és tipo gondolero i el tercer ja el tinc fa 2 anys, ja està un poc cascadet i me'l poso més.

M'estic aficionant als sobrers. Crec que a qui li queden bé, li queden molt bé, són un bon complement.

Blue velvet

2010-07-27T23:43:00.008+02:00

Aquesta setmana fan bones pelis a la filmoteca (o pelis que a mi m'avellix veure). Avui he vist 'Blue velvet' de David Lynch. No se si recordareu que l'estiu passat vaig començar a veure 'Twin peaks', magnífica sèrie del mateix director, però vaig deixar-la quasi al final (però penso rependre-la). Doncs 'Blue velvet' que és anterior a la sèrie, m'ha recordat moltes coses que suposo marquen l'estil de Lynch. Imatges oníriques, el contrast de colors a la fotografia (blau i roig, com es veu a la foto), la música, l'humor negre, personatges singulars... A mi m'agradat bastant i he entès de que va (no puc dir el mateix de 'Mulholland drive'... hi haurà que veure-la un altre cop en un futur). Al final he sortit tararejant el tema principal de la peli.

Han programat la peli perquè fa poc va morir Dennis Hopper, que fa un molt bon treball com a maníac (realment et fa passar angústia... a l'hora que et dona risa... coses del director!).

Abans de la sessió han passat una petita entrevista amb Hopper que també ha sigut director i que comentava que només el trucaven de la indústria de Hollywood per fer de dolent, però ell reia.
Recordava com havia sigut el rodatge de 'Apocalipse now' que va durar dos anys i en el que Coppola va empenyar les vinyes, la productora... i comentava que potser seria la última peli que feia però la rodaria molt minuciosament, encara que també va improvisar molt sobre tot amb el final, que no tenia definit. També parlava de com va ser fer 'Easy rider' (un altra peli que voré aquesta setmana) en un moment en que als EEUU només es feien pelis de Doris Day i ningú parlava del que estava passant al país: l'assesinat de Martin Luther King, ciutats cremades, drogues, sexe lliure... i que es va convertir en una de les primeres pelis independents americanes.

Però per últim es queixava de la distribució i comentava que és el problema del cine actual. És molt difícil accedir a pelis d'altres països que no siguen americanes, franceses o alemanyes (per exemple). I ell recordava com abans hi havia cines on podíes veure pelis de tot arreu. Les conseqüències són que al veure el mateix tipo de cinema (procedència, estil, temàtica...) el cinema s'ha americanitzat' (i/o globalitzat).

Ha sigut molt interesant.

Entre nosotros

2010-07-08T01:36:00.004+02:00

Aquest dilluns vaig vore la peli 'Entre nosotros'. És una bona història, senzilla però la recomano. Va d'una parella que va de vacances a la casa que tenen els pares d'ell a Cerdenya. Allí es troben en una altra parella i aquí comencen els problemes. Quan la estava veient pensava com se passen l'un amb l'altre o jo això no ho aguantava... però quan la peli s'està acavant et dones compte de que alguna vegada has fet coses paregudes (fer teatre, intentar agradar d'una manera o d'un altra, avergonyir-te...).

Està molt bé perquè reflexiones sobre lo condescendents que podem arribar a ser (m'agrada aquesta paraula perquè no savia exactament que significava i ara que ho he averiguat la vull utilitzar més jejeje), o quan ens oblidem de lo important que és ser genuí i no per agradar als demés sino per tú mateix.

Escolteu també aquesta cançò, 'you and I' de Wilco, és molt bonica.

The last interview

2010-06-17T11:23:00.005+02:00

Aquest dimarts vaig fer una entrevista. Yuhuuuuuuuuuuu!!! la primera en molt de temps. Era una entrevista informal, a una cafeteria. Havíem quedat a plaça Universitat i a les 10 hores em trucaríen per telèfon i ens reuniríem a un punt de la plaça. Jo ja vaig vore sortir del metro al que pensava que em faria l'entrevista i quan vaig vore que trucava i em sonava el mòbil li vaig dir crec que ja t'he vist. A l'anunci possava que era de copy (redactor publicitari) però ell em va comentar que ja teníen al copy i buscava a algú per a creativitat en internet/nous mitjans, jo vaig pensar joer menuda merda jo no controlo res de programes d'aquestos... però més endavant li vaig preguntar exactament el què i me va dir que era creativitat, inventar nous formats que incluixquen diversos mitjans (noves tecnologíes, internet...) que no hi havia que preocupar-se per la programació ni la producció. Em va molar molt.

La qüestió és que no se si em va sortir massa bé... tenia aquesta sensació perquè m'atrancava un poc en què vull fer, a què m'agradaria dedicar-me realment, perquè he fet això o allò... total, que penso que dono una impressió de dispersió molt gran...

Però no passa res. Perquè vam parlar de música i altres coses i va estar bé, i encara que no m'agafen (joer quina merda!) he de dir que m'he motivat. Després em vaig anar a esmorzar a una terraseta pel Raval, vaig demanar un croissant i un aigua (el café ja l'havia pres, i ja estava prou alteradilla) i em vaig posar a pensar... A vore, què m'agradaria fer. Ja sé el que m'agradaria fer, moltes coses, però a vegades tinc com a vergonya o por de dir-ho en veu alta. Molt extrany.

Prenent el solet vaig començar a escriure:

1ª qüestió - què m'agradaria fer?
I tot lo que vull fer, que són moltes coses les que m'agraden, jo no se si és una ventaja o un inconvenient, perquè tothom que m'entrevista me pregunta perquè has fet això i perquè allò i ahí em poso un poc nerviosa, però he de començar a raonar-ho bé. Perquè el que t'entrevista suposo que vol que li digues que t'agrada molt lo que ell busca i que li raones bé, i veient el meu curriculum com hi ha varies coses deu desconfiar (això és el que jo penso...). Ara ho tinc raonat.

2ª qüestió - què és el que m'inspira?
Exemples de publicacions, empreses, fets o conceptes que m'agraden. Exemples per a mi.

3ª qüestió - què puc fer?
Una llista de coses que puc anar fent pel meu compte, algunes més serioses que unes altres, però tot servirà.

Després va vindre la meva amiga M., li vaig contar què tal... ella em comentava és que en lo teu hi ha molts de camps i tot evoluciona de forma molt ràpida... Però la meva pregunta és, hi ha que ser el millor només en un àrea? En teoria si, buscar el que et diferencia i potenciar-ho. O no hi ha que rallar-se tant i seguir buscant... jo vaig a pensar en les dos coses a vore què tal.

Una imatge del carrer Ramelleres, per on vaig fer l'esmorzar :)

Vull actualitzar

2010-06-14T14:01:00.005+02:00

Vull actualitzar, però tampoc he tingut tant de temps, bé, temps si, i ganes també, però hauré estat fent altres coses... com dormir, que últimament em costava mooolt aixecar-me del llit pel matí. L'altre dia em vaig alçar a les 10 i em va recordar a quan anava a l'institut i tenia que alçar-me a les 7 del matí... com ho odiava! Però no es que sigue una gossa o estigue deprimida, era l'antihistamínic! Així que durant uns díes l'he deixat de banda... ja quan vaig anar al Primavera Sound, el segon dia de festival em va passar factura perquè a mitat d'un concert m'haguès tirat al terra i haguès dormit super a gust... bufff. Així que fora antihistamínic i benvinguda pluja de mocs i picor d'ulls... Així és la meva primavera: alternant mocs i conjuntivitis amb sonambulisme constant.

Bé, ja escriuré sobre el Primavera Sound que va ser molt interesant i molt divertit :) a més tinc el post mig escrit. I sobre més cosetes d'últimament.

Un beset a tots i gracies per demanar actualitzacions, em fa super feliç!

I ara vaig a posar la cançò de The Horrors que tant m'agrada perquè em sorprén que un grup amb aquestes pintes facen cançons tant bones... jo pensava que seríen uns freaks.

I aquí una foto del grup en qüestió, ara compreneu perquè deia lo de freaks?

Que hi ha un que porta el cabell com una bola i sempre em recorda a un dia quan estava a Newcastle (Anglaterra) i se'm va arrimar un noi amb el mateix cabell per a lligar, el que passa es que jo estava prenent la fresca fora de la casa on era la festa i no li vaig fer (poder) quasi cas. Ell no parava de preguntar coses sobre Espanya i això em fa pensar que per a lligar més tindria que marxar a l'extranger... (una de les opcions que tinc a la ment últimament i no només per temes de sequera sino de treball...).

Bé, i el vídeo que he penjat no vos recorda a aquest de Sid Vicious? A mi molt. Però no l'he acabat de vore ara mateix (fa temps si) perquè em cau molt malament, no el soporto. No se perquè però no m'agrada ell.

Aquest em cau millor, encara que potser era més mala persona que l'anterior.

Ascenso y caída de una prometedora carrera

2010-04-29T16:44:00.004+02:00

Recibo la llamada desesperada de un amigo diciéndome que necesita mi ayuda para acompañarle a ir de compras. Yo, orgullosa porque un amigo cuenta con mi buen gusto para renovar su armario, decido acompañarle para regalarle mis mejores consejos.

Él, me lleva primero a una tienda de ropa en la que ya había echado el ojo a dos prendas. Pasando de forma olímpica a la par que sutil de mi, suda de mis consejos y decide llevarse las dos horrorosas prendas que ya había escogido antes de nuestra incursión común en el mundo de la moda. No me molesto, pienso que el yo interior de cada uno debe fluir.

Los dos, vamos a una boutique de ropa interior, véase la típica mercería cutre de barrio. Único y verdadero objetivo de mi acompañante: pasar la tarde y renovar sus calzoncillos. Mi orgullo como personal shopper queda abatido al comprobar que mi amigo basa su compra en una única, según él, regla de oro: blancos no, se ve más la mierda.

Fin de mi carrera como personal shopper.

Gat vell de l'aigua fuig...

2010-04-23T00:21:00.004+02:00

Fa poc el meu germà em va citar aquesta frase i em va agradar. Un gatet vellet de l'aigua fuig i sap perquè, doncs perquè s'ha mullat en el passat i sap que no li agrada! :P

Aquestos díes he estat un poc preocupada per alguns assumptes... però més o menys ja està, sempre va bé contar-li a algú que té més experiència a la vida i que et vol molt. Sempre et donaran bons consells perquè es preocupen perquè estigues bé i a més et coneixen. Aquestos últims anys parlo més amb els meus pares del que parlava i quina llàstima no haver-ho fet abans.

Gracies als meus pares i germans per donar-me els vostres consells i sobre tot per escoltar-me.

Amb això del gat m'ha vingut a la ment lo del 'smelly cat' de Friends, però crec que si posès el vídeo li trauria sentiment a l'assumpte :P

Escena Bcn

2010-04-22T23:45:00.006+02:00

Un dels pocs privilegis de treballar en una botiga és gaudir dels events que patrocina la marca, en aquest cas podré gaudir demà dels concerts de Escena Bcn a Montjuic.

El cartell està prou bé. Van Sidonie, que els vaig veure fa poc al Apolo, Love of lesbian, dels que no conec gaires cançons però és una bona oportunitat per a veure qué tal, Facto Delafé y las flores azules, que em pareix que estan molt bé, Mendetz, divertits, i molta més música.

Aquí poso un parell.

Mendetz - "Futuresex".

Facto Delafé y las flores azules - "El indio".

I demà és San Jordi, vull fer un tomb per les Rambles i veure l'ambient perquè els darrers anys no em vaig passar. Vosaltres teniu algún llibre comprat per regalar? jo no, però igual em regalo un demà ;)

Monsters of folk

2010-04-21T23:57:00.007+02:00

Un dels meus últims descobriments ha sigut Monsters of folk. Es veu que ja van des del 2004, des de que els components van coincidir quan estaven de gira amb les seves bandes respectivament, i van crear el grup. Però he llegit que l'únic disc que tenen el van gravar al 2009 i la gira per Europa també la van fer l'any passat (i jo m'entero ara!).

Estic super enganxada a sentir el disc sencer a l'Spotify, però aquí poso els dos temes que més m'agraden, encara que el disc al complet el recomano infinitament.

'Whole lotta losin' és la cançò que més m'agrada de tot el disc.

Well, I got a lot
Lord, I got a lotta losin'
Friends and heroes
Packin' up and movin'
And one of these days
I'll be left with nothin'
But memories and no time
So I better get
Yeah, I better get accustomed
'Cause, I got a lot
Lord, I got a lotta losin'
By and by and by and by and by

Well, we never got laid
But we had a lotta laughs, so
Runnin' like thieves through the streets of Chicago
Look at me now, I'm leanin' out of open windows, singin'
I still miss someone
So I better get,
Yeah, I better get accustomed
'Cause, I got a lot
Lord, I got a lotta losin'
By and by and by and by and by

Pickin' up speed
Pickin' up the pieces
Losin' leaves in every season
The winter ends right at my feet with
Flowers creepin' up through the crack in the concrete

Well, I got a lot
Lord, I got a lotta losin'
Friends and heroes
Packin' up and movin'
And one of these days
I'll be left with nothin'
But memories and no time
So I better get
Yeah, I better get accustomed
'Cause, I got a lot
Lord, I got a lotta losin'
By and by and by and by and by

I'm pickin' up speed
Pickin' up the pieces
Losin' leaves in every season
The winter ends right at my feet with
Flowers creepin' up through a crack in the concrete

Well, I got a lot
Lord, I got a lotta losin'
Friends and heroes
Are packin' up and movin'
One of these days
I'll be left with nothin'
But memories and no time
So I better get
Yeah, I better get accustomed
'Cause, I got a lot
Lord, I got a lotta losin'
By and by and by and by and by
By and by and by and by and by and by

I 'Say please' és el primer tema que vaig escoltar i a partir d'aquí vaig descobrir un dels grups que aquest any i en els últims temps més m'han agradat. Normalment escolto molta música, però d'aquí a sentir un disc complet una i un altra vegada hi ha un bon tros, però Monsters of folk és de lo millor que he sentit últimament.

Si vos animeu, és un bon disc.

Everyone grows old on the gold coast
It takes a lot of hope to grieve
Everyone gets dark and the worst part
Is the way those thoughts can please you
Personality like a split screen
See yourself down your knees

Hold out your hand
Hold out your hand, darling
Hold out your hand
Say please

solo

Everyone gives up down on hard luck
On hope ain't enough it seems
Everyone gets lost in their own fog
Have to wonder on with lantern dreams

Say please, please
Just say something
Speak up, please
If its what youre looking for

Hold out your hand
Hold out your hand, darling
Hold out your hand
Say please

G.A.P.

2010-04-15T13:59:00.004+02:00

'Glúteos, abdominales y piernas'...

...Y la muerte a tope. Avui he anat al gimnàs i m'he colat en aquesta classe, al principi una mica d'step i jo pareixia un pato marejat, m'he costa un munt enterar-me dels passos... i ho veig i és super senzill, però un que es deia twist no m'ha sortit cap vegada... no desesperaré perquè era el primer dia. Després cames, després culet - ha hagut un moment que pensava que em cremava el cul de l'esforç que estava fent - i després abdominals.

No m'ha costat massa, però al final ja no podia més, però m'ha agradat molt la classe, la profe era maja, no parava de fer "uuuuhhh ahora duele eh!" i a mi em feia gràcia perquè era la muerte. Però ha estat prou bé, segur que repeteixo perquè són les parts del cos que més vull treballar - cames per a enfortir els genolls, ja que m'ho va dir el metge perquè tinc els genolls un poc desviats, la panxeta fora i el cul respingó, yuhuuuu! - a part de braços, que també els treballem amb la barra. També fan servir pesos i una cinta. Demà ja contaré qué tal les agulletes jejeje.

Ara estic prou cansada, vaig a dinar salmó a la planxa amb una mica d'ensalada i després em donarà temps a fer una lleugera migdiada com al tío que hi ha baix a la foto, qualsevol lloc i moment és bo per una siesta! Això és vida!

Batalles musicals i looks que es poden reciclar

2010-04-14T00:07:00.005+02:00

M'agrada molt aquesta cançò i podria sentir-la en bucle infinit eternament, però al meu pis ja m'han avisat de que no ho torne a fer... :P és que quan m'agrada molt una cançò no puc evitar-ho, la sentiria sense parar fins que em donès un poc d'asquet i això no sol passar, i en cas de que remòtament això passés, els meus companys de pis em tiren pel balcò. A més sempre sento de fons que diuen 'otra vez?' o 'venga otra vez, que no la hemos oído nunca...' jejeje però jo ja lis dic que el problema és seu perquè no solen posar música. Encara que fa poc un d'ells va començar a posar música però com jo la vaig començar a posar més alta al final vaig guanyar la batalla musical i va tindre que retirar-se del campionat... pensareu que sóc odiosa com a companya de pis, però no és del tot així... :P

No hi ha res més bonic que sentir una cançò i que et recorde a una persona o un moment concret, així que estic creant molts moments compartits i en un futur, quan tornen a sentir aquestes cançons, recordaran lo feliços que èrem vivint junts... no?

Doncs com em tenen limitada, em raciono les dosis musicals i d'aquesta cançò encara no m'he cansat. El videoclip està xulo, és antic, però m'agraden els videoclips dels 90, realment és l'època de música espanyola que més m'agrada. Però poso el vídeo (encara que so i imatge vagen descompasats, sorry!) perque m'agrada el look de Calamaro i companyia. Menys la camisa de ratlles que em pareix una 'coentor' i em recorda a una que tenia el pare molt lletja, la resta crec que està molt bé: xupa de cuero, cabells rizats, patilles, vaquers desgastats, ulleres de sól... aquest look s'ha de recuperar!

Per cert, m'he portat la guitarra en l'últim viatge de Castelló, m'agrada de quan en quan tocar, ho faig també pels meus companys de pis... jejeje. Però no tinc molta idea, me se els acords i algún ritme, i si miro la partitura i em se la cançò puc tocar un bon rato, però m'agradaria saver tocar una mica més. No vull montar un grup ni començar a cantar per ahí a lo figaflor, però si que m'agradaria saber tocar una mica més. Alguna idea? algún conegut que em pugue ensenyar? jo havia pensat en els centres cívics de la ciutat... continúo mirant.

La primavera la sang altera...

2010-04-13T00:47:00.015+02:00

i a mi m'han vingut ganes d'explicar les meves intimitats al blog... jejeje bé, relativament...

Què passa amb la primavera? a part de que la sang altera i molta gent patim la punyetera alèrgia, pareix que la gent perd la vergonya i alguna cosa més... es llancen i tiren de l'agenda o 'xorvo-agenda' millor dit.

M'explico. Fa uns díes em va arribar un sms al mòbil que deia algo així com 'ens debíem una birra, no?', clar i directe, deuria ser un ex-rollete. Però com tinc, la mala costum perquè he arribat a aquesta conclussió, de borrar números de l'agenda que ja no utilitzo - més que res per evitar moments patètics enviant un sms a les 6 de la matinada i al dia següent arrepentir-me -, doncs no tenia ni idea d'on podia vindre el sms. Tenia sospites... però no va resultar el que jo esperava. Directa vaig respondre 'mmm no se qui eres' i fent-se el graciós va respondre 'no vols pendre una birra amb un desconegut?' (sms molt desafortunat... vaig pensar jo) a lo que vaig respondre 'normalment no, bueno, no', i em va dir 'ja no vas molt per la [2], no?' i li vaig dir 'ah! així que ens coneixem de la [2], dona'm més pistes!', aquí em començava a animar jejeje i tot cobrava un sentit... Ell em va donar alguna pista més que no vull desvellar i el vaig confondre amb un altra persona... jaja super cagada! Al final em va tindre que refrescar tant la memòria que em moria de vergonya... jejeje. Però ha resultat divertit i m'estic plantejant tindre la mateixa jeta que té el gènere masculí o això m'estan demostrant últimament. Així que la pròxima vegada no penso borrar cap número i quan estigue avorrida i sortida (que per a mi és lo mateix) tiraré de l'agenda o millor dit de la 'xorvo-agenda'.

A part, la meva amiga À. s'ha oferit a guardar-me els números que en un moment de pique vullgue borrar, per si en un futur els torno a necessitar... segur que esteu flipant però la cosa està així jejeje... només hi ha dos opcions: cagar-se en tot o renovar-se i apendre les tècniques jetils dels altres.

La qüestió és, sóc massa dura amb el gènere masculí i tendeixo a pensar amb la paraula jeta massa ràpid o es que estic molt desfassada?

Comportament primaveril a tope!!!

Blood Red Shoes

2010-04-12T11:12:00.009+02:00

Finalment divendres si que vaig anar cap a Razzmatazz per a veure en concert als Blood Red Shoes. Vaig arribar amb la M. sobre les 12 a la porta, perquè no teníem ni idea de a quin hora era el concert, a la web no ho possava, a Ticketmaster possava que a la 1 i no ens agafaven el telèfon per a preguntar, així que vam anar sobre les 12. Al arribar no hi havia ningú fent cua, només dos nois, en una botella de dos litros de Fanta a la mà (que no seria Fanta...) i que ens van cridar "ei, aneu al concert de Blood Red Shoes?" i nosaltres vam dir que si, i ens diu un "pues comença a les 3, si voleu anar fent cua..." i seguidament es va començar a descollonar viu... jejeje nosaltres també perquè encara que molt cabró, va ser molt graciòs, jo crec que ells tampoc sabríen l'hora i es van trobar amb el mateix percal... perquè no hi havia ningú a la cua... Així que vam anar a la porta a preguntar, i si, el concert començava a les 2.30 hores.
Jo que dissabte treballo tot el dia vaig pensar ostiiii elena, i qué faràs? així que vam anar a pendre algo i es van fer quasi les dos ballant a un pub que es diu Be Good, que per cert està molt bé, i després vam anar al concert.

Va ser curtet perquè després tocava un altre grup, però va estar mooooolt bé, són molt canyeros, no vaig parar de saltar i ballar. Són dos com els White Stripes, només que en aquest cas ella toca la guitarra i ell la bateria.

Com em van agradar tant poso un altre vídeo :P

El dissabte no ho vaig passar del tot malament de peu tot el dia, només que quan vaig a arribar vaig pensar em tiraria al terra a dormir... Però parlant de lo de treballar de cara al públic es va arrimar una família que feia dos setmanes els vaig ajudar a com comprar per internet, i em van dir lo contents que estaven i em va sentar molt bé que m'ho diguèssin i s'enrecordèssin de mi. Però el cas és que crec que ja no puc fer aquestes coses de gitar-me a les mil i anar al dia següent a treballar tot el dia... ooohhh! l'edat...

Dissabte a la nit estava prou rebentadilla, així que vaig vore el partit i a dormir. I ahir vaig aprofitar per a anar a dinar al parc de la Ciutadella, que estava ple de gent prenent el sól, tocant la guitarra, dormint... i després a pendre algo amb una parella majíssima jejeje.

Ha sigut un cap de setmana bonic. Feliç inici de setmana!

Treballar cara al públic

2010-04-09T14:37:00.001+02:00

Sempre s'ha dit que treballar de cara al públic és difícil, jo crec que a vegades sí i a vegades no. M'explico. És difícil mossegar-se la llengua contínuament.

Els caps de setmana van les famílies, odiòs... Perquè hi ha molts xiquets que toquen tots els vidres amb els dits o fins i tot els xupen... si, si que ho fan... i després ens toca llimpiar-ho, no irrita del tot, però el que si em molesta és que els pares no diuen res si el xiquet ho tira tot, només diuen "no faces això que aquesta noia et renyarà", a lo que jo diria "no tingues la barra de dir això i fot-li la bronca tú", però clar... et mossegues la llengua. També hi ha la mare i el fill adolescent que en gustos no coincideixen res i la mare et mira i et diu "veritat que això és horrible?" a lo que contestaria "senyora, si diguès que és horrible el que venem no haguès durat aquí ni un dia, si a vostè no li agrada a mi no me fique pel mig...". També hi ha parelles odioses, quan la noia intenta vestir al noi al seu gust o al contrari, perquè es comporten com a pares els uns dels altres?

També està el pare que passa de tot, això tinc que dir-ho perquè ho veig contínuament, l'home que passa i és la dona la que té que tindre cent ulls. Però també hi ha l'home que va a comprar amb la filla i ho fa perfectament. Ahir em va passar i he de dir que em vaig "mig enamorar" d'aquell home que tenia la qualitat de ser normal...

També està la gent indecisa que et demana mil coses i no s'acaba mai de decidir, el que busca un regal i no té ni idea de que li pot agradar a l'altra persona, el que es queixa del preu, el que et demana un descompte, el que senyala i diu "aquestes" i li dius "quines? les marrons?" i contesta "no, aquelles" i dius "aquestes blaves?" per si ho capta... i diu "no, aquelles!"... i penses quin problema tens amb els colors???
O els que tenen 15 anys i em diuen senyora... això més que odiòs és depriment! no tinc cara de senyora!

Doncs si, a vegades tens pensaments negatius sobre algunes persones, però passa ràpid. També hi ha gent molt agradable, molt amable i molt pacient. Des d'aquí faig un crit a tothom per a que siguem més educats, respectuosos i pacients amb els que treballem cara al públic. Des de que treballo cara al públic, a part d'analitzar al detall a la gent per a combatre l'avorriment... (m'estic fent un màster amb sociologia!), també miro de ser més educada i amable amb els dependents. Un "moltes gracies, molt amable" no costa gens i senta super bé, si s'ho mereixen, també hi ha gent maleducada a l'altre costat. I ara em fixo molt em com em tracta la gent. Fa poc vaig anar a comprar cremes i vaig sortir super carregada perquè la noia em va tractar super bé, a part era de matí i no hi havia ningú, i jo sé que és avorrir-se quan no entra ningú a la tenda, així que suposo que ella em va alegrar a mi sent tant maja i jo a ella per entretindre un poc el seu matí.

I un altra cosa que he aprés és que anant de bones es guanya, a males s'aconsegueix poca cosa... però sent educat e insistent, èxit segur! ;)

Plans, plans i més plans

2010-04-09T01:01:00.006+02:00

Ja saveu qué fareu aquest estiu? alguns ja debeu estar pensant com invertir les vacances. Jo no tinc ni idea, de moment em compro l'entrada del Primavera Sound i m'agafo uns díes per a poder anar al festival. Ja fa un parell d'anys que no vaig a cap festival - bé, només he anat a tres, dos Summercase i un Fib - però és un dels millors plans per a l'estiu i/o el bon temps. Concerts, cervesa, gent maja... Aquest any m'he decantat pel Primavera perquè diuen que està molt bé per l'ambient, encara que crec que és un poc més elitista que els demés, però també més petitet així que podré gaudir millor dels concerts. A part, no tinc ni idea de si tindré treball més endavant, vacances, si podré anar a un altre, si tindré diners... i em trobat uns xicons que venen les entrades un poc més barates perquè se les van comprar fa temps i ara no poden anar, esperem que no ens timen...

Un dels millors grups q van són Wilco:

També van Campesinos!, que els vaig descobrir en un Summercase i són una canya en concert, híper-britànics, mola!

I The wave pictures:

... I no per això vaig, però també van els Pet Shop Boys jejeje, però a aquestos ja els coneixereu així que no vaig a buscar cap cançò més...

El Sònar també té bon cartell aquest any... aiii! hi ha tantes coses que vull fer i no són barates! Demà segurament vaig al concert de Blood Red Shoes, si algú es vol apuntar és a Razzmatazz i només són 12 euros.

D'on no aniríes mai i acabes anant... però contra tot pronòstic genera una nit 'majíssima'!

2010-03-25T14:50:00.004+01:00

Moltes vegades recomanem llocs que ens agradat pel menjar, l'ambient, la música, etc... però poques vegades parlem dels llocs que recomanaríes per lo cutres/extranys que són però que han generat una divertida vetllada :P

(Això ho vaig escriure fa un parell de setmanes, ara me cago en el tema "cites" - sóc una resentida! jeje - però com a mi em va parèixer divertit en el seu moment, que c-o-n-y!, ho publico!)

Un dia passejant pel carrer Ample, al Gòtic, vaig entrar en un lloc que pareixia anava a prometre una vetllada prou càlida (ja saveu, amb molt de sofà) però el que jo no sabia és que anava a entrar en un altra dimensió, la de lo cutre-friki-raro.
Era un lloc molt ampli amb molta llum i amb una decoració incoherent. Primer perquè hi havia cartells que posava 'exposició' penjant del sostre quan allí no havia cap exposició (si no és que era de merda... i ara entendreu perquè), a part els cartells eren de fusta com els que ficàvem al campament per a indicar on estava el water... que podíen estar senyalant on estava el del bar, perquè la porta estava oberta i el veies allí tan blanc i pulit que feia pensar que era el protagonista de l'exposició... potser no estava tant desencaminada i si era una exposició de merda...

La decoració era insoportable, làmpares antigues però fees que no hi havia per on agafar-les, pareixia un museu dels horrors... ah! ple de maniquís mig vestits, una parella pegant-se el lote i tres cambrers que em recordaven a personatges de 'Twin Peaks' i amb això ja ho dic tot... a part, es van posar a discutir i va ser com "piernas para que os quiero...". Però no era que fos modern i es passèsin, sino com... com han deixat obrir això al públic?

Això és el que va passar-me en una 'primera cita'. Surrealista total, però va donar per a riure molt i tindre un tema de conversa, perquè trencar el gel és difícil...

Un altra experiència extranya va ser al meu barri, després de donar voltes per trobar un bar decent que no estigués ple de pijos, vam entrar en un bar temàtic de la Polinèsia... que dius perquè? si ja d'entrada es veu que és un lloc cutre cutre... Al costat de la porta hi havia una vitrina amb 25 periquitos xalats per portar tants d'anys tancats... pobrets, abans m'agradaven, bé i ara també, però no allà dins tancats. Jo tenia un periquito, que després va resultar ser periquita, es deia Xusqui, es cagava per tots els puestos, es xocava contra els vidres i un dia va posar un ou :D

Doncs si en una cita anterior la cosa no va anar malament entrant al primer bar, perquè no entrar i riure una mica a la Polinèsia?
Vam entrar i vam comprovar que el bar era inmens i era un picadero (llums molt tènues, racons com a cabanyes on si et fixaves bé hi havia parelletes intimant...).
Lo millor va ser intentar demanar un còctel: Dr. Funk, afrodisíac... el que tú vullgues, però no possava a cap lloc que portaven els còctels, i els gots? figures tallades de fusta, les palletes??? kilomètriques jejeje això va ser molt díver, la música? jejeje, ai la música...

Però com he dit va ser divertit, a vegades anar a un lloc cutre fa que t'ho passes molt bé, és molt raro però és així, potser perquè ens agrada molt rajar o potser perquè som uns avorrits i si anàrem a llocs corrents no savríem de que parlar.

Jo recomano un lloc cutre per a una primera, segona o tercera cita, faltar-se de les coses uneix, però només un ratet, després hi ha que canviar i relaxar-se a un lloc un poc més normal :D

I tinc tantes cançons pendents per posar... aquesta dels Passion Pit m'encanta, es diu 'The reeling'. T'entren unes ganes de sortir de festa... ueeee ja s'acosta el cap de setmana! :D

Hello!!!

2010-03-15T14:52:00.005+01:00

Com escric molt poquet, cada cop que escric els posts comencen igual... però aquesta vegada no! i ara vull començar a escriure un altra vegada, i molt, i moltes coses divertides, com un exercici diari perquè m'agrada escriure i m'agradaria escriure algo bo, però això ja són plans per a més endavant. Vull reenfocar la meva existència, això de treballar en una tenda me ralla bastant... però la veritat que em deixa prou de temps lliure diari i també per a pensar, així que últimament com estic pensant molt, suposo que algo bo sortirà :P De moment contaré que tal la meva vida aquestos últims díes.

El gimnàs... buenooooo... vaig però molt de quan en quan, la setmana passada va ser relaxat, una mica de piscina, jacuzzi i sauna jejeje. Però aquesta setmana tornaré a donar-me canya. També he començat amb la fotodepilació, ja fa un temps i he de dir q va super bé, he fet poques sessions però he notat mooolta milloria, de moment crec que és una super bona inversió, ja vos aniré contant que tal.

Aquest capde va ser més tranquil que altres, ja que el passat vaig desfasar una mica a Magdalena, aquest tocava relax. Divendres vaig anar a sopar al kebab de la Rambla del Raval que tant bo està, i a pendre algo també per allí amb E. Dissabte currar i per la nit a dormir i ahir va estar molt aprofitat, primer Mercat de Sant Antoni on vaig comprar un poster per a l'Aniwiki de una de les seves pelis favorites, després trobada amb una parella majíssima jejeje Àlex i Irene i vam anar a dinar al Can Ros, a la Barceloneta. No era la primera vegada que anàvem i està suuuuper bo. Després una mica de passejada i cap a casa que a les 21h. tocava sessió de la filmo amb el documental "Ivan Z", una entrevista al director Iván Zulueta, i posterior visionat de la seva peli "Arrebato", obra de culte del cinema espanyol. Jo la recomano, encara que això tingue les seves conseqüències perquè és prou sinestra, rallant i extranya, però molt interesant perquè és cine dins del cine.

Aquesta setmana he fet triplete de filmoteca i moltes cosetes més jejeje com anar a un dels bars de Polinèsia que hi ha a Barcelona... però això mereix un altre post... Llocs cutríssims de Barcelona jejeje però vaig riure molt anant-hi.

I de moment això, demà o en un altre ratet més.

La primera vegada que...

2010-02-11T12:43:00.001+01:00

m'apunto a un gimnàs! i és a l'Europolis de les Corts. Ho faig per cuidar-me una mica, ja que no feia res d'esport (sino conto que a vegades agafo el Bicing). Primer em van fer una revisió médica i els resultats van estar bé, el que passa es que m'han recomanat no utilitzar la sauna ni el bany turc, una pena perquè a mi m'agrada bastant i et deixa la pell super bé, però diuen que tinc la tensió baixa i que més val que no ho face servir.

Ho faig sobre tot per la piscina, la veritat que ja tenia mono de nadar, però també per les activitats. Em recomaneu alguna classe? jo no tinc ni idea... de moment només he anat a la sala de màquines on m'han preparat un programa i ja he sortit prou acalorada, però m'agradaria anar a classes que deu ser el més divertit. Ahir després de matar-me a la sala de màquines amb la elíptica, vaig baixar a la piscina de xorros, i com el sostre es de vidre, entrava el solet i s'estava super bé, hi havia gent al solarium i tot! només em faltaven les ulleres de sol i una caipirinha a la mà jejeje.

Ja vos aniré contant la meva experiència amb l'esport.

La festa sorpresa

2010-02-05T11:20:00.008+01:00

El diumenge passat va ser el meu cumple i a mi no m'agrada molt celebrar-lo, prefereixo anar a l'aniversari d'algú altre, suposo que és perquè no m'agrada encarregar-me d'organizar coses que són per a mi, perquè passo vergonya, etc... tonteríes però sóc així. Però aquest any ha sigut diferent. Jo vaig convocar a varies persones el dissabte per fer el de sempre, sopar una mica a casa, pendre algo i després ixir un ratet.

Però Estela, la meva amiga i companya de pis, es veu que des de principis de gener va estar convocant a gent per a organitzar-me una festa sorpresa. Jo no me imaginava res, l'únic que m'estranyava era que el dissabte a migdia la vaig vore un poc inquieta i em va trucar mil vegades per preguntar-me si anava a dinar. Com cada dissabte vaig a currar, torno a dinar a casa i torno a currar, però com aquest dissabte vaig portar menjaret al treball pel meu cumple, em vaig entretindre i vaig fer el descans més tard, lo que crec que va destorvar els seus plans jejeje.

Al sortir de treballar a les 21.30, bé, vaig sortir més tard perquè a última hora va sorgir algo, però al ixir vaig mirar el mòbil com sempre i tenia un sms amb una imatge meva de quan era petita que possava que tenia que buscar un cartell amb la meva foto a la cabina de telèfon de davant del treball i seguir les intruccions. Jo em petava jejeje era com una gincama! El primer cartell no el vaig trobar i vaig trucar mil vegades a Estela i a Carlos per a preguntar-lis però no m'agafaven el mòbil... no savia que fer i em va costar molt ampliar la fotografia del mòbil, però ahí vaig poder llegir que possava. Possava Barcelona Exprés i més paridetes i que tenia que replegar tots els cartells fent el camí a casa que faig sempre i al arribar a casa donar-los tots. Pel camí em petava perquè eren fotos meves posant que la gent em felicitès, o que m'agradava molt i anyorava l'estiu, o que m'encanten les madalenes i no les de menjar... jejeje. Arrivant a casa uns es van quedar mirant i em van felicitar jejeje.

Al portal hi havia un altre cartell que possava 'sóc la teva veïna, avui és el meu cumple, felicíta'm!!' i dalt a la porta del pis hi havia més instruccions. Al entrar al pis hi havia un portàtil, hi havia una presentació amb música (atenció! la de Twin Peaks!) i possava coses molt xules, possibilitats que em podia trobar a casa: Eduardo Noriega esperant per a sopar, una pista dient-me on m'esperava la gent, el cadàver de Laura Palmer... Però abans havia que mirar les fotos penjades al pasillo. Eren fotos meves amb amics, de petita, amb els meus germans, montages de coses que havíem fet o coses que volem fer. Súper xulooooooooooooooo!!!! I possava que entrés a la meva habitació. Al entrar hi havia un muuuuuuuuuuunt de globos damunt del llit jejeje i al entrar al menjador, un munt de gent cridant "sorpresaaaaaaaaaaaaa" jejejeje com a les pelis. Va ser super guai, em moria de la vergonya, però va ser una canya vore a gent de Castelló, a Elia que venia de Ciudad Real, a Ainhoa des de Madrid, una passada!!! I ja estava tot decorat i montat. Vaig passar triple vergonya dient unes paraules, però em van obligar.

En fi, una passada. Et sents super valorat i et donen ganes de canviar, de ser una mica més detallista, perquè la gent que te vol es mereix sentir-se igual o més de valorat. MOLTES GRACIES!!!

Wicked game

2010-01-21T16:39:00.002+01:00

M'encanta el vídeo i la cançò.

Sidonie

2010-01-14T11:21:00.002+01:00

Fa un temps vaig anar al concert de Sidonie (no els vaig anar a veure per guapos... perquè ufff no vull ser cruel, però són difícils de mirar). Em vaig empollar les cançons del nou disc, però la que de veritat m'agrada és la de 'Olvidados', de l'anterior disc. Com no puc posar el vídeo, vos copie l'enllaç per si el voleu veure, està molt xula. De totes formes aquí està la cançò.

Regalets de Nadal

2010-01-12T11:47:00.004+01:00

Jo vaig amb una mica de retard, perquè com feia temps que no escrivia doncs he d'anar ficant al dia el blog poc a poc. I com a suuuuper copiada de Projectes Interns, també vull contar-vos tot el que m'han regalat aquestos Nadals, que han sigut un muuuunt de coses!

- Dinerets, això sempre està bé!
- Un jersei de llana super calentet de color turquesa.
- Guants de pell girada color verd.
- Una cartera suuuper xula.
- Una funda hiiiiper graciosa i moderna per al meuuu portàtil.
- Uns altaveus mooolt modernets també per al meu portatilet.
- Una bufanda verda mooolt calenteta.
- Un llibre: "Un mes con Montalbano" de Andrea Camilleri.
- M'he autoregalat l'últim de Saramago, "Caín".
- Unes arracades mooolt xules que veníen des de Madrid.

Osti tú! crec que no em deixo res, però aquestos Nadals han sigut super generosos amb mi :)

Ahir a la nit vam fer l'amic invisible al pis, perquè no havíem estat tots reunits per a fer-ho, i a mi, el meu amic em va regalar dos cd's: la banda sonora de 'Las vírgenes suicidas' i un recopilatori de Joy Division. Quina canya d'amic invisible, eh!

Feliç any 2010!

2010-01-10T15:43:00.000+01:00

El 2009 ja ha passat i ha sigut un any suuuuuuper intens, alguns moments han sigut difícils però el balanç és possitiu, ho he passat mooooolt bé. Ha sigut l'any en que m'he "independitzat", el 10 de gener vaig entrar a viure a aquest piset on estic ara. Festes dissabtes per la nit que s'allarguen fins les tantes, díes enganxats a sèries, confessions al sofà, rises, menús per a 4 híper currats... ha sigut molt xulo viure al pis. També ha sigut l'any que he tancat definitivament una etapa "amorosa" de la meva vida i ha sigut durillo en alguns moments però a la llarga tot es mira amb distància i es sap el que és millor. També ha sigut l'any que he perdut el treball... jeje m'agrada dramatitzar... però ha sigut possitiu perquè tampoc era una branca de la publicitat que m'agradés, així que gracies al finiquito tinc aquest nou portàtil, el llit doble i he passat un estiu mooolt festiu. Ara estic treballant a Munich, mai vaig començar a Decathlon, i encara que no és lo meu, estic a gust i puc dir que he tingut sort, ja que va haver moments de acollonar-se un poc pensant que no trobaria res. Ja dic, intens, però genial en molts sentits. Ara tinc curiositat per com anirà el 2010 i què és lo que escriuré com a resum l'any que vé.

Vos dessitge a tots lo millor, molts somriures i bons moments!

Formigues cabrones...

2009-11-20T11:34:00.001+01:00

A casa hi ha formigues molt cabrones, volia posar de títol formigues assesines però no ho són, mentiria si dic que han matat a algú del pis, el que són és una banda de cabrones. I no podria dir un nombre exacte, però ens han invadit l'espai vital des d'aquest estiu... i per molt que posem insecticida no se l'acaben, jo crec que el insectisida és per a les aquestes formigues cabrones lo que un porro per a Pocholo, completament inofenssiu e insuficient.

No se qué podem fer per fer-les fora! És desesperant. L'altre dia em vaig deixar el portàtil al menjador, justament a un punt on es concentren ves a saver perquè. I jo que sóc un poc tonta i confiada no el vaig plegar d'allà savent que ja havíen fet de les seves.

Al dia següent pel matí vaig agafar el portàtil i el vaig obrir i no exagero si dic que van sortir unes vint formigues del teclat. Al cap del dia crec que vaig matar unes 50... a part d'asqueròs (encara que siguen petites és mooolt asqueròs) vaig patir un munt pel portàtil. No hi ha hagut conseqüencies perquè tot està perfecte, de moment i creuant els dits, però tinc por de que un dia m'aparegue a la pantalla un missatge de la formiga reina dient que tenim que deixar el pis o ens foten tot el que hi ha casa...

Fora bromes, estic fins més allà d'aquestos bitxos que sent petits i en teoria simpàtics ens estan fent la vida més difícil. Les odieeeeee!!!

Molt simpàtica, tat? pues és una filla de sa mare la reina...

M'agrada el jazz

2009-11-19T19:11:00.002+01:00

Ara m'agrada molt escoltar música de les pelis de Woody Allen o inclús cançons que toca amb la seva banda de jazz. A l'Spotify podeu trobar varios cd's, el que jo escolto molt es diu 'Wild man blues'. Està molt bé per a estar tranquil a casa mentres llegeixes tumbat al llit o estàs escrivint alguna cosa, no et molesta però t'acompanya i crea un ambient molt xulo. Ara que tinc la nova llum, la nova funda i he pegat unes pegatines a la paret, s'està molt a gust al meu raconet de casa.

He posat dos peces per a que les escolteu, però feu-me cas, ara que comença a fer fred i s'està més a casa, escoltar aquesta música és un plaer.

Ei! gracies a l'Aniwiki que m'ha explicat com posar aquestes cançons i ens em estalviat un cutre-vídeo que anava a posar... jeje.

Ja tinc curreleeeeeee!!!!

2009-11-17T20:08:00.008+01:00

Siii ja tinc un treball, no és de lo meu i és temporal però descansaré de tindre que pensar en els diners, no és que anés apurada però en un mes o dos ho haguès estat. No puc dir on és per evitar que els psicòpates de la red em persegueixen al plegar del treball i perquè no m'agrada fer publicitat gratuïtament. Però puc donar una pista: botiga de material deportiu a bon preu... :P

Pues això, a la secció de roller, em posaré al dia amb això dels patins i dels monopatins jeje. I pensant en això m'enrecordat de l'anunci que feien fa poc del Seat Ibiza, FOREVER YOUNG!

La versió és d'un grup australià que es diu Youth Group.

Cap a Malta!

2009-11-08T23:56:00.004+01:00

No té molt de sentit anar a Malta al novembre, exactament aquest dijous, però és lo que té trobar billets per 6 euros jejeje. Ja vos contaré qué tal! En principi m'estava pensant lo d'anar pel tema peles... però la veritat es que pinta molt baratet així que dimecres faig la maleta i de matinada marxoooo. I a la tornada m'espera la mega festa trimestral 'Boiler' que fan al Jazz Room, per si algún barceloní es vol apuntar, jo sempre m'ho passo genial.

Decorant la meva habitació

2009-11-02T17:55:00.007+01:00

Amb el canvi d'habitacions a l'estiu (quina faenada per favor!) a mi em va tocar una habitació més grandeta (ue ueee) i he fet alguns canvis.

Vam anar a Ikea, com no..., i allí em vaig comprar una estanteria blanca de 5 estants però que he tombat, i així queda a lo ample, damunt he ficat el poster de 'Virgin suicides' i una làmpara que vaig comprar que és una bola rodona de llum.

Després també em vaig comprar una funda nòrdica nova, ja que aquest estiu em vaig comprar un llit doble, i una manteta únicament pensada per a fer la migdiada damunt del llit i no tindre que desfer el llit jejeje. Aquí estan les imatges, la habitació ha quedat prou bé. També tinc un estant blanc i tres miniquadrets penjats però penso que encara està un poc buida... algo faré.

La tornà

2009-10-30T17:53:00.004+01:00

La veritat és que m'haguès agradat tornar amb un post dedicat al super treball que he trobat però no ha estat així. Encara no he trobat res, vaig tindre una entrevista i crec que no m'agafaran perquè no m'han dit res encara i ja ha passat una setmana. La veritat és que estic orgullosa de l'entrevista, va ser la més llarga que he tingut, un hora, i em va preguntar tot tot i tot, i li vaig tindre que justificar tot tot i tot, i estic orgullosa perquè crec que no ho vaig fer malament. La veritat que em va donar bon rotllo i pensava que m'agafaríen, no se, potser la desesperació et porta a veure coses que no passen jejeje però jo crec que vaig causar bona impressió.

Ara estic enviant cv a tot arreu. Avui m'ha fet gràcia que un noi/home m'ha contestat que no em podíen donar feina però que havia vist un parell de errors al cv (un doble espai on no tocava, un nom mal posat...), que no havia vist més errors però moltes coses a favor. Això anima. Vos pareixerà una xorrada, però el fet de que algú dedique uns minuts a llegir el cv i a manar-te un email dien-te com podríes millorar-lo i donar-te ànims alegra molt. Seguidament he pensat si estaria bo... jeje és conya!

Així i tot, encara tinc bons presentiments. El que si faré és la setmana que ve rodar totes les tendes, restaurants i cafeteríes que pugue. La cosa està fotuda i no només perquè ho diuen a la tv.

I com no, poso una cançò. Resulta que Julian Casablancas (oh julian, què bo estàs, perquè t'has casat ja?), treu disc en solitari i aquest és el primer single. Jo ja la vaig sentir repetidament el cap de setmana passat i encara no m'he saturat, això deu voler dir algo. Es diu "11th Dimension".

Enhorabona Elena!!!

2009-09-30T16:45:00.002+02:00

Avui estic súuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuper contentaaaaaaaaaaaaaa i es que he aprobat la última assignatura que em quedava com a estudiant de Comunicació Audiovisual!!! iujujujuuuuuuuuuuu!!! que bé que bé que rebé!
A part d'això, aquestos díes he estat fent altre coses que ja aniré contant amb algún post, però ho vull escriure bé.

De moment deixo aquest vídeo mooolt alegre de la cançò 'Move your feet' de Junior Senior. El vídeo, fet amb estètica pixelada, és molt xulo.

Ous amb pernilaço

2009-09-24T14:27:00.000+02:00

Un altra recepta que em fet aquestos díes són les patates amb ou i pernil. Com veieu a la imatge té una pinta molt bona! Primer es fregeixen les patates amb oli i amb forma rodona, també fregim amb les patates una mica de ceba, alls i la cayena/coralet/bitxo. Després amb el oli que em fregit les patates fem els ous fregits perquè s'han de fer amb molt d'oli. Ho posem tot al plat i posem pernilet, nosaltres vam decidir no fregir-lo. Per damunt posem sal, pimentón i voilá! un plat amb molt de colesterol però molt sabrós!

Girl in a coma

2009-09-21T23:49:00.001+02:00

Nova cançò: 'Girl in a coma' del grup Their Cell, mola!

Pinxitos

2009-09-14T17:43:00.006+02:00

Avui hem fet pinxitos per dinar, acompanyats amb una mica de puré de patata, però el puré era tipo mashed potatoes. És super facil de fer, es posen les patates al microones punxan-lis la pell. Es couen, es pelen i s'esclafen. Se lis posa llet, sal i pebrera, i listol!

Els pinxitos els hem fet així: primer em posat les tires de pollastre en oli, pebrera, coralets, pebre vermell i orenga si orenga no jejeje ho hem deixat un rato llarg. Després em posat trocets de tomata, pimentò verd, ceba i les tires de pollastre ficades al palet del pinxo (el panxo li diu al pinxo...) amb forma de lletra s. Ha quedat molt bo i és prou ràpid de fer, aquí teniu la proba!

Intoxicados

2009-09-14T01:02:00.000+02:00

Intoxicados és un grup argentí que ja fa anys que conec i que m'agrada molt però el tenia molt abandonat. Estos díes he tornat a sentir alguna cançò. La de 'Fuego' m'agrada molt, però he descobert una nova que no havia escoltat mai i que es diu 'Nunca quise' i també està molt bé. Tenen un disc que al final de cada cançò es sent a un noi que truca a un lloc per a queixar-se de que no li va el gas... has d'esperar al final a arribar a escoltar la última cançò per a saver com acava aquesta històra. Molt original!

Fuego

Nunca quise

Conill amb bolets

2009-09-12T16:47:00.009+02:00

Avui teníem conill per a dinar així que he anat al mercat del Ninot a vore si hi havia bolets. M'agrada molt anar al mercat a vore les parades de peix sobre tot... però he de dir que no vaig quasi mai. M'he passejat prou i al final he comprat bolets de cardo i rossinyols, no se si no peguen entre ells o en que s'han de cuinar, però al pis ho hem fet amb conill, seba i espècies com romer i estava molt bo.

Aquí vos passo la recepta que em mirat per internet per a fer-ho. Estava boníssim i és molt tardorenc. Quina pena no haver fet cap foto!

Los ingredientes:

1 conejo troceado, 2 cebollas, 4 dientes de ajo, 175 mililitros de vino blanco, 300 mililitros de caldo de ave, 100 gramos de setas, 1 ramita de romero, 1 hoja de laurel, cinco pimientas molidas, 1 pizca de nuez moscada, ½ cucharadita de pimentón dulce, sal y aceite de oliva.

La preparación:

Pon en una cazuela un buen chorreón de aceite de oliva y dora el conejo salpimentado, resérvalo y sofríe ahora la cebolla cortada en juliana y los ajos machacados. Cuando hayan tomado color incorpora de nuevo el conejo, a continuación el vino blanco y deja cocer hasta que se evapore.

Agrega las setas limpias y troceadas, el pimentón, la nuez moscada, la hoja de laurel y el romero y rehoga nuevamente, en un par de minutos vierte el caldo, reduce el fuego, tapa y deja cocer unos 50-60 minutos para que la carne de conejo quede jugosa y tierna.

Cinco minutos antes de que se haya consumido completamente el caldo, apaga el fuego y deja reposar.

Les últimes compres

2009-09-09T13:01:00.005+02:00

Ja feia temps que volia anar fincant algunes de les coses que m'he anat comprant. Una d'estes coses és el bolso que em vaig comprar a les rebaixes a Mango, m'encanta! És així com retro, del rollo de ma mare fa anys (a mi m'agraden un munt de coses de ma mare de fa anys, com uns cinturons que m'ha donat fa poc), però no, és nou de fa poc. M'agrada perque és super coloringo i pots portar-lo a la mà o creuat.

I el que m'he comprat fa poc és aquesta samarreta a ratlles de H&M que valia 10€. Ara es porta molt l'estil este rotllo francés, mola! I si vos fixeu en la foto hi ha un collaret molt finet i petit de Oysho que també valia poquet, està xulo!

'Código 7'

2009-09-08T11:22:00.000+02:00

Resulta que navegant per ahí i buscant informació sobre agències he arribat fins la web de SCPF, que és on treballa Toni Segarra, o treballava perquè no controlo massa la vida d'aquest home. És aquell creatiu tant famòs que va fer l'anunci del BMW amb la mà (la mà és el concepte no és que ho fes amb la mà... en fi). Resulta que aquest anunci trencava 'motllos' ja que abans la publicitat era un 'conyasu', bé tampoc això però diguem que es va crear un nou lleguatge més poètic i metafòric que no es bassava tant en la informació tècnica i demés sino en les sensacions que produia conduir el cotxe. Ara pensareu ja veus quina xorrada, doncs abans la gent no ho havia pensat que es podria vendre per sensacions, valors, etc... Pues això, molaria treballar ahí eh! (ja-ja-ja). El tema és que a la web tenen un munt d'enllaços de productores molt xules i demés, però també tenen un enllaç a un blog (molt friki!) que es diu Venga Monjas. El blog en sí lo que és físicament el podria definir com a cutre que te cagues, molt millor qualsevol dels nostres, però lo guai són els vídeos, jo he vist un parelle només, si voleu podeu fer una ullada perquè els comparen amb Nacho Vigalondo, els de Muchachada Nui, etc... Per a mi no són tan bons... serà qüestió de pillar-lis el rollo. Però a part m'han robat la idea (estos ja farà uns anys que l'han tingut però jo l'estava gestant) de gravar les aventurilles i algunes de les conversacions al pis, jo crec que seria una passada, possiblement a mi em faria un munt de gràcia i només per això i el record ja valdria la pena. A vegades les conversacions desvaríen molt i com gent massa seria no som... doncs són divertides!! van sobre temes sexuals (X-O-T-E-R-A-S-I-P-O-L-L-A-C-A-S), temes escatològics... vaja, els elements bàsics per a un còctel d'humor.

En resum, que mirant a aquestos dos de Venga Monjas i recreant-me amb la meva imaginació, m'enrecordat del vídeo de Nacho Vigalondo que es es deia Código 7. És una mica llarg però teniu que veure'l fins el final, si teniu 9 minutets perquè és gracioset.

(Hi ha una part un poc surrealista amb tot això i és que el prota del vídeo diu: "tinc 26 anys, estic al paro, la meva vida és una merda, monòtona i ordinària... tinc que reenfocar-la". I he pensat, és casualitat que avui hage vist això? també tinc 26 anys, també estic a l'atur, però jo no penso que la meva vida sigue una merda, encara que a vegades un poc rutinaria si, però suposo que com la de tothom però a part últimament és de tot menys ordinaria o si, no se, encara que si me poso a comparar els escenaris de la gravació són molt similars als del meu entorn i ahí... mmm dona igual, deu ser casualitat).

Busco treball

2009-09-07T14:50:00.000+02:00

Això de buscar treball és un 'coñazo'.

Fa un temps que no tinc treball però vaig pendre la decissió i/o em vaig deixar portar per la idea de les vacances d'estiu, així que em vaig relaxar, que tampoc està malament i he passat un bon estiu. Però ara ja és setembre i ja toca mirar alguna cosa. Però això de buscar treball és horrible, primer perquè sobre publicitat o audiovisuals no hi ha un filtre massa bo i t'arriba informació de tot tipo.

Jo el que faig és buscar per internet diverses empreses: agències de publicitat o productores audiovisuals. Mano a totes o a les que més m'agraden el meu curriculum i una carta de presentació, a algunes el porto en mà, però de totes les empreses que trobo informació em guardo la web a un document per saver on he enviat el currículum i on no. Suposo que ho faig per si en un moment donat vull recòrrer a aquelles que no m'havíen agradat massa.

Després miro webs especialitzades com Domestika. També consulto revistes i web especialitzades en el sector que contenen un munt d'enllasços. Després està Infojobs però crec que està prou desfasat i en lo referent a publicitat... està fatal, m'arriven ofertes de repartidor de publicitat!!! Això quin filtre és perfavor! En fi, que jo ja no crec en aquestes webs.

Vaja que estos díes són una mica 'jórribols', més que res perquè em rallo veient algunes webs i pensant que no sabré fer això o allò, que hi ha gent que té molta més formació, més experiència, etc... però per un altra banda veig altres webs super xules que fan coses molt interesants i ja me imagino treballant aquí o allà, damunt si miro la situació d'algunes al mapa de Bcn ja és perfecte perquè moltes són molt cèntriques... A vore si tinc sort.

Ah! si se m'escapa alguna cosa i voleu donar-me algún consell serà suuuuuuuuper-benvingut.

Potser la parida més gran mai ficada al meu blog...

2009-08-28T14:17:00.008+02:00

Com deia al títol del post, potser aquesta siga la parida més gran que he ficat. Em vaig enrecordar quan l'Aniwiki va penjar un post sobre un esquirol i no he pogut evitar compartir amb vosaltres aquest vídeo que em va fer molta gràcia. El vídeo en si es una xorrada, és diu la mirada dramàtica:

La gràcia, per a mi i entenc que a vosaltres no vos fage gràcia perquè és una gran parida, però per a mi la gràcia està en totes les versions que s'han fet d'aquesta singular mirada.

Dare Vader

300

James Bond

Zombie

I finalment a l'estil de Tarantino a Kill Bill

Doncs això, m'agrada veure com la gent es divirteix fent aquestos vídeos. Gracies Aniwiki que tú em vas passar l'enllaç. Bon capde a tuti!

Tonight, tonight, tonight!

2009-08-27T16:35:00.004+02:00

Ja sé que arribo una mica tard, que la setmana que vé ja és setembre i començarà el final de l'estiu, però aquesta cançò m'omple de tant bon rotllo! A part el vídeoclip, que és l'anunci de Estrella Damm, està molt xulo tot i que els protagonistes no poden estar més bons..., vull dir que no és del tot real però m'agrada: el solet, la platja, la llum, el caxondeo, el amor del verano... etc. Mola! He llegit la lletra i està guai, lo típic de "el amor del verano se acaba con el verano"... però és bonica perque és el sentiment aquest de... m'ho he passat tant bé que no vull que acabe!

I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said ’So here we are now and I can’t stop from crying Lilly’.
And you said ’Hey hey hoo, you know this is the way to go
You will forget about me when I’m on that plane.
Forget about me when I’m on that plane.’

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

The plane took off and my love went with it.
The chilly wind whipped my both cheeks hard.
And the man next to me said ’Everything is gonna be alright’.
I said ’Nothing is gonna be alright, but thank you anyway’.
And then I saw your face in the airplane window.
I waved my hands and I shouted to you:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

I wore a T-shirt and my worn out hat.
Abandoned as a summer cat.
And as I stood there as a broken hearted I realized you got the car keys still.
So I broke into my own old car.
I fell asleep on the passenger seat.
I dreamed of summer sex with you and you whispered in my ear:

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
Why can’t you leave me tomorrow instead?
Why can’t you leave me tomorrow instead?

And above the clouds she said to her self ’I can’t believe how naive a man can be.
That’s why I love you so and that’s why I can’t be with you…’

Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight

(Alícia! aquestos també són suecs!)

Twin Peaks

2009-08-23T17:27:00.006+02:00

La última viciada la tinc amb 'Twin Peaks', la sèrie dels 90 de David Lynch i Mark Frost. No deixo de banda 'True blood' però com tinc que esperar a un capítol cada setmana ara he començat a vore 'Twin Peaks'. Acabo de veure el primer capítol de la segona temporada. Està molt bé, la recomano infinitament, encara que té moments molt surrealistes, però la búsqueda de l'assessí de Laura Palmer, la relació entre els habitants del poble, lo extranys que arriben a ser quan més avança la sèrie... és prou intrigant.

I buscant coses de la sèrie he trobat una web de samarretes molt xula, es diu Shirtcity. Hi ha samarretes d'un munt de coses però també de 'Twin peaks' i de l'agent especial Dale Cooper.

Les tardes d'estiu són prou horribles si no vols fer la siesta, així que després de dinar sempre me vicio a alguna sèrie, però ara crec que m'en vaig a la platja...

Més cançonetes

2009-08-21T15:46:00.001+02:00

Ara estic molt enganxada a aquesta cançò. La porto al mòbil i la puc posar 10 vegades seguides que no em canso d'escoltar-la una vegada i un altra. Al principi pensava que era de The Cure perquè la veu del cantant i l'estil són similars, però és d'un grup suec que es diu 'Shout of louds', està molt bé.

I també m'agrada molt aquesta altra que està molt bé, és del mateix rotllo, es diu 'Tidal Wave' del grup Clap your hands and say yeah!. El vídeo no és l'oficial del grup però lo important és la musiqueta. A mi em pareixen dos cançons que donen molt bon rotllo.

A vore quan puc contar cosetes de l'estiu, no he fet gaire cosa però algo hi ha. Ara al pis hem tornat a l'edat de pedra perquè no ens va el wifi i només ens podem conectar amb el cable i només hi ha un... a vore si ens canvien l'aparatet o directament ens canviem de companyia.

Disfruteu del cap de setmana, aquí fa una calor horrible... però algo farem jeje.

Les noves de Gossip i Mando Diao

2009-08-19T13:43:00.000+02:00

Aquestes són les primeres cançons dels nous discos de Gossip i Mando Diao. Jo ja estic prou enganxada perquè les dos són mogudes i t'enganxes ràpid. Espero que les gaudiu i acaveu emocionats ballant-les com jo jejeje.

Aquí està la nova de Gossip, no puc posar l'enllaç directament aquí...

I aquesta la nova de Mando Diao.

Insurrección

2009-08-03T13:20:00.000+02:00

¿Dónde estabas entonces cuando tanto te necesité?
Nadie es mejor que nadie pero tú creíste vencer.
Si lloré ante tu puerta de nada sirvió.
Barras de bar, vertederos de amor...
Os enseñé mi trocito peor.
Retales de mi vida,
fotos a contraluz.
Me siento hoy como un halcón
herido por las flechas de la incertidumbre.
Me corto el pelo una y otra vez.
Me quiero defender.
Dame mi alma y déjame en paz.
Quiero intentar no volver a caer.
Pequeñas tretas para continuar en la brecha.
Me siento hoy como un halcón,
llamado a las filas de la insurrección.

M'agrada molt la lletra d'aquesta cançò, jo li dono un sentit particular, suposo que depenent de la situació cadascú pot interpretar-la d'una forma, però per a mi aquesta lletra és genial. M'agrada més aquesta versió, la de 'El último de la fila' que la de Manolo García amb Miguel Ríos. Avui torno a Barcelona.

Ja tinc nou portàtil!

2009-07-22T14:26:00.000+02:00

Ja tinc portàtil nou! Per fi el dijous passat el vaig comprar, és tan bonic! com un ou Kinder, blanquet per dins i marrò per fora jeje així com en uns dibuixets molt petits tipo retro. Les característiques molt bé. No fa soroll, no es calenta, lo normal jejeje però jo això no savia qué era.

Ara ja podré fer fotos, passar-les al blog, etc etc...

Aquesta foto mola perquè és l'estat en el que visc ara, mil hores al dia davant de l'ordinador... i perquè??? perquè m'he viciat a una sèrie que es diu 'True Blood', va de vampirs però està mooooooolt bé, això si, els moralistes no deuríen de veure-la perquè és una mica pujada de to, com diu l'Ana els de HBO no censuren res. Estic super enganxada, una de les raons és Bill el vampir jejeje.

Divendres baixe a Castelló! quines ganes jaaaaaaaaaa!!

Us poso al dia

2009-07-13T11:29:00.000+02:00

Alaaaa per fi actualitzo el blog. Si no ho he fet abans es perque al treball era on ho solia fer, fins que van començar a revisar els llocs web que visitavem i em vaig tallar una mica d'entrar a actualitzar i a llegir vint vegades al dia tots els blogs, si, ho feia vint vegades o mes. (Disculpeu els accents pero no se perque el portatil aqui no escriu cap accent i al word si... te vida propia... potser modifica el post, a saver...).

I ara un repas de la meva vida en aquest ultim mes, vaig aprobar l'examen pero encara he d'aprobar la part practica... joer odio al profe, ell mai ho llegira aixi que puc dir les vegades que vullgue "t'odieeeee, cap d'avellana". Pero be que aixo esta fet, al setembre crec que ho tindre :D

Un altra noticia es que ja no treballo :( van despedir a varies persones de la meva empresa i a mi em va tocar... jooo, realment m'ho imaginava perque no havia faena de fa temps i estava tothom prou cagat, pero quan t'ho diuen el mateix dia i has de marxar al cap d'un rato i despedir-te de la gent mentres estan fent fora a mes gent... es un pal, et quedes una mica xafat. Al sortir vaig trucar a Aniwiki i vaig plorar com una magdalena de crema. Pero al ratet em va passar. Despres d'uns dies de no fer res m'estic començar a cansar de no fer res, aixi que estic buscant treball, logicament! Els primers dies vols desconectar i alçar-te tard, pero ara si m'alço tard tinc carrec de conciencia... es una sensacio un poc rara, perque es estiu i avellix remullar-se les castanyes (jejeje), pero per un altra part no estas de vacances pagades aixi que no et sents be si despilfarres...

Per un altra banda m'he gastat un ou de diners en les rebaixes! be, tampoc tants xo m'agrada exagerar. Unes botes, una caçadora, uns vaquers, 2 samarretes i un vestit... tot x 20 euros jejeje q va, ni de conya, no posare quan pero una mica mes. Pero son coses que buscava i coses que me van agradar abans de rebaixes i sorprenentment han estat a les rebaixes! El problema es que dissabte m'avorria i vaig anar de tendes i em vaig comprar mes coses... es un vici que tinc juntament amb el tabac i que he d'apendre a controlar. Per cert el tabac l'han pujat, que malament en pareix que s'aprofiten de yonkis tabaquils com jo... perque el tabac de liar no es lo mateix... Vaig fer una promesa dient que aquest estiu m'ho deixava... (imatge mental: quatre borratxos jurant i perjurant que aquest estiu ho deixen...)jo crec que estic a prop del moment en que dius m'ho deixo, cada vegada ho veig mes clar, pero encara ha d'arribar el moment correcte.

Aquesta setmana em compro un portatil, crec que en aquest cas si es el moment esperat. Tambe tinc una entrevista, ja contare que tal i si no conto res sera per algo jejeje. Ah, i mes coses, em quedo en el mateix pis pero estic prou cabrejada en l'administrador i la casera, pero aixo mereix un altre post... pero en resum podriem dir allo de com som jovens ens prenen el pel... Pero aixo de discutir m'esta començant a agradar, potser perque tenia que descarregar certes tensions...

Ja continuare actualitzant... espero que dins de poc sigue amb ordinador nou! :D

Parálisis permamente 'Autosuficiencia'

2009-06-13T13:30:00.000+02:00

Aquesta canço m'encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa i feia temps que la volia posar, es diu 'autosuficiencia' i es de Parálisis permamente. Per cert, coneixeu algun pub a Barcelona on posen música dels 80 d'aquest rollo?

Paralisis permanent es el que jo tindre avui perque els del meu pis estan a la platja i jo a casa tancada estudiant............ joooooooooo quina calor que fa :(

I ara no van els accents al portatil...

La inspiració

2009-06-12T13:25:00.002+02:00

Una de les meves sèries de capçalera (jeje que bé que sona dir això) ha sigut 'Sex and the city'. Però abans d'elogiar-la la criticaré. Per a mi aquesta sèrie no és més que la típica història d'una adolescent que escriu al seu diari sobre els seus rotllets, les seves preocupacions, etc. Tot això extrapolat a protagonites de 30 anys amb diners i independència i on el diari es transforma en una columna. No estic completament d'acord amb la visió hedonista i simplista d'alguns conflictes però em pareix una sèrie suuuper divertida, estèticament molt cuidada (la ciutat, les localitzacions, el vestuari...) i quan estic avorrida torno a veure alguns dels capítols i ho paso genial. M'agraden totes les noies encara que Miranda a vegades és un poc insoportable i poc empàtica, a la realitat no sé si em cauria massa bé; m'encanta Samantha, super divertida, molt segura de si mateixa encara que es tanca portes per por a complicar-se la vida, craso error; Charlotte també em fa molta gràcia i Carrie és la prota, a vegades m'identifico amb les ratllades però a vegades penso que li falta una 'petxinà' (no se exactament que vol dir però jo penso que és com ai alma de cántaro, deixa de pensar i actúa!).

Diverses vegades he sentit dir a un parell de nois que aquesta sèrie manipula la visió de la realitat, concretament que manipula a les dones. La única manipulació que jo veig és el fet de que per escriure una columna setmanal una de les protagonistes es pot permetre viure que et cagues, aquesta és l'única manipulació que veig i està justificada perquè és una ficció, viuen a NY i no van a ratejar.

Aquestes persones deuen pensar que les ties som gilipolles e incapaços de pensar i analitzar els missatges que rebem, aquestes persones es veuen com els salvadors, aquells que deuen mostrar-nos la veritat absoluta. És que fa poc he tingut aquesta disputa per això estic alterada... i sabeu què en penso? veste a la mierda! O sigue que si 4 ties es tiren el que volen, a la vegada que algunes d'elles es ratllen i d'altres no, és manipulació. La realitat és 'Californication', no? Un tio feo, guarro i poc respectuós que pot deixar prenyada a l'ex i totes les que es plantin per davant... jaja és que m'entra la risa... Un altra vegada puc dir, veste a la mierda!

Aquestes persones que diuen això són persones que van de liberals,
entenent per liberal 'me tiro a todo lo que quiero que no pasa nada
por mi cabeza, estoy por encima de todos los prejuicios sociales', perquè ser liberal és cool (li diré a Jarvis Cocker que face una cançò...). Pensen que ser liberal és tirar-se a molta gent i la gent que té una parella assentada i duradera no sap de què va la vida. Però aquestes persones són de mentida, poden contar-te les seves batalletes però quan tú els contes que t'has liat en un noi però no recordes el seu nom i realment te la bufa (com quan no recordes el nom d'un bar perquè et dona igual si tornes com si no, a no ser que un dia tingues molta gana, els bocates siguen baratets i et trobes de casualitat amb el bar davant teu...), va i et diuen que tú no tens la necessitat de fer això, que tú vals més que això.

Ehhh? perdona? qui ha parlat d'una necessitat? perquè valc més que això? que això val poquet? si tú ho fas perquè dius que gaudeixes de la vida i no et ratlles com les ties, et penses liberal, però si ho faig jo està malament, no deuria de fer-ho perquè no tinc la necessitat. No me jodas, ho faig perquè em dona la gana al igual que hi haurà un dia que algú m'agrade i no tindré por de interesar-me per aquesta persona. No es suposa que som iguals? doncs em dona la sensació de que no, de que hi ha molts tios disfressats i que en realitat són uns masclistes en totes les lletres i es pensen que les ties som idiotes.

Doncs a mi 'Sex and the City' m'agrada. M'agrada perquè hi ha una noia que està desesperada per casar-se i un altra que evita conèixer a algú amb profunditat i que la coneguen, perquè creuen i descreuen els seus principis, perquè encara que no són reals s'aproximen una mica miqueta a la realitat.

Volia parlar de la decoració de l'apartament de Carrie, perquè m'agrada molt i és una inspiració per als meus plans futurs d'habitació (encara que és un apartament desordenat i destartalat).

Volia comparar la imatge de l'apartament abans i després (a la peli) i dir que a mi m'agrada molt més l'abans encara que estigue més vell perquè és més personal i el després pareix un catàleg. I que m'encanta el rebedor amb les revistes i això de posar els quadres dalt dels mobles, sense penjar-los a la pared. Però ara mateix estic de mala llet. No estic enfadada, però em molesta que la gent vage d'oberta quan no ho és, sí per als homes i no les dones, i que les seves restriccions mentals et facen dubtar del que fas. Veste a la mierda!

Fase oral

2009-06-11T13:02:00.003+02:00

Avui he fet l'oral d'anglès. Ahir a la tarde ja em va entrar una mica de canguelo perquè els del treball no paraven de preguntar-me però no estàs nerviosa? perquè? mira, no està nerviosa! no et poses mai nerviosa? I vaig començar a recordar quan feia pràctiques de cotxe i el profe, Santi, em deia que fins que no em veiés suar no em deixaria presentar-me a l'examen. Així crec que vaig arribar a les 20 i pico quasi 30 pràctiques.... fins que un dia quasi ens pinyem, vaig suar i em va dir, ok, ja pots presentar-te.

Però ahir, quan vaig agafar el bus per a tornar a casa anava asseguda a la part on tocava el sol i mentres pensava si em posaria nerviosa, molt i quan començaria a viure aquest estat desesperant, de cop em van entrar uns calors d'aquells que penses crec que vomitaré com no arribe pronte a la parada... Vaig anar directament al Corte Inglés i a la secció de infussions vaig agafar tila i una coca d'escalibada per a berenar, la veritat que no tenia gana però jo em cuido.
M'encanta el súper del Corte Inglés, és tan pijo i hi ha tanta varietat. A mi m'encanta comprar menjar i seria tan feliç comprant-lo allà. Un dissabte abans de sopar vaig baixar a comprar quatre parides i volia comprar una salsa, vaig estar mig hora per a decidir quina, hi ha tantes! Després a l'hora de pagar hi havia un home que portava ostres, xampany, pernil de pato i coses suuuper bones mentre que jo portava 3 kilos de patates per a la truita que anàvem a fer al pis, una salsa i Milka Tender per a esmorçar (era un capritxo, havíem arribat al consens al pis per a comprar algo bo i de marca per a esmorzar...). I vaig pensar mmmm com m'agradaria viure on viu aquest home, me imaginava una cuina super neta, blanca, brillant amb una nevera de doble porta, a mi sentada en un tamboret (perquè tindria barra americana) menjant pernil jaja que guai! al arribar al pis ho vaig contar i vam començar a divagar sobre la merda de sous que tenim, el pis cutre on vivim... de la vida en general jeje ho dic irònicament perquè jo estic contenta a on estic, menys lo del sou!

Perquè m'enrollo tant? Doncs això, que ahir vaig tornar a casa i ens vam pendre una tila perquè la meva companya de pis estava un poc histèrica i parlava massa ràpid, a mi em feia gràcia perquè no l'havia vist mai així. Ella i un altra companya presenten aquesta tarde el projecte final de carrera, molta sort! El cas és que la tila va fer el seu efecte placebo i no vaig estar nerviosa.

Primer m'alçat a les 6.30 hores perquè l'examen era a les 9. Potser una mica massa pronte però que passaria si es colapsès Barcelona per un meteorit? jo voldria arribar a temps per a fer l'examen. Al final m'alçat a les 7.15, m'he dutxat i cap al metro. Uf el metro al matí és horrible, a tope de gent que va en silenci. Al arribar al consulat la gent estava repassant, cares de nervis i jo pensant joder Elena tú no has repassat una merda! Un home baixet híper histèric m'ha dit cridant que com anava sola que passès abans. Dins ens han explicat l'examen d'avui i el de la setmana que ve i han dit busqueu una parella. Jo m'he girat i he preguntat si teníen tots parella i una noia m'ha dit jo no, amb ullets d'aquestos que transmiteixen vulnerabilitat, tipo el gatet de Shreck. Hem començat a parlar i m'he donat compte de que era de Mallorca i que no entenia una merda de lo que em deia!!! Però no li anava a dir que te jodan mallorquina. Així que em anat a fer l'examen i jo crec que ens ha anat bé, però ella no parava de dir que creia que li havia sortit fatal i jo li deia que jo l'havia vist bé.

Conclusió, la mallorquina aprovarà amb notable i jo suspendré, això sempre passa, falta que digue que li ha sortit fatal per a que no passe i després jo pense que no ha anat malament i taxàn sorpresa al final...
Ara em queden els altres i la veritat és que estic motivada per a estudiar! Què fort!

D'anuncis divertits

2009-06-09T16:00:00.007+02:00

Últimament, jo crec que per l'arribada de l'estiu, estan fent prou anuncis divertits i amb cançonetes que se't peguen. Ja fa un temps que surten a la tele però és que em fan molta gràcia i lo pijor es que no em trec les cançonetes del cap.

Primer, l'anunci de Fanta, ja estic prop de saver tota la lletra.

I un dels competidors de l'anerior, Trina. També molt divertit, però no he trobat la part en que diuen "yo soy el que se avergüenza cuando entras a todas las tías"' jajaja molt bo!

Res comparable amb l'humor dels anuncis de Schweppes... Per molt Hugh Laurie-House que aparegue, no fan gens de gràciaaaaaaaaaaa, és la pijor parida que he sentit en molt de temps, això del pepino i de l'avió és una fatalitat. No van dirigits al mateix públic ni tenen els mateixos objectius de comunicació, però els de Schweppes m'han decepcionat molt, perfavor que torne el cul de Noriega.

Hi ha més anuncis que m'agraden, pareixia que la crisi també havia afectat a la creativitat però últimament ja tornen a sortir anuncis bons o d'aquells que et pareixen divertits. Hi ha un altre que m'agrada que és el d'Audi.

Canvis veniders

2009-06-08T17:07:00.012+02:00

Dins de poquet dos de les meves compis de pis es piren, marxen, volen, escampen... i ens quede M. i jo. No savíem si canviar de pis o no, encara que jo sempre ho he tingut més clar, si la casera està d'acord i no puja massa el preu jo no vull canviar de pis. Hi ha diverses raons:

- Fa exactament 5 mesos que hi visc, per lo que tornar a traslladar-me després d'haver-ho fet dos voltes en l'últim any em pareix un malson!

- La situació del pis per a mi és perfecta ja que per a anar a treballar inverteixo 15 o 20 minuts. Però a la vegada també m'agradaria viure en un barri amb més terrases i bars perquè ara que arriba l'estiu avellix, però aquest està ben situat i és prou cèntric.

- El pis té alguns defectes com la poca llum en les habitacions interiors (eixample's flat) i el bany i la cuina són vellets. Però la casera fa poc ens ha canviat la banyera i ha pintat el lavabo i el corredor així que el que queda un poc xunguillo és la cuina. El que caldria fer és una bona neteja en profunditat i segurament pintar la resta del pis, jo crec que realment descobriríem que no tot és tan vell com pareix :P

Si finalment la casera ens deixa quedar-nos serà perfecte. M. i jo ja estem desvariant en les reformes que farem, lo que podem comprar i anar canviant (com treballem a l'obra i estem forrades, deixem volar la nostra imaginació). La qüestió és que després de dividir els mobles entre les habitants del pis que els van comprar, aquest quedarà quasi buit, però res com una sessió d'Ikea o passejar pel barri el dia dels mobles vells.

De totes formes ens estem esvarant un poc i volem que el minibalcò es convertixque en un espai més aprofitable; suposo que és per l'arribada de l'estiu. Volem comprar una tauleta i dos cadires, ficar una espelma al mig o una planta, això és un detall poc important, potser ficar un toldo (vam fer diferents models de com montar-ho) i al racò una estanteria amb plantes aromàtiques. Des que tenim l'alfàbrega, el cilantro, els geranis i els no savem què (clavells?), volem continuar amb el pla de crear 'le petit jardinet' amb més herbes aromàtiques i fins i tot plantar tomateres, ja ens interesa molt la part en que et pots menjar el que plantes.

Aquesta és la tauleta i les cadires que volem comprar, molt barates al Ikea.

De la resta del pis no em pensat quasi... Jo segurament em compraré un llit doble perquè el que tinc ara no és meu. La veritat és que estic emocionada, tinc tantes ganes de que arribe l'estiu (la jornada intensiva)!

Aquest cap de setmana...

2009-06-01T00:36:00.013+02:00

Aquest és el meu nou fons de pantalla, és xulo eh! És un fotograma d'un anunci de Sony Bravia.

I ara la crònica del cap de setmana :D

Ha sigut tranquil però he carregat les piles, necessitava tornar a Castelló. Divendres vaig quedar en R. un ratet i després amb S. que viu a París i X., dos amigues de classe. Vam anar a les tasques on vam sopar i després vam anar a pendre algo al Selianne, una teteria on fan pastissos de xocolate i cuscus, suuuuuuuuuper bo, però jo crec que la cuinera no és la mateixa perque em vaig demanar el pastís de 5 xocolates (hi ha tartes de fins a 7 xololates!!!) i no estava tan bona. Però va estar bé perquè feia un parell de mesos que no les veia i ens hem posat al dia :D

Dissabte de tendes i veure alguns capítols de Lost... siiii estic suuuuper viciada però és que la quinta temporada és flipant. Després per la nit vaig quedar en les altres amigues de classe que divendres no van poder venir i va ser un poc 'el día de la marmota' perquè vam anar al mateix lloc, les tasques. Estan molt bé, per a mi lo millor de Castelló segurament (ho trobo a faltar aquí) però també et limita perquè sempre acabes fent el mateix. Després vam anar a un parell de pubs i cap a casa. I la resta de díes més retrobaments en més amics i més cafés i més xarrades.

Quan vaig tothom em pregunta quan tornaré i jo dic que no se quan ni si tornaré, igual em vull a l'illa (ho sento, estic massa viciada a Lost com per a deixar de relacionar-ho amb tot). Després em pregunten si em vull quedar per sempre o quant de temps més, però és jo això tampoc ho se. Abans ho pensava, i pensava aquí tinc treball i m'agrada Barcelona, no tinc presa en canviar de situació, vaig a disfrutar. Això no vol dir que no vullgue anar a Castelló perque sempre m'agradat anar. El que se és que de moment vaig a disfrutar de no pensar massa i de no estar lligada a res, que la vida és molt llarga i no cal tindre presa per a definir el que farem o no farem demà.

Feliç setmana!