Melancholia

Es veu que Thomas Vinterberg, colega de Lars von Trier del que només he vist i recomano "Celebración", després de veure "Melancholia" va exclamar que com es pot fer una pel·lícula després de veure això. No només perquè siguen colegues... "Melancholia" és una de les millors pel·lícules que jo he vist últimament tant a nivell formal com a nivell narratiu. Formal perquè obre la peli en imatges precioses, imatges ralentizades que combinen personatges i natura. Narrativament perquè ets capaç de fer-te a la idea del que passa amb una persona amb depressió i el seu voltant, i perquè arribes a sentir la por per la fi del món. Però a més perquè està carregada de sarcasme, símbols i bellesa (m'agrada quan compara el personatge de Justine amb Ofelia). A mi em van dir que si tenia un mal dia no anés a vóre-la. Vaig estar tant pendent de que no m'afectés que no em vaig acabar de ficar del tot dins la pantalla... el que em va donar una mica de ràbia... (però potser en aquest cas no va ser mala idea). Si no l'haveu vist us la recomano amb un 10 i si l'haveu vist, que en penseu?